Un jutge especialista en difamació assumeix la demanda de Corinna contra Joan Carles I, una investigació d’Ernesto Ekaizer

Mr. Justice Matthew Nicklin (1971, Pembrokeshire, Gal·les), com s’anomena els jutges al Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, és el magistrat encarregat de la demanda civil de Corinna zu Sayn-Wittgenstein contra Joan Carles I, que presidirà aquest dilluns, 6, i dimarts, 7, les audiències per organitzar la instrucció del cas.

Nicklin és el responsable de la divisió Media and Communication List (M&C List), bolcada en les demandes per difamació, ús indegut d’informació privada, protecció de dades i assetjament per publicació d’informacions, una sala que funciona per llei aprovada al Parlament el 2017 i que, des del 2019, és a càrrec de jutges especialitzats.

Als 50 anys, Nicklin és un dels jutges més joves de l’alt tribunal, a què es va incorporar el 2017 i on tres anys després, a primers de gener del 2021, se’l va designar com a responsable de l’M&C List.

Amb motiu del seu nou càrrec, la comissió de nomenaments judicials assenyala que va assistir a la Universitat de Newcastle i ha sigut el primer membre de la seva família a convertir-se en advocat», mentre destaca la seva actuació com a ‘barrister’ (els advocats que actuen davant els tribunals) de demandants i demandats en els principals casos de conflicte legal en mitjans de comunicació durant els últims anys.

La demanda, doncs, té, segons l’opinió preliminar dels jutges anglesos que van enviar el cas a la sala especialitzada, un alt contingut relacionat amb la batalla que en els mitjans de comunicació han entaulat Joan Carles I i Corinna zu Sayn-Wittgenstein al llarg de diversos anys.

En el seu escrit de demanda de 32 folis, dedica dos capítols diferents a actes de difamació. Un es refereix a «comentaris» que hauria fet Joan Carles I amb amistats comunes –homes de negocis i dignataris amb poder–, en què la presentava com una «lladre», que haurien afectat la reputació de Corinna com a «consultora estratègica» d’empreses i governs. L’altre és l’«assetjament per publicació d’informacions». Aquí es descriuen diverses informacions publicades que tindrien Joan Carles I o els seus assessors com a font, i que es qualifiquen com a falses i dirigides a desprestigiar­la.

El capítol més explosiu es refereix a la «vigilància i seguiment il·legal» (intervenció de telèfons mòbils i comptes corrents bancaris) per part d’agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol, amb una presumpta irrupció amenaçadora a la seva mansió de Chicknell Hall, una finca de 81 hectàrees, situada a Shropshire, al comtat d’Anglaterra de la regió de les Midlands de l’Oest, adquirida per 6,6 milions d’euros el 2014, dos anys després que Joan Carles I li fes una «donació irrevocable» de 65 milions d’euros.

Aquesta donació és investigada pel fiscal suís Yves Bertossa, que presumeix que els diners, originats al seu torn en una altra donació-regal del rei de l’Aràbia Saudita Abdulazziz a Joan Carles I el 2008, van ser el pagament d’una comissió relacionada amb l’adjudicació del tren AVE la Meca-Medina a un consorci hispanosaudita. Corinna està imputada per Bertossa des del 2018.

Notícies relacionades

El Govern bloqueja la tramitació de la llei de fons europeus

La fiscalia corrobora la «clara participació» de Fernández Díaz en la Kitchen

Corinna demana una ordre d’allunyament per a Joan Carles I i una indemnització per danys i perjudicis que no quantifica però a partir dels danys especials que enumera es podria calcular en diversos milions de lliures o euros.

La defensa de Joan Carles I, representada per advocats del bufet Clifford Chance, demanarà el rebuig de la demanda per entendre que el seu client gaudeix d’immunitat sobirana, en la seva qualitat d’excap d’Estat, i per tant d’immunitat davant la jurisdicció britànica.