El PSC proposa cobrir 8 km de les rondes per guanyar mig milió de metres quadrats per a Barcelona

Amb la campanya en plena ebullició, el PSC ha posat a sobre de la taula el pla que considera que Barcelona ha de tenir a mitjà i llarg termini per afrontar la «segona gran etapa de transformació» de la ciutat després dels Jocs Olímpics. Es tracta de cobrir 8 quilòmetres lineals de la Ronda de Dalt i de la Ronda Litoral perquè la capital catalana guanyi mig milió de metres quadrats d’espai verd, d’oci, de serveis i de generació d’energies alternatives en un termini de 25 anys, ja que l’horitzó que dibuixen és l’any 2050. El partit l’ha definit com el seu «projecte estrella» per al futur de Barcelona.

El candidat socialista, Jaume Collboni, ha explicat que la filosofia és que el que ara és una gran autopista que exerceix de «muralla» es converteixi en una avinguda que recusi barris i relligui projectes que ja estan en marxa. Suposaria, ha dit, una «millora objectiva de la vida» de més de 100.000 persones, perquè es guanyaria més pulmó per a la ciutat, però, també, equipaments i instal·lació de plaques fotovoltaiques per a la generació d’electricitat. «La ciutat ha de tornar a somiar en gran», ha defensat.

1.500 milions d’inversió i 10 fases d’obres

El PSC ha quantificat que per fer realitat aquesta obra faraònica faria falta una inversió de 1.500 milions d’euros, fet que suposaria uns 60 milions anuals per part de l’ajuntament durant els pròxims 25 anys, una xifra que considera «assumible», però que també podria comptar amb recursos d’altres administracions.

De fet, Collboni ha desplegat el seu pla en una presentació amb el líder del PSC, Salvador Illa, que ha definit aquest projecte com «el més transformador» des dels Jocs de 1992 i que s’ha compromès a «col·laborar» activament perquè sigui una realitat si aconsegueix ser president de la Generalitat. «Fem urbanisme transformador i no urbanisme cosmètic», ha presumit l’alcaldable, una evident pulla, tot i que aquesta vegada sense esmentar-los, als Comuns d’Ada Colau. Ha remarcat, a més, que la seva proposta no és una cortina de fum, perquè s’ha estudiat tècnicament i urbanísticament abans de fer-la pública.

Segons els documents aportats, les obres es farien en 10 fases. Just abans de l’arrencada de la campanya, Collboni ja es va comprometre a impulsar durant el pròxim mandat una nova fase de la cobertura de la Ronda de Dalt amb la idea que tota l’obra estigui culminada en 12 anys i amb una inversió de partida de 300 milions. En els quatre anys més immediats, ha assegurat, s’encarregarien els estudis parcials de cada una de les fases, amb concursos internacionals d’idees per resoldre els reptes urbanístics que caldrà afrontar a cada pas. En cas de fer-se aquests 8 quilòmetres de cobertura de les rondes, Barcelona sumaria un total de 15,6 quilòmetres lineals de cobertura d’aquestes infraestructures, el 60% de la superfície total.

Set noves «centralitats» a la ciutat

Amb aquest gran projecte en infraestructures ha argumentat que també s’aconseguirà una «gran anella» que connectarà àrees de coneixement, d’economia i culturals vinculades a l’àrea metropolitana de Barcelona que es convertiran en «noves centralitats urbanes» a nou districtes diferents. Aquestes són: el ‘hub’ de salut de la Vall d’Hebron, els polígons industrials del Besòs, un nou ‘hub energètic’ entre Barcelona i Sant Adrià, el centre universitari de la Ciutadella, Montjuïc, el Morrot, el nou barri de la Marina del Prat Vermell, el ‘biopol’ dels voltants de l’Hospital de Bellvitge i el nou Hospital Clínic a la zona de Porta Diagonal.

Notícies relacionades

Ordre, orgull i oportunitats: les ‘tres O’ sobre les quals orbita el discurs de Jaume Collboni

Trias veu «vergonyós» que un pacte entre partits desbanqui el guanyador de les eleccions

«Les rondes van marcar un abans i un després en la història de la ciutat des del punt de vista de la mobilitat i de la seva estructura. Ara han de ser una oportunitat de futur», ha resumit Collboni, que ha posat com a model a seguir el pacte que es va teixir el 2011 per transformar la zona de les Glòries per garantir que aquest pla es porta a terme tenint en compte que és a mitjà i llarg termini.

Una vegada més, Collboni ha presumit de ser el candidat «que encapçala» la campanya i ha reivindicat que ell és «clar amb els electors» i que l’avalen «35 anys de transformacions urbanes» amb segell socialista a la capital catalana. Al seu rival de Junts, Xavier Trias, l’ha emplaçat a revelar què pensa fer «quan se’n vagi després de perdre de les eleccions» i a aclarir si votar-lo a ell és també votar Carles Puigdemont.