Espanya rebutja externalitzar centres d’internament

El Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA) entra aquest divendres en vigor i obliga a aplicar canvis immediats en la política migratòria d’Espanya, al tractar-se de la primera legislació d’àmbit comunitari que estableix drets i obligacions als estats membres. El text es va plantejar per primera vegada a nivell europeu el 2020, es va posar a caminar el desembre del 2023, sota la presidència rotatòria d’Espanya en el Consell Europeu, i es va aprovar definitivament el 2024 amb el recolzament de socialdemòcrates, populars i liberals europeus.

Però la postura del Govern que presideix Pedro Sánchez dista molt del recolzament tancat al nou reglament, i tot i que celebra alguns punts de l’acord –ser beneficiària dels mecanismes de solidaritat–, rebutja de ple el Reglament de Retorn, el més polèmic i el que contempla entre altres coses la creació de centres d’internament a tercers països, una mesura a què s’ha oposat obertament.

Des del Govern traslladen el seu rebuig frontal a aquest reglament, un dels nou que componen el pacte i que està encara pendent de ser aprovat definitivament, a falta de les votacions al Parlament Europeu i al Consell. Justifiquen el seu rebuig en dues raons. La primera és que creu que "fa passos enrere" en la creació d’un sistema comú de retorn, com el que ja opera en matèria d’asil o fronteres. Considera que deixa massa aspectes en mans de legislacions nacionals, "cosa que perjudica l’harmonització" entre estats.

El segon motiu és de caràcter humanitari. El Govern, en una nota difosa del Ministeri de l’Interior, creu que el reglament ha de salvaguardar "la dignitat, la seguretat i les adequades garanties jurídiques, d’acord amb els principis de necessitat i proporcionalitat". Una condició que no es compleix, segons el seu parer, amb els centres d’internament a tercers països, a més d’advertir d’un alt risc de litigis per possibles vulneracions de drets fonamentals, inclòs el principi de no devolució.

Privació de llibertat

Critica a més que s’augmenti el període de privació de llibertat fins a 24 mesos, "amb pròrrogues potencialment indefinides", al contemplar-se – afirma – "la possibilitat de detencions en cadena en diferents Estats membre sense cap límit temporal".

Espanya sí acatarà la norma que impedeix, a partir d’aquest divendres, emetre permisos de residència humanitària, per a aquells migrants que no puguin acollir-se a la protecció internacional però la situació personal del qual o el país d’origen desaconsellin la seva tornada. La població veneçolana va ser la que més es va beneficiar d’aquest tipus de fórmules.

Notícies relacionades

Reptes de la defensa de la UE

Malestar social i agitació a les xarxes

La nova regulació migratòria suposa una fita que no està exempt de polèmica, amb dures crítiques de l’esquerra i dubtes entre els socialdemòcrates –els socialistes i conservadors francesos el van rebutjar al Parlament Europeu, per oposició al president Emmanuel Macron–. Un dels assumptes que desperta més rebuig –també en el Govern espanyol– és la possibilitat que contempla el nou reglament de crear centre d’internaments en països de fora de la Unió Europea amb qui existeixi un conveni. Aquest mecanisme vol reduir l’alta taxa de migrants irregulars que no poden ser retornats als seus països d’origen una vegada denegada la seva sol·licitud d’asil. A la UE, només el 20% dels immigrants amb ordre d’expulsió són tornats. La creació d’aquests return hubs és una important mesura dissuasiva per descoratjar l’arribada d’immigració, tot i que desperta fortes crítiques als sectors progressistes. El govern italià de Georgia Meloni ja va posar en marxa un model similar amb un centre a Albània, en un plantejament que després van tombar els mateixos tribunals italians.

Des que el pacte migratori es va aprovar el 2024, la Unió Europea ha donat dos anys als països membres perquè es preparin per a la seva implementació. Una tasca que no està completada, i que encara s’ha de concretar. Un dels assumptes pendents és el sistema Eurodac, un sistema compartit a nivell europeu que recollirà dades biomètriques i empremtes dactilars de totes aquelles persones irregulars que arribin a Europa, a fi que aquesta informació pugui posar-se en comú entre els estats europeus. Espanya encara no ha implementat el sistema i Interior ha informat que encara "s’està portant a terme el desplegament dels equips necessaris" a més dels "desenvolupaments tècnics" per implementar aquest sistema al nostre país.