El Pakistan anuncia un "text definitiu" de l’acord de pau entre els EUA i l’Iran

El final de la guerra entre els Estats Units i l’Iran semblava ahir a la nit molt més a prop, després que el primer ministre del Pakistan, país mediador entre els dos contendents, anunciés a la tarda que hi ha fumata blanca sobre "el text final i consensuat de l’acord de pau". Així ho va assegurar Shehbaz Sharif en un missatge a X, en el qual va apuntar també que Islabamad "està col·laborant estretament amb les dues parts per concretar els pròxims passos". Les pròximes hores seran claus per saber si el pacte acaba materialitzant-se o, al contrari, és una volta més del bucle en què es troba immers aquest conflicte.

El president dels EUA, Donald Trump, ja va avançar dijous, després de dos dies d’intensos atacs creuats, que Washington i Teheran havien arribat a un acord "molt sòlid" que podria firmar-se aquest mateix cap de setmana a Europa, però l’Iran va desmentir a través de fonts anònimes a mitjans i agències estatals l’existència de l’entesa. El mateix guió que s’ha repetit des de l’inici de les hostilitats, el 28 de febrer. Des d’aleshores, Trump ha anunciat en almenys 39 ocasions que l’acord amb l’Iran és a prop, segons un recompte realitzat per la CNN.

Desmentiment a Teheran

A l’ambient constructiu va contribuir ahir el ministre d’Exteriors de l’Iran, Abbas Araghchi, que a la xarxa social X va destacar que "el memoràndum d’entesa (...) mai ha estat tan a prop". Araghchi va publicar el missatge després que Trump qualifiqués les autoritats de la República Islàmica de ser persones "deshonroses" per haver filtrat a la premsa local detalls del memoràndum, com que Teheran mantindria el control de l’estret d’Ormuz, el dret a enriquir urani o el desbloqueig de 24.000 milions de dòlars en actius congelats a l’estranger. "Els termes que l’Iran ha filtrat NO TENEN RES a veure amb els termes acordats per escrit", va assegurar el president dels Estats Units.

Una altra versió

La versió de la Casa Blanca sobre els punts acordats dista bastant de la iraniana. Segons va explicar un funcionari nord-americà a l’agència France Presse, el règim dels aiatol·làs hauria acceptat que els 440 quilos d’urani enriquit siguin destruïts i retirats i el programa nuclear, desmantellat; l’alliberament dels actius congelats quan "es compleixin els termes" del pacte; que l’estret d’Ormuz es mantingui obert i abstenir-se de finançar grups terroristes, en referència a Hamàs o Hezbol·là, els dos membres de l’anomenat Eix de la Resistència creat per Teheran per combatre Israel.

L’acord també inclou el cessament de les hostilitats al Líban per part de Tel-Aviv, una demanda reiterada per l’Iran durant les negociacions i a la qual es resisteix el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

El vicepresident dels EUA, JD Vance, va venir a confirmar alguns dels punts del memoràndum filtrats a la premsa. "Estic veient molta informació falsa sobre un possible acord per reobrir l’estret i posar fi al programa d’armes nuclears de l’Iran. En primer lloc, els iranians no rebran diners en efectiu ni s’alliberaran fons pel simple fet de firmar un acord o assistir a una reunió", va escriure, abans de remarcar que només si la "República islàmica compleix les seves obligacions" tindrà dret a aquests "beneficis econòmics".

Notícies relacionades

Reptes de la defensa de la UE

Malestar social i agitació a les xarxes

Israel, per la seva banda, va reivindicar la seva intenció de conservar la capacitat d’"actuar de manera independent per impedir que l’Iran adquireixi armes nuclears" en el futur, segons va manifestar el ministre de Defensa, Israel Katz.

Washington espera la firma de l’acord en "els pròxims dies", segons va declarar un alt càrrec de l’Administració. Aquesta font no va voler concretar una data exacta i s’ha mostrat confiada entre un 80% i un 85% en què es forgi el pacte, "però no al 100%".