Les memòries

Joan Carles I: «Els catalans van cometre una espècie de cop d’Estat el 2017»

L’emèrit compara l’independentisme català i el basc i assegura que ell va advertir que el primer era «molt més difícil de gestionar»

EL PERIÓDICO

Joan Carles I assegura en el llibre «Resurrección»que ell va saber veure abans que els seus col·laboradors fins on podien arribar les ànsies sobiranistes de Catalunya. «¡Hauria preferit equivocar-me en aquest assumpte!», afirma l’excap d’Estat, de qui els seus col·laboradors sempre destaquen el seu olfacte polític. «El meu entorn temia les tendències nacionalistes del País Basc, estrepitoses, radicals i fins i tot assassines amb el braç armat. Tant als polítics com als militars els preocupava la situació basca, però jo sempre els advertia sobre l’independentisme català. Repetia una vegada i una altra: ‘Catalunya és molt més difícil de gestionar que el País Basc’. Les meves advertències no van fer efecte, ningú temia de veritat un enfrontament entre unionistes i separatistes a Catalunya. Per desgràcia el futur em donaria la raó», escriu.

L’emèrit assegura que es va veure «el pitjor l’octubre del 2017», quan es va celebrar el referèndum «fora de qualsevol marc legal, seguit d’una proclamació d’independència». «Per tant –conclou–, els catalans van cometre una espècie de cop d’Estat a l’actuar en contra de la Constitució». S’ha de recordar que la sentència sobre el procés i la declaració d’independència de Carles Puigdemont no va qualificar els fets com a «cop d’Estat» i la condemna va ser per sedició i no per rebel·lió. Els magistrats del Tribunal Suprem van descartar aquest delicte perquè exigeix posar en risc real la Constitució i no simplement «un simple somieig de l’autor o un artifici enganyós creat per mobilitzar uns ciutadans que van creure estar assistint a l’acte històric de fundació de la república catalana i, en realitat, havien sigut cridats com a part tàcticament essencial de la veritable finalitat dels autors»

Notícies relacionades

Joan Carles I assenyala en aquestes pàgines sobre el referèndum que els catalans van votar «massivament» a favor de la Carta Magna en el referèndum de 1978. El recolzament va superar el 90%. En tot cas, quan aborda la consulta independentista, admet la seva sorpresa total. «Si algú m’hagués dit deu anys abans el que passaria a Catalunya, no l’hauria cregut. Per a mi era impensable, inimaginable. ¿Com havíem arribat a aquesta situació d’antagonisme, quan havíem fet tot el possible per viure en harmonia i en democràcia?», es pregunta.

El discurs del 3-O

En el manuscrit, l’excap d’Estat també es refereix al discurs que va pronunciar el seu fill, Felip VI, dos dies després de la consulta independentista, una intervenció extraordinària en la qual va demanar a l’Estat que reaccionés i que es va llegir com el vistiplau a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El Govern de llavors, presidit per Mariano Rajoy (PP), va fer aquest pas dies després, la qual cosa va suposar la destitució de tot el Govern català de Carles Puigdemont. Joan Carles I va considerar adequat el discurs. «Jo ja havia abdicat, però òbviament vaig recolzar la postura decidida del rei Felip sobre el respecte a la Constitució i la unitat del país, de la qual ell és garant. En el pla personal, em vaig sentir traït», afirma. «El territori català, tan dinàmic en el pla econòmic i cultural, d’acollida de gent a la recerca de feina i prosperitat, es convertia en una zona d’intolerància on no ser un nacionalista radical equivalia a ser un ‘fatxa’», afegeix.

Temes:

Carles Puigdemont Jordi Pujol Felip VI Joan Carles I

Inicia sessió 0 Comentaris

La Fiscalia critica els imputats per voler anul·lar el cas Montoro

El jutge prohibeix sortir del país a Pelegrini, exdirectiu d’Acciona

El discurs del 3-O