¿Per què el personal de la sanitat pública rebutja l’Estatut Marc i vol anar a la vaga? Aquestes són les raons

De l’altra, treballadors agrupats en diferents sindicats, han anunciat aquest dijous, en una roda de premsa convocada per SATSE-FSES, FSS-CCOO, UGT, CSIF i CIG-Saúde, que tot el personal de la sanitat pública està cridat a participar en una vaga indefinida a partir del 27 de gener. Expliquen que el Ministeri que dirigeix Mónica García no té intenció de pactar un text de la nova llei que realment beneficiï el conjunt del personal estatuari, «sense excepcions i sense discriminacions entre col·lectius professionals», i que aconsegueixi un sistema sanitari «més sòlid, preparat i que proporcioni una millor atenció a les persones».

Les demandes

Cada organització manté les seves raons per rebutjar un text que els ha portat a manifestar-se en diferents ocasions i a convocar diferents mobilitzacions. El Ministeri de Sanitat, per la seva banda, es defensa: considera que ha incorporat a l’esborrany «totes aquelles demandes que es troben dins del seu àmbit competencial, després d’un procés de diàleg tècnic i polític que ha inclòs més de 60 reunions amb sindicats, comitès de vaga, comunitats autònomes i altres actors implicats».

Des de Sanitat es «considera que s’ha assolit el màxim desenvolupament possible dins dels marges d’una llei bàsica estatal, articulant un marc comú respectuós amb les competències autonòmiques. Bloquejar la seva aprovació per demandes alienes al marc competencial implicaria desaprofitar una oportunitat històrica de reforma normativa, pendent des de fa dues dècades».

El rebuig

Les organitzacions sindicals rebutgen l’argument. No els agrada el text han dit en nombroses ocasions. Aquest mateix dijous la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM) valorava l’última proposta ministerial per modificar l’Estatut Marc rebuda pel Comitè de Vaga després de la reunió de dilluns passat. Una oferta final d’acord amb l’objectiu de desconvocar la vaga dels pròxims dies 9, 10, 11, i 12 desembre que el Comitè Executiu de CESM ha resolt, per unanimitat, rebutjar, mantenint les quatre jornades d’aturada.

Esgrimeixen, entre altres motius, que la petició d’un estatut propi per als metges es fonamenta en la necessitat que té el col·lectiu mèdic de tenir un àmbit de negociació diferenciat. «No ens soluciona res agrupar en un capítol específic normes que regulin aspectes laborals exclusius del metge», indiquen.

Argumenten, també, que no es qualifica la jornada de guàrdies com a activitat extraordinària ni es garanteix la seva retribució per sobre de l’hora ordinària, i que les hores computin com a temps treballat per a la jubilació, ni un calendari clar i ben definit per establir la voluntarietat d’aquestes i diuen que no poden «permetre un règim d’incompatibilitats discriminatori, i al mateix temps retribucions diferents per igual treball, de la mateixa manera que no podem permetre l’exclusivitat dels comandaments intermedis».

«Desentendre’s»

En el cas de les altres organitzacions sindicals amb representació en l’àmbit de negociació (SATSE-FSES, FSS-CCOO, UGT, CSIF i CIG-Saúde), que van en bloc i sense sintonia amb els metges, indiquen que «no els ha quedat més remei que convocar les jornades de vaga, que se celebraran els dimarts de cada setmana, amb caràcter indefinit –des del 27 de gener– una vegada que el Ministeri ‘s’ha desentès’ de tots els seus intents de tancar un text normatiu l’objectiu del qual sigui l’interès comú de tots els treballadors i treballadores».

Notícies relacionades

La grip creix a Espanya un 42% en una setmana per l’avanç de casos en nens petits

La grip tensa les urgències d’hospitals: llits als passadissos i esperes de tres dies per ingressar a planta

Hi ha assumptes que continuen entenent «irrenunciables en l’Estatut Marc per aconseguir avenços i sobre els quals el ministeri continua sense voler arribar a un acord». És el cas, per exemple, de les retribucions bàsiques que han d’acompanyar el nou marc de classificació del personal del Sistema Nacional de Salut.

Els sindicats també pretenen deixar establertes les bases en la norma per a «una jornada laboral digna i adequada», que conciliï la vida familiar i laboral del personal, a més d’altres aspectes relacionats amb aquesta matèria essencial en les relacions de treball, i que es possibiliti accedir a la jubilació anticipada i parcial de manera voluntària.