Els 10 reptes dels Comuns en les eleccions municipals de Catalunya

Minimitzar la fragmentació de l’espai, enrobustir la coalició i posar fi a la dispersió de marques ha sigut un imperatiu davant l’objectiu de mantenir el fortí de la capital catalana, créixer i exercir de puntal de Yolanda Díaz al front de Sumar en les pròximes generals. Aquests són els 10 reptes d’En Comú Podem en aquests comicis:

Que Colau pugui afrontar un tercer mandat al capdavant de l’alcaldia de Barcelona és la principal raó de ser dels Comuns en aquestes eleccions. No aconseguir aquesta fita suposaria una greu estocada per a un espai que orbita al voltant del seu lideratge i que no contempla ni té preparat un relleu davant l’escenari de caiguda de la seva màxima quota de poder. Malgrat aquest risc derivat d’una alta dependència del que passi a la capital, el seu equip està convençut que té tots els números de guanyar. De fet, reconeixen que des de la irrupció de Xavier Trias com a alcaldable han remuntat unes expectatives que fa un any flaquejaven. «L’anticolauisme ha despertat la solidaritat amb Colau», afirmen.

Més enllà de Barcelona, els esforços dels Comuns se centren també a retenir les altres alcaldies, que ara tenen sota els seus dominis i que són considerades emblemàtiques del seu projecte. Molt especialment les del Prat de Llobregat, Santa Perpètua de Mogoda, Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat –que durant aquest mandat s’ha partit amb ERC– i Montornès, que són els «històrics» per a la formació per herència d’ICV. A més d’aquestes, intentaran apuntalar les de Pallejà, la Palma de Cervelló, Santa Coloma de Cervelló, Castellbisbal, Sant Iscle de Vallalta, la Sénia, Corbera d’Ebre, Pinell de Brai, Altafulla, Santa Oliva i Aiguamúrcia.

Després de la factura que va passar la fragmentació de l’espai en les municipals del 2019, els Comuns necessitaven posar ordre i impedir que, de nou, es repetissin llistes rivals amb Podem. Aquesta vegada, el pacte de coalició per presentar-se sota el paraigua d’En Comú Podem és global, motiu pel qual les seves expectatives passen per créixer en vots i representació. El seu propòsit és ser la quarta força a Catalunya en percentatge de vot i xifra de regidors, per darrere d’ERC, Junts i el PSC. En aquests moments tenen 264 representants i presenten 159 candidatures.

Si una espina tenen clavada els Comuns és la d’haver-se quedat el 2019 sense representació en ciutats clau de la primera i segona corona metropolitana. Va ser la conseqüència de presentar-se en llistes que van competir entre si, principalment amb Podem. Aquesta vegada, amb aquesta divisió resolta, esperen superar la barrera del 5% i obtenir representació a Terrassa, a Sabadell o a Sant Cugat del Vallès. «Anar junts, suma», asseguren mirant de reüll la gran assignatura pendent que tenen Sumar i els morats a escala estatal.

Els Comuns han participat aquest mandat en els governs de Lleida i Tarragona, on, amb dos regidors en cadascuna, van forjar acords amb ERC i Junts, unes aliances de les quals al final es van desvincular. No obstant, intentaran de nou reeditar «majories de progrés» a sengles ajuntaments. En el cas de Tarragona, són optimistes amb el nou candidat, Jordi Collado, mentre que en el cas de Lleida, on han xocat amb l’alcalde republicà Miquel Pueyo pel model de ciutat, esperen consolidar-s’hi.

Que hi ha d’haver vida més enllà de Barcelona en termes electorals és crucial per al futur dels Comuns. Després d’haver posat ordre en la relació amb Podem, asseguren el creixement a l’àrea metropolitana. En els seus càlculs hi ha incloses millores en la sempre complexa Badalona –on el 2019 es van divorciar de la candidatura de Guanyem de Dolors Sabater–, a Santa Coloma de Gramenet, a Sant Adrià de Besòs i a l’Hospitalet de Llobregat, on dipositen moltes esperances en el seu nou candidat, Manuel Domínguez. Una de les seves aspiracions és tornar a ser, com el 2015, segona força al Baix Llobregat –plaça inexpugnable del PSC–, títol que els va arrabassar ERC fa quatre anys. En aquesta comarca, estan dins del govern a Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Boi, Esparreguera, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans.

En el radar d’oportunitats, els Comuns tenen l’alcaldia de Castelldefels, de la qual Candela López, coordinadora nacional de Catalunya en Comú, va ser alcaldessa entre els anys 2015 i 2017 en un mandat que es va partir amb el PSC. Ara, intentarà recuperar aquesta plaça. També creuen que poden ser especialment competitius a Mollet del Vallès, amb Marina Escribano com a cap de llista.

Els Comuns van viure amb decepció l’acord entre el PSC i Junts per governar la Diputació de Barcelona. Poc van poder fer-hi, ja que la intenció dels socialistes des del primer dia era arrabassar aquest fortí de poder a ERC, el mateix objectiu que va portar els postconvergents a consolidar un pacte que va ser mal digerit per l’independentisme però que s’ha demostrat robust. Quatre anys després, els Comuns tenen poques expectatives perquè, en aquest cas, asseguren que els socialistes «ja han triat parella de ball». Ells, asseguren, no faran «experiments».

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions municipals a Barcelona 2023

Yolanda Díaz i Ada Colau esperonen una «mobilització dels treballadors» per frenar Xavier Trias

Barcelona en Comú, Catalunya en Comú, En Comú Podem, Podem Catalunya... L’espai és conscient que la dispersió de marques li juga en contra i pot desconcertar, motiu pel qual, de la mà de minimitzar la fragmentació, s’han proposat consolidar el paraigua En Comú Podem per sobre de la resta de nomenclatures. Això sí, preservant la personalitat pròpia de Barcelona en Comú amb Colau com a màxim exponent.

En plena batalla irresolta entre Sumar i Unides Podem, que competiran a molts territoris en aquestes municipals i autonòmiques, els Comuns són un oasi. De fet, pretenen exercir de mirall sobre els beneficis de la unitat pensant com es resoldrà la disputa de cara a les eleccions generals de desembre. En aquests moments, Colau és el principal puntal amb què compta Díaz, que veu en Barcelona una peça clau per donar ales al seu projecte estatal. L’alcaldessa exercirà en aquesta campanya de ròtula i preveu a l’agenda mítings amb la vicepresidenta segona del Govern central, però també amb ministres de Podem. Això sí, sense que coincideixin les tres parts a l’escenari.