Eleccions municipals
La CUP s’allunya de la Badalona de Sabater i prioritza Lleida, Tarragona i Figueres
Els anticapitalistes es presenten a 163 municipis el 28 de maig, 27 menys que el 2019
Tarragona és la ciutat escollida per al tret de sortida de la CUP de cara a les eleccions municipals. La decisió no s’ha pres a l’atzar. L’ajuntament tarragoní és una de les prioritats per a la formació, en què governen amb ERC i Junts. Fonts dels anticapitalistes també veuen «crucial» recuperar la presència a Barcelona i Lleida, així com a Mataró i Granollers. També posaran el focus a Figueres i Vic, on es presenten per primera vegada com a CUP. A totes aquestes ciutats s’hi faran actes centrals de campanya i hi haurà un ampli desplegament de dirigents nacionals.
On no hi ha previst cap míting important, en canvi, és a Badalona, malgrat que la candidata és Dolors Sabater, que va encapçalar la candidatura de la CUP en les últimes eleccions al Parlament i que en el dia d’avui continua sent la presidenta del grup a la Cambra catalana. Sabater s’hi presenta amb la seva pròpia marca electoral, Guanyem Badalona, i no s’ha sumat a la coalició municipalista dels anticapitalistes CUP – Alternativa Municipalista (AMunt), com sí que han fet Capgirem Barcelona, Crida per Sabadell, Guanyem Girona i Alternativa d’Esquerres per Cornellà.
Fonts de la formació de Sabater no descarten convidar a algun acte certs diputats o dirigents de la CUP, els més pròxims a la seva idea de «consens ampli». De fet, Carles Riera ja va anar a la presentació de la candidatura. Però també esperen rebre el suport de veus polítiques potents més enllà dels cupaires. Sabater és partidària d’arribar a assumir més quotes de poder i de pactar amb ERC, Junts i els Comuns, fins i tot amb el PSC per evitar un govern de Xavier García Albiol, un punt que xoca amb la visió d’alguns pesos pesants dels cupaires i sobretot d’Endavant.
No obstant, el secretariat nacional de la formació recolza la candidatura de Sabater, de la mateixa manera que ella i el seu equip recolzen les candidatures de la CUP a l’àmplia majoria dels municipis catalans on es presenten. Tret d’alguna excepció, com Sentmenat i Tiana, on recolzen candidatures municipalistes, malgrat que els cupaires van amb una altra llista.
Menys candidatures que el 2019
Notícies relacionadesAl marge d’aquesta circumstància, la CUP presentarà 27 candidatures menys a les eleccions del 28-M. En seran un total de 163. Es presenten en una trentena de municipis més que el 2019, però també han perdut una seixantena més de candidatures. Segons fonts del partit, no es tracta d’un problema per configurar llistes, sinó que han prioritzat «consolidar» els projectes més «cohesionats i compromesos» amb l’ideal polític de la formació. En les eleccions passades, la CUP va obtenir 382 regidors i 177.330 vots. Aquesta vegada esperen millorar resultats, malgrat que hi presentin menys candidatures.
Un dels punts clau dels comicis és Girona, on podrien fer el sorpasso a Junts i ser la força independentista amb més suports. La direcció nacional del partit no ha previst cap acte central a la ciutat, però sí a Figueres i Celrà, on serà també el candidat gironí Lluc Salellas.
- Urbanisme La UPF enderroca les últimes cases dels militars de la Ciutadella
- Home atrapat Rescaten un home tancat al recinte d'un prostíbul a Medinyà
- Judici fiscal general El cap de Gabinet d'Ayuso declara que "es desferma la bogeria" quan va donar el mail en què el fiscal es mostrava "disposat" a pactar amb González Amador
- L’acusat d’assetjar la família de Canet de Mar que va demanar més castellà a l’escola: «Va ser la crispació del procés»
- LLIGA DE CAMPIONS Courtois maquilla una sacsejada
- Prevenció Brian L. Mishara, psicòleg expert en suïcidi: "La primera pregunta no hauria de ser què et passa, sino qui ets"
- Crisi per la gestió de la dana El PP i Vox reprenen els contactes davant el relleu de Mazón i el nou cicle electoral
- Crisi per la gestió de la dana Rosa Álvarez: «Als nostres familiars els va matar la mala gestió, no el clima»
- Les memòries de l’excap de l’Estat Joan Carles, al seu fill: "Renunciar a la meva herència és rebutjar-me"
- El rei emèrit admet per primera vegada "relacions extraconjugals"
