Serret defensa que va complir el «mandat» del Parlament sobre l’1-O i la fiscal dona per provada la seva desobediència al TC

La fiscal Neus Pujal no ha tardat ni un segon a contestar l’al·legat de la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, sobre el projecte independentista durant el judici celebrat aquest dimecres contra ella per desobediència greu al Tribunal Constitucional al facilitar el referèndum de l’1-O. La que va ser el 2017 consellera d’Agricultura del Govern de l’expresident Carles Puigdemont, ha rebutjat contestar a la fiscalia, a les acusacions i fins i tot al seu propi advocat, Iñigo Iruin, però davant una pregunta generalista d’aquest lletrat ha fet una única manifestació i ha assegurat que «organitzar un referèndum no és un crim en el Codi Penal espanyol» i que sempre va actuar de «manera coherent» al mandat del Parlament d’instar la celebració de la consulta sobiranista. L’acusació pública ha replicat: «No faré electoralisme. No s’estan criminalitzant idees. No s’ha assegut al banc dels acusats cap votant de l’1-O. El fiscal només acusa per fets [...] El pensament no delinqueix, no acusarem ningú pels seus pensaments».

Han passat una mica més de dos anys des que Serret va tornar per sorpresa a Catalunya, el març del 2021, i va comparèixer davant del Tribunal Suprem després que viatgés a Brussel·les després de la fallida declaració unilateral d’independència. La vista s’ha celebrat un dia després de l’arribada d’una altra exconsellera que va marxar a l’estranger, Clara Ponsatí, que va quedar en llibertat després de ser arrestada pels Mossos d’Esquadra al tornar a Catalunya perquè no es va personar davant el Suprem. Serret, per a qui la fiscalia reclama un any d’inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 12.000 euros, ha sigut acompanyada fins a la porta de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel president Pere Aragonès, així com membres de l’Executiu català i dirigents d’ERC, com Oriol Junqueras; de Junts, Laura Borràs i Jordi Turull, i de la CUP.

El judici a Serret ha sigut atípic. No s’ha citat cap testimoni i en les qüestions prèvies l’únic debat ha sigut si s’havia d’apartar del procés l’Advocacia de l’Estat. El tribunal ha acordat que resoldrà en sentència. A continuació, li tocava declarar a la consellera, però ha afirmat que no contestaria cap de les parts i que només volia fer unes manifestacions. Després d’un estira-i-arronsa amb els magistrats sobre quan podia prendre la paraula, el lletrat de la dirigent d’ERC s’ha vist obligat a preguntar: «¿Ens pot dir en quines decisions del Govern va tenir vostè intervenció per a la convocatòria referèndum?».

En defensa del diàleg

Durant uns minuts, la consellera ha desplegat un discurs en el qual ha defensat a capa i espasa les decisions que el Govern de Puigdemont va fer per propiciar el referèndum unilateral, però, sobretot, ha recalcat el seu dret a apostar per un «projecte que és legítim» com és la independència de Catalunya i la creació d’una República Catalana. «Hi ha una majoria social sostinguda en el temps que ha expressat aquesta voluntat de poder decidir mitjançant el vot el futur polític de Catalunya», ha assegurat. «El referèndum de l’1-O és una expressió del principi de sobirania democràtica i del dret a decidir» que, ha remarcat, té majoria parlamentària. «Com a membres de l’Executiu i al prendre les meves decisions, vaig mirar de ser sempre coherent en el deure de ser lleial al Parlament i donar resposta a la majoria», ha etzibat.

Al seu parer, «estem vivint un conflicte polític d’arrels democràtiques», que va viure una escalada amb la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés. Un «conflicte polític que només es pot resoldre a través de la política, la negociació i la democràcia. He viscut com s’ha judicialitzat aquest conflicte. S’ha volgut criminalitzar un projecte legítim que és l’independentisme i el republicanisme [...] Votar no va ser un delicte». El seu advocat, ha remarcat que Serret «no oculta el que va fer», ni «ha vingut a dissimular», però «una altra cosa és que això sigui un delicte de desobediència» que, segons ell, no es va cometre.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

En el seu informe final, la fiscal ha sigut contundent amb aquestes asseveracions de Serret i ha rebutjat de pla que es jutgessin idees, i ha reafirmat la seva tesi que els mandats del Tribunal Constitucional són de compliment obligat: «Va desobeir de forma contumaç», malgrat les advertències de l’alt tribunal, ha argumentat. Ha insistit que no es jutgen els programes electorals dels partits independentistes que aposten per la independència de Catalunya, ni projectes polítics. «Si es canalitza per les vies legals, ningú s’asseurà al banc dels acusats», ha remarcat. «No hi ha dubtes que les resolucions del Tribunal Constitucional han de ser complertes, són imperatives», ha inquirit, i ha afegit que «cap representant polític» pot anteposar els seus interessos o sotmetre’ls a «deliberació interna», ja que, «imaginin-se el cas, tornaríem a l’època anterior al contracte social».

Segons la fiscalia, la consellera coneixia «perfectament la il·legalitat» de les decisions que es van prendre durant la tardor del 2017, després de ser notificada de diverses advertències de l’alt tribunal. El fiscal apunta que hi havia una «estratègia perfectament planificada, concertada i organitzada» per a la independència de Catalunya i que el Govern de Puigdemont, del qual Serret formava part, tenia la missió de convocar i celebrar el referèndum «il·legal» per «legitimar internacionalment el seu projecte de segregació territorial, així com la creació d’estructures d’Estat paral·leles que poguessin substituir els òrgans estatals legalment constituïts». El judici ha quedat vist per a sentència.