Serret no descarta ser inhabilitada per l’1-O: «Em plantejo noves etapes» sense deixar la política

La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat, Meritxell Serret, ha assegurat aquest dilluns que no descarta ser inhabilitat per presumpta desobediència per l’1-O del 2017, per la qual cosa es planteja «noves etapes» sense deixar de fer política.

Així ho ha manifestat en una entrevista a La 2 i Ràdio 4 a l’espera que aquest dimecres acudeixi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a declarar per aquesta qüestió.

Segons Serret, no dona les batalles per perdudes i hi anirà amb la feina feta per part de la seva defensa, però imagina «absolutament» la possibilitat de ser inhabilitada tenint en compte els antecedents.

«És un pas que havia d’arribar. Un dia o un altre havia d’arribar el judici des que vaig tornar l’11 de març del 2021. Ho afronto amb la consciència molt tranquil·la», ha destacat qui va ser consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació el 2017.

Malgrat que es planteja «noves etapes» si és inhabilitada, ha recalcat que continuarà defensat el projecte polític perquè, al seu parer, la política es pot fer de moltes maneres i des de molts àmbits.

A la pregunta de si el Govern que presidia Carles Puigdemont va desobeir amb l’1-O, Serret ha destacat que el que va fer va ser «obeir un mandat democràtic».

«Hi havia un resultat de les urnes amb majoria parlamentària i un mandat del Parlament per organitzar un referèndum, que a més, i segons el Codi Penal, no és cap crim», ha apuntat.

Les declaracions de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que afirma que l’1-O no va tenir prou legitimitat interna, les ha emmarcat en els debats i l’anàlisi que el partit ha fet sobre aquesta qüestió.

Per a Serret, l’1-O va ser «una expressió democràtica absoluta, i com a expressió democràtica té tot aquest valor», però considera que hi va haver molta gent que no es va sentir interpel·lada i, per això, ha cridat a continuar treballant per solucionar el conflicte català a través de la política.

Així, ha reivindicat la via política d’ERC enfront de «la crítica per la crítica i el ‘no’ pel ‘no’», a més d’instruments com la taula de diàleg amb el Govern central.

La gira per Llatinoamèrica

També ha lamentat les crítiques de Junts al viatge que va fer amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a Llatinoamèrica, a les quals ha restat importància: «Són intents de fer polèmiques interessades per motius i interessos partidistes, però no tenen res a veure ni amb la vocació de posar en valor l’acció exterior del Govern ni amb un reconeixement del que hi ha realment».

«El viatge va ser molt positiu», ha recalcat la consellera, després d’assegurar que la presència o absència d’ambaixadors no ha condicionat les reunions que van fer.

La comissió sobre Pegasus

Sobre la visita d’una comissió d’eurodiputats que investiguen l’ús del ‘software’ Pegasus, veu positives les conclusions que en van treure perquè, segons la seva opinió, van en la línia del que demanaven sobre reclamar més protecció i garanties per a les víctimes, i que s’avanci en una regulació europea i internacional que posi límits a aquests programes d’espionatge.

Notícies relacionades

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

Illa, centre dels atacs en un debat marcat pel finançament i l’amnistia

Ha defensat Aragonès després que la presidenta de Junts, Laura Borràs, l’acusés de tenir un «comportament indigne» a la comissió Pegasus –com va avançar Europa Press– per no rebatre l’exministre de l’Interior i eurodiputat del PP Juan Ignacio Zoido quan va justificar l’espionatge a Puigdemont i a membres dels CDR.

«Jo, que hi vaig ser present, l’únic que puc dir és que la intervenció del president va ser molt digna, molt clara, molt valenta. Va deixar molt clar que hi havia hagut vulneracions flagrants i que no hi havia ningú que hagués pogut donar cap explicació ni cap base que justifiqués aquest espionatge», ha remarcat.