El triangle Abascal-Ariza-Méndez Monasterio denuncia una operació ordida entre el PP i els crítics de Vox

Tot i que en realitat, i sobretot en la visió del líder de l’extrema dreta, els dos fronts són el mateix, o tenen almenys un nexe comú, que no seria cap altre que el 13 del carrer Génova de Madrid, on s’ubica la seu del PP. A bon entenedor, poques paraules, i referent a això els dos últims minuts del discurs del president de Vox en el ple parlamentari de dimecres passat, on el president Pedro Sánchez va comparèixer per donar explicacions sobre la guerra a l’Iran i el paper d’Espanya en aquesta, són d’una eloqüència esclaridora.

Davant el gest d’un atònit Alberto Núñez Feijóo, Abascal va concloure així el seu dur discurs contra el cap de l’Executiu: «Tot i que el senyor Feijóo continuï ocupat des de l’any 2023 a destruir l’alternativa, acabarà arribant a Espanya un Govern patriòtic, compromès a reconstruir les nostres capacitats de defensa, compromès amb els nostres interessos nacionals i compromès amb tornar a Espanya la dignitat nacional que vostè [Sánchez] li ha robat». Una andanada cap al PP que va rematar així: «Quan pugi aquí, no sigui gaire dur amb el senyor Alberto Núñez Feijóo; agraeixi-li a ell i al seu entorn que hagi proporcionat i patrocinat tots els argumentaris amb què vostè avui ens atacarà en aquesta tribuna. Com ja l’hi van agrair al senyor Pablo Casado. Bé és cert que al senyor Casado li agraeixo la gallardia d’haver pujat a aquesta tribuna a dir tot això», va concloure, en una velada al·lusió al dur discurs de l’exlíder del PP contra Vox en el debat de la moció de censura de l’octubre del 2020.

I el cert és que Pedro Sánchez, en el seu discurs de rèplica –segons el seu costum, sempre la part més dura contra l’oposició de la seva intervenció–, va posar sobre la taula diverses de les acusacions o informacions que fa setmanes que circulen, sobretot en boca d’aquests crítics de Vox. Per exemple, que el principal assessor i cervell ideològic i estratègic de Vox, Kiko Méndez-Monasterio, cobraria 27.000 euros al mes. No era la primera vegada que el president el treia a col·lació i que, sarcàstic, es preguntava quant cobraria llavors l’assessorat. Sánchez va arribar a dir també que Abascal «desvia 2,5 milions de la fundació Disenso [el think tank de Vox] a la seva butxaca personal». Gairebé al mateix temps, el secretari general del Partido Popular, Miguel Tellado, l’absència del qual al ple parlamentari no va passar desapercebuda, negociava a Mèrida, juntament amb l’equip de la presidenta en funcions d’Extremadura, María Guardiola, amb Vox, i amb dos pesos pesants de la direcció d’aquest partit –el secretari general del grup parlamentari José María Figaredo i el portaveu adjunt Carlos Hernández Quero– a l’altra banda de la taula.

Durant el ple parlamentari algunes alertes informatives van arribar a parlar de principi d’acord per a la investidura de Guardiola, una cosa desmentida taxativament aquella mateixa tarda tant per Vox com pel número dos del PP extremeny, Abel Bautista, tots dos en un to de conciliació i voluntat d’acord després de la trobada mantinguda. I això va convèncer encara més íntimament Abascal de la ‘toxicitat’ que atribueix a la direcció nacional del PP, la participació del qual en les negociacions dels governs autonòmics jutja un element profundament distorsionador.

«Ho sabem»

A la seu central de Vox s’estén la convicció absoluta que existeix una concertació entre la cúpula del PP i el grup de crítics de Vox, format principalment per dirigents amb un peu o tots dos fora de les institucions i de la política activa. I assenyalen en concret dos noms: Tellado i Espinosa de los Monteros. Una estratègia que, sempre segons els d’Abascal, es vehicularia a través de filtracions o, directament, participacions estudiades en mitjans conservadors que des de Bambú (el carrer del nord de la capital on s’ubica la seu de Vox) es consideren manejats des de Génova. A això atribueixen, per significats exemples, l’aparició d’Espinosa de los Monteros a Trece TV, del Grup COPE, anunciant el manifest amb què es reclama un congrés extraordinari de Vox, o la recent entrevista de García-Gallardo a El Mundo en la qual va acusar Abascal d’utilitzar el partit per enriquir-se ell i la seva família, portant a col·lació una informació, publicada fa més d’un any per El Confidencial que airejava els pagaments a la dona d’Abascal, Lidia Bedman, de l’editorial Ivat, controlada per Méndez-Monasterio i per Julio i Gabriel Ariza, pare i fill i amos i fundadors del grup Intereconomia.

Els Ariza, amb els quals Abascal manté una estreta relació des dels temps en què exercia, encara com a dirigent del PP basc, com a tertulià estrella a Intereconomia, estan sens dubte a la diana del grup de crítics. I aquí apareix un altre nom a tenir en compte: Tizona Comunicación, l’empresa de Méndez-Monasterio i Ariza fill,sobre la qual els crítics deixen anar de manera calculadament velada les acusacions. En un encreuament de cartes privades filtrades i missatges a les xarxes entre el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, i el seu antecessor en el càrrec, Ortega Smith, aquest últim li va etzibar al seu successor: «Garriga, espero que la teva pròxima filtració sigui el model 347». Es tracta del model d’Hisenda per a les operacions amb terceres persones. Un altre dels crítics, l’exlíder a Múrcia, José Ángel Antelo, ha assegurat públicament que el partit li va exigir contractar els serveis d’aquesta empresa, dedicada a l’assessoria política, incloent també cursos de formació (singularment d’oratòria) o resums de premsa, vinculant crípticament el seu recent cessament al fet d’haver-se negat a realitzar aquesta contractació. Tizona treballa per a Vox en règim d’exclusivitat a Espanya, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, tot i que té també clients a l’estranger.

Després de publicar aquesta setmana El País que en un sol any Tizona hauria facturat més d’un milió d’euros Vox no va tardar a reaccionar amb un comunicat, dins d’una estratègia que ha canviat des de no donar-se per al·ludit davant les acusacions dels crítics a la resposta cada vegada més contundent i ràpida. El partit va elogiar el treball d’aquesta empresa, ressenyant fins i tot les distincions internacionals que ha rebut, i va assegurar, sense donar més detalls de la facturació, que va arribar a tenir fins a una trentena d’empleats, molts dels quals van passar a engrossir les files del mateix partit, com empleats o assessors. «Entre subcontractar algú que fa bons continguts audiovisuals o tenir-lo directament com a empleat del partit, a la llarga la segona opció sembla millor», expliquen des del partit.

El cervell gris

Ningú nega, com és públic i notori, el nexe que suposa Méndez-Monasterio, que exerceix tant d’assessor d’Abascal i cervell gris de Vox com a l’activitat genèrica de l’assessoria política, una cosa habitual al sector. Pel que fa al seu suposat sou de 27.000 euros –una acusació que Vox retreu que Pedro Sánchez fa des de la tribuna del Congrés, emparat, per tant, per la immunitat parlamentària–, fonts del partit ho neguen de manera taxativa i, de fet, ja hi ha diverses demandes presentades pel mateix interessat davant informacions o afirmacions publicades en mitjans de comunicació en aquest sentit. «D’aquests diners cal descomptar impostos, pagaments a proveïdors, etc., i després el que li queda a Kiko és un sou equiparable al d’un diputat, i sens dubte molt per sota del que cobren grans noms del sector», expliquen fonts de Vox.

Notícies relacionades

Sánchez reivindica davant la militància el 'No a la guerra': «Espanya actua amb coherència i no renuncia als seus principis»

Les eleccions a Andalusia compliquen el calendari per a l’aprovació dels pressupostos d’Illa abans de l’estiu

Quant als ingressos rebuts per la dona d’Abascal, asseguren que se circumscriuen a serveis que va prestar a l’editorial del tàndem Méndez-Monasterio/Ariza com a influencer, i també en l’elaboració de portades i vídeos promocionals dels títols d’Ivat, que ha publicat a Espanya Roger Scruton, el filòsof conservador britànic mort el 2020, o les memòries de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Quan Vox era extraparlamentari, expliquen les mateixes fonts, Bedman portava una carrera d’influencer molt exitosa i fructífera, que va començar a decaure quan va transcendir el seu parentiu amb el líder d’un partit que, a partir del 2018, va entrar a les institucions, cosa que es va traduir, expliquen, en importants pèrdues de contractes amb grans marques nacionals i internacionals.

Abascal, que des de fa mesos s’assenyala en privat a la seva esquena en gest distès, assegurant tenir ja molts punyals clavats, està decidit a resistir el que considera una operació en contra seu ordida per Feijóo amb la complicitat d’importants sectors polítics i mediàtics. A Génova no donen crèdit a aquest plantejament i presumeixen fins i tot que Feijóo ha mirat de cuidar en tot moment la relació amb Vox per evitar suspicàcies o mals entesos que puguin frustrar les negociacions en marxa. La tornada de vacances, després de commemorar la mort i resurrecció de Jesús, no s’entreveu tranquil·la a la dreta espanyola.