Aragonès arrenca el compromís del Sinn Féin de reconèixer una Catalunya independent si governa a Irlanda

El president, Pere Aragonès, ha aconseguit aquest divendres que el Sinn Féin prometi que, si governa Irlanda, reconeixerà una Catalunya independent «si així ho decideixen els catalans». Arribat el cas, «hauria de formar part de la Unió Europea». «Soc un demòcrata, respectaré qualsevol decisió que prenguin», ha afirmat la líder del partit, Mary Lou McDonald, després de reunir-se a Dublín amb el cap de la Generalitat. L’actual cap de l’oposició ha insinuat que els esforços s’haurien de centrar ara a acordar «com els catalans» decideixen sobre el seu futur, mentre ha dit que un referèndum és la manera més «democràtica, justa i assenyada» per mantenir «la cohesió social».

Aragonès va iniciar dijous una visita de dos dies, però abans de marxar es va reunir discretament a Barcelona amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en una cita no anunciada en la qual van abordar temes oberts entre els dos executius. Des d’Irlanda, ha remarcat aquest divendres que la Generalitat manté «tots els ponts» de comunicació amb el Govern i de manera «permanent» en el marc del procés de negociació entre les parts.

«Nosaltres mantenim tots els ponts de comunicació amb els nostres interlocutors i també amb el Govern, que és precisament qui, en aquest procés de negociació, està a l’altre costat de la taula», ha assenyalat. Quan se li ha preguntat sobre el contingut d’aquesta trobada, ha remarcat que aquestes converses «han de seguir sent discretes». «No acostumo a entrar en el contingut concret de converses que per la seva naturalesa han de continuar sent discretes, però simplement s’han de complir els acords», ha dit Aragonès.

Entre d’altres, ha citat l’acord de «desjudicialitzar el conflicte polític i ha destacat que «hi ha hagut passos» en aquest sentit, si bé ara «han de complir-se aquests acords». Per això ha insistit que l’Executiu de Madrid «ha de fer front als seus compromisos» en aquest procés de «diàleg i negociació», a més d’advertir que les paraules han d’anar seguides «compromisos». El Govern ha de ser «conscient que cal avançar», ha sostingut, i li ha retret que negui que hi hagi cap conflicte polític a Catalunya.

La rèplica del Govern

Per la seva banda, la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ha assegurat que la desunió en l’espai independentista és «un mèrit de la societat catalana», que «ha entès» que el full de ruta secessionista «no conduïa enlloc». En declaracions a La 2 i a Ràdio 4, Rodríguez ha explicat que «quan els partits són capaços d’anar en aquesta direcció i de fer-ho units» és perquè hi ha un «suport social». «Avui, aquest moviment no està unit i no existeix un acompanyament social; la societat catalana ja s’ha cansat d’aquesta direcció», ha reblat.

De fet, la portaveu ha advertit que Catalunya «ha perdut oportunitats» durant el procés, tot i que li ha augurat un «futur prometedor» en el qual «torni a brillar». Ha assegurat, a més, que el líder del PSC, Salvador Illa, «està construint una veritable alternativa» i ha dit que té «molta confiança» que així es demostrarà en les eleccions municipals de maig i en uns futurs comicis al Parlament.

Sobre la derogació de la sedició i a la reforma de la malversació, pactades entre el Govern i ERC en el marc de la taula de diàleg, la portaveu ha recordat que la voluntat de l’Executiu era «homologar el Codi Penal al context europeu». També ha destacat que l’ordenament jurídic espanyol «continua tenint protecció» davant una possible «vulneració de les normes bàsiques de convivència», com són l’article 155 de la Constitució o el delicte de rebel·lió. «El Govern sempre va mantenir en les seves exposicions públiques que els fets continuaven tenint una reprovació penal», ha remarcat Rodríguez amb referència a l’1-O i els seus actes derivats.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

En línia amb el que va expressar dijous a l’Escala (Girona), la portaveu ha posat en relleu que les relacions entre el Govern i la Generalitat estan «normalitzades» i ha confirmat que «no hi ha prevista» cap nova reunió de la taula de diàleg. Tot i així, ha avançat que, «si resulta necessari», es tornarà a convocar.

Rodríguez ha emmarcat dins d’aquesta «normalitat» la trobada discreta entre Aragonès i Bolaños, que «ajuda a continuar mantenint les bones relacions institucionals».