Espanya vol que França obri els passos del Pirineu i acceleri les interconnexions elèctriques

Les relacions entre Espanya i França pateixen el pes de dos obstacles: l’escassetat de connexions elèctriques que permetin exportar energia de la Península a la resta d’Europa i els controls fronterers que s’apliquen al Pirineu. Aquests dos temes seran molt presents en les reunions dels ministres d’Interior i d’Energia dels dos països que se celebraran aquest dijous com a part de la cimera hispanofrancesa de Barcelona. En ella, Emmanuel Macron i Pedro Sánchez firmaran el primer tractat d’amistat entre els dos països, una cosa que París només té dins de la UE amb els seus altres dos socis principals, Alemanya i Itàlia, i Espanya només amb Portugal.

Dels dos temes, el més apressant és el de les interconnexions energètiques. La invasió russa d’Ucraïna i el tancament de l’aixeta del gas han elevat els preus i han posat en alerta Alemanya, que busca desesperadament que l’energia flueixi lliurement per territori europeu per satisfer les seves necessitats de gas o electricitat. 

Però Espanya, en el dia d’avui, continua sent tècnicament una illa energètica. Hi ha pocs cables pels quals portar electricitat i això impedeix exportar energia en grans quantitats quan li sobra o importar-ne quan la necessita. França, productora d’energia nuclear, veu amb cautela la competència de Portugal i Espanya per exportar electricitat. Només hi ha capacitat de moure per la xarxa actual cap a França 3.000 megawatts. Això és només un 2,8% del total del país. Molt lluny de l’objectiu del 10% que va posar la Comissió Europea per al 2020 i del 15% que es pretén aconseguir per al 2030. Hi ha tres projectes en marxa per pal·liar aquesta escassetat: una nova connexió submarina a través del golf de Biscaia, prevista per al 2027 (que sumarà 2.000 MW a la capacitat actual), i dues més, a través de Navarra i Aragó, per al 2030 (3.000 megawatts més, fins als 8.000). L’espanyola Red Eléctrica alerta que, fins i tot si tot surt bé, s’estarà lluny dels plans de la UE. 

Sobretot això debatran a Barcelona la ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, i la seva homòloga francesa, Agnès Pannier-Runacher, abans de presentar les seves conclusions en una reunió plenària dels presidents Macron i Sánchez amb deu dels seus respectius ministres. Totes dues tractaran també la reforma del mercat energètic europeu, on hi ha una «raonable sintonia» entre Madrid i París, segons fonts de la Moncloa. Mentrestant, Macron estudia la possibilitat de demanar una extensió més enllà de maig del mecanisme de l’anomenada «excepció ibèrica» que els permet fixar els preus de l’electricitat. Una solució de continuïtat si els 27 no arriben aviat a un acord per reformar el mercat de l’energia europeu.

Control de fronteres

Un altre dels xocs rellevants entre Espanya i França és aquell en relació a la frontera comuna. Macron manté activats els controls des dels atemptats terroristes de Bataclan i Niça de 2015 i 2016. El 2020, durant la pandèmia, els països europeus van tancar les fronteres amb pany i clau, però després van començar a obrir-les gradualment. França, no. 

El Govern gal manté totalment tancats sis dels 38 passos fronterers i tres més obren només durant el dia, segons confirmen fonts franceses a aquest diari. La resta permeten el pas però s’apliquen controls físics de passaport, especialment per evitar la migració il·legal. No són permanents, sinó aleatoris i dissuasoris. Espanya li recorda en cada ocasió que s’han de reobrir aquests passos al més aviat possible, asseguren des del Govern, perquè la mobilitat interior és un dels actius de la Unió Europea i perquè ja es col·labora en matèria d’immigració i seguretat.

La justícia europea ha determinat que França s’extralimita en l’ús de l’excepció de l’article 25 de l’acord de lliure circulació de Schengen, que permet tornar a aixecar els controls de passaports «excepcionalment en cas d’amenaces greus per a l’ordre públic o la seguretat interior». Una mesura prevista per a uns mesos es manté ja des de fa gairebé vuit anys. París tem els «moviments secundaris» de migrants. Magribins o subsaharians que arriben a Espanya i que després intenten accedir a França, on tenen una comunitat important que els pot recolzar.

Des del costat francès suggereixen que la reobertura pot produir-se després d’una eventual creació d’unitats conjuntes que permeti lluitar contra la immigració irregular i el terrorisme. Podria impulsar-se en aquesta cimera de Barcelona, quan els titulars d’Interior, Fernando Grande-Marlaska i Gérald Darmanin, donin el tret de sortida a la creació de brigades mixtes i a un grup de treball conjunt sobre immigració. Des de l’Elisi es condiciona la reobertura al fet que els dos països siguin capaços de desplegar aquestes unitats operatives, perquè l’amenaça terrorista «continua present» i les màfies d’immigració irregular continuen operant.

Any de Picasso

Fora d’això, segons els dos governs, les relacions entre França i Espanya són excel·lents. I per segellar la bona sintonia es firmarà el Tractat de Barcelona. Nou epígrafs (seguretat, educació, energia, cultura, etc.) en un text molt similar als tractats d’amistat de França amb Itàlia i Alemanya. Donarà un marc estable de cooperació bilateral i establirà contactes més estrets i diaris entre els ministres i els presidents, inclosa una cimera anual. 

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

A més d’aquest text, se’n firmarà un altre sobre defensa, que renova l’últim, de 1983. En aquest sentit, Espanya, França i Alemanya porten a terme de manera conjunta, després de superar molts esculls, un milmilionari projecte per produir un sistema de combat aeri europeu, el FCAS. 

El 2023 serà l’Any Picasso, en commemoració del 50è aniversari de la seva mort. En aquest sentit, està previst que s’anunciï un programa conjunt francoespanyol en honor al pintor que inclourà exposicions per tot el món, segons fonts coneixedores de l’organització de la cimera. També es podrà anunciar l’entrega a Espanya de la digitalització dels arxius dels exiliats espanyols a França després de la Guerra Civil.