La cimera Espanya-França a Barcelona posa a prova l’«agenda del retrobament» de Sánchez

La cita és estrictament bilateral, entre dos països, però la seva importància va molt més enllà. Al principi, el lloc triat per acollir-la havia de ser Màlaga, però a la Moncloa van decidir després optar per Barcelona. Aprovada la controvertida reforma penal davant un 2023 marcat per la successió d’eleccions (autonòmiques i municipals el 28 de maig; generals a finals d’any, en una data encara per concretar), el Govern considera que aquest és un bon moment per plasmar que les seves mesures per rebaixar la tensió territorial estan funcionant.

«Volem posar en valor la importància que Barcelona serà la protagonista del tractat d’amistat i un dels eixos del projecte energètic més gran del futur. Hi haurà molts acords amb tots els ministeris assistents per raó de la matèria», expliquen a la Moncloa. 

Amb Sánchez i Emmanuel Macron presents amb una desena de ministres de cada país, hi haurà molts temes a debatre. Un nou tractat de col·laboració entre França i Espanya que portarà per nom Acord de Barcelona. El transcendental hidroducte que transportarà hidrogen verd entre la capital catalana i Marsella, una mastodòntica infraestructura que costarà 2.500 milions d’euros i que s’espera que comenci a funcionar, si la UE li dona el vistiplau i el finança, el 2030. Un nou marc de relacions militars. El control dels passos fronterers al Pirineu. O la celebració, el 2023, de l’Any Picasso, entre d’altres.

Una de freda i una de calenta

Però el que passi més enllà de l’estricta cimera, que es desenvoluparà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), serà igual d’important. I aquí el Govern ha rebut una de freda i una de calenta. A la Moncloa celebren que Pere Aragonès hagi acceptat la invitació a participar-hi, amb un paper discret. Però alhora encaixen malament que mentre el president de la Generalitat assisteix a la cimera, el seu partit, ERC, amb Oriol Junqueras al capdavant, es manifesti al carrer sota el lema ‘Aquí no s’ha acabat res’, que es dirigeix frontalment contra la principal tesi territorial de Sánchez. «El procés s’ha acabat», repeteix sovint el president.

«A ERC li continua agradant molt la política espectacle», assenyala una ministra. «És l’eterna dualitat en aquest partit. Governa les institucions però es resisteix a deixar el carrer», afegeix una altra. Tot i així, a la Moncloa intenten treure ferro a la mobilització independentista remarcant que el seu focus estarà en el contingut de la cimera i en les relacions amb la Generalitat. «A nosaltres el que realment ens importa és la normalitat institucional amb el Govern. Allò altre ho ha de gestionar ERC com a partit», expliquen els col·laboradors del president del Govern. Un altre ministre també rebaixa l’impacte que podria tenir una mobilització multitudinària de la qual la dreta es valdria per afirmar que Sánchez, en realitat, no ha apaivagat Catalunya, sinó que ha envalentit l’independentisme amb les seves «cessions» contínues. «Aquells que donen tantes lliçons de constitucionalisme haurien de saber que el dret de manifestació està emparat per la Constitució», recorda. 

La resposta a Aragonès

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

De moment, Aragonès ha enviat un document a Sánchez amb els 11 punts que considera que ha d’abordar en la seva reunió amb Macron. Van de l’oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees fins a les millores en la col·laboració sanitària entre Espanya i França, passant per les infraestructures. 

A la Moncloa no atorguen especial importància a aquest gest. Sens dubte, assenyala l’entorn de Sánchez, no canviaran l’ordre del dia de la cimera. «Aragonès tindrà exactament el mateix tracte que hem dispensat als presidents autonòmics i alcaldes de les altres tres ciutats on hem celebrat cimeres bilaterals amb altres països: Trujillo, la Corunya i Castelló –expliquen aquestes fonts–. Els temes els estableixen els governs dels dos països. I s’estan negociant des de fa molt temps. Aquesta no és una trobada improvisada».