Cita hispanofrancesa

Pere Aragonès: «Si Junts tingués la Generalitat acudiria també a la cimera»

El president persisteix a desmarcar els grans projectes de l’acord pressupostari

Pere Aragonès: «Si Junts tingués la Generalitat acudiria també a la cimera»

Laura Busquets (Acn)

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El president Pere Aragonès ha afirmat aquest dijous que la contradicció sobre el paper dels republicans en la cimera del 19 de gener, en la qual participaran i, alhora protestarà, és purament aparent. Segons el republicà, d’una banda hi ha està el paper institucional que ha de guardar qualsevol president i una altra que ERC concebi una manifestació com una  «autoafirmació», per la qual «Esquerra no es manifesta contra la cimera». 

«Ja que el Govern diu que se celebra a Barcelona perquè l’independentisme està acabat, és normal que l’independentisme surti al carrer per demostrar que seguim vius», va sentenciar. Per al líder de l’Executiu, el procés només s’acabarà quan l’independentisme així ho decideixi». 

Va defensar amb afany la presència institucional de la Generalitat en la cimera. I davant les acerades crítiques que rep de la postconvergència, Aragonès va asseverar que «Si Junts tingués la presidència de la Generalitat aniria a la cimera. I ben fet que faria. Com va fer Quim Torra en el Mobile. Perquè, ¿qui és la màxima autoritat de Catalunya?», es va preguntar.

Bones relacions veïnals

El president va afirmar que les relacions amb l’entramat institucional francès (estat, regions, consolat) és excel·lent. «Tenim molts interessos en la relació amb França. L’Executiu traslladarà una llista de suggeriments de temes a la Moncloa, que inclouen el corredor mediterrani, la situació del català a França i els passos fronterers tancats, entre altres assumptes. Que vingui Emmanuel Macron, el president d’un Estat en el qual Catalunya té interessos, és un esdeveniment important i ho volem aprofitar per als nostres interessos. Si volem ser estat hem de pensar i actuar com un estat», va sentenciar.

Respecte a la negociació dels Pressupostos, el president va assegurar que la part «dels números està molt avançada» i que es trobava en disposició de convocar, quan sigui necessari, un Consell Executiu extraordinari en poques hores per aprovar-los. Però va acceptar que la part política de l’acord encara estava obert, després de més de 20 reunions només amb el PSC, és a dir, sense explicar les que també s’han portat a terme amb Junts.

Vetos creuats

Es va mostrar convençut que no hi hauria vetos creuats entre socialistes i convergents i, a tall de maldat, va assenyalar que si ell, és a dir, ERC, no tingués la presidència de la Generalitat «Junts i el PSC ja s’haurien posat d’acord en els Pressupostos». És a dir, una manera de simbolitzar la proximitat ideològica entre les dues forces en diversos camps. 

Per exemple, en matèria de grans projectes, que és el que encara distancia el Govern del PSC. És a dir, el projecte del Hard Rock, la B-40 i l’ampliació de l’aeroport. «La posició diferent en aquests temes no ha d’impedir que l’acord en el que sí que estem d’acord es pari. Aquests projectes no tenen una vinculació amb els comptes, entre altres raons perquè ni l’eventual ampliació de l’aeroport i la realització de la B-40 ens correspon a nosaltres. Són projectes del Govern de l’Estat que ha planificat l’Estat. No hi ha partides per a elles».

Gestió de l’aeroport

Notícies relacionades

Sobre l’aeroport, en concret, Aragonès va apuntar «que la infraestructura ha de millorar les seves connexions intercontinentals. Per aconseguir això no depèn tant de la infraestructura sinó de la gestió de l’aeroport», va sancionar.

En el dia en què el principal èxit d’ERC a la taula de diàleg entrava en vigor, la modificació del Codi Penal que inclou la derogació del delicte de sedició i la reforma del de malversació, Aragonès no es va retastar a treure pit. Sobretot quan, a mitja entrevista, va saltar la notícia que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, feia decaure el delicte de sedició de les seves euroordres. «Abans hi havia tres delictes, ara dos», va assenyalar, recordant que el de sedició és el que més penes portava.