Reducció de les penes

Divisió entre els condemnats pel procés d’ERC i Junts sobre la revisió de sentència després de la reforma penal

Turull, Rull i Forn evitaran demanar la revisió perquè el Suprem actuarà d’ofici, mentre que Sànchez i Cuixart opten per esperar a la justícia europea

Divisió entre els condemnats pel procés d’ERC i Junts sobre la revisió de sentència després de la reforma penal
2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Alguns dels líders del procés condemnats pel Tribunal Suprem per l’1-O demanaran la revisió de la seva pena arran de la seva entrada en vigor aquest dijous de la reforma dels delictes de sedició i malversació. En canvi, d’altres prefereixen esperar que l’alt tribunal actuï d’ofici o que sigui el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) el que tombi la sentència. De fet, el Suprem preveu demanar les parts que es posicionin sobre com afecta la reforma en els pròxims dies, però la resolució final pot trigar mesos. Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, de Junts, no presentaran escrits demanant que es revisin les seves condemnes, mentre que Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, d’ERC, estan estudiant si també ho fan o esperen que el Suprem els demani un posicionament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart esperaran la resolució del TEDH.

Com sol passar en política, el discurs públic transita per unes vies diferents de les solucions personals que cadascú adopta. Va passar amb els indults, malgrat que en aquest cas no va fer falta que els beneficiats els sol·licitessin directament, i passa ara respecte a la sedició. Junts ja ha deixat clar que respectarà la decisió personal que prengui cadascun dels dirigents possiblement beneficiats.

La posició de Junts

La posició pública de Junts amb la desaparició de la sedició en el Codi Penal i la rebaixa del delicte de malversació ha sigut molt crítica: «Evidentment, de desjudicialitzar no es desjudicialitza», perquè els fets de l’1-O poden seguir sent objecte de delicte, va defensar Turull. A més, ha afegit que «una cosa és el que digui el text i una altra el que digui el Tribunal Constitucional». «Convertim el referèndum en un altre delicte i això no té el nostre aplaudiment», va asseverar en una entrevista a RAC-1 quan es va conèixer l’abast de la reforma.

Junts va rebutjar la reforma al Congrés i va presentar un text alternatiu. «El delicte de sedició surt per la porta, però entra per la finestra el de desordres públics agreujats, i això és una contrapartida absolutament inacceptable», va adduir la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras. Junts també ha remarcat que aquesta reforma pretén en realitat facilitar l’extradició de l’expresident Carles Puigdemont, tot i que ell l’esgrimeixi davant la justícia europea.

Notícies relacionades

La contradicció entre els discursos de Junts i la decisió dels seus dirigents es respon, per part del partit, afirmant que una cosa són les posicions personals i una altra el fet que la reforma no resol la «repressió» al conjunt de processats pels fets de l’octubre del 2017 i, a més, introdueix una més gran persecució de drets i llibertats al tipificar els anomenats «desordres públics agreujats».

Per la seva banda, el president, Pere Aragonès, ha defensat que aquesta reforma del Codi Penal és el fruit de la política de diàleg i negociació d’Esquerra amb el Govern del PSOE.