L’actual president en funcions del TC confirma a Balaguer els quatre vots conservadors davant Conde-Pumpido

-María Luisa Balaguer: Sí, ja fa molts dies que m’ho va dir...

Aquest va ser el diàleg que va mantenir aquest periodista amb la magistrada María Luisa Balaguer ahir a les 19.07 hores, després de conèixer que, de manera ja oficial, dos candidats del sector progressista es presentaran a les 13.00 hores d’avui com a postulants alternatius a la presidència del TC: Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer. Aquestes candidatures van ser oficialitzades aquest dimarts al migdia en un conclave del sector progressista (set magistrats incloent-hi María Luisa Segoviano) celebrat al despatx del magistrat Ramón Sáez per analitzar els problemes del tribunal de garanties després d’un any de paràlisi i bloqueig.

Fonts del tribunal consultades assenyalen que Conde-Pumpido va explicar el seu pla, elaborat amb Sáez i la magistrada Inmaculada Montalbán, per acabar amb l’enorme retard en la resolució de recursos d’empara i d’inconstitucionalitat (fa 12 anys que el de la llei de l’avortament està congelat) i la situació de paràlisi des del nomenament de Pedro González-Trevijano com a president (novembre del 2021), paràlisi només interrompuda quan el Partit Popular (recurs d’empara i mesures cautelaríssimes per desactivar les reformes al Congrés i al Senat dirigides a evitar l’enquistament del bloqueig deliberat del TC.

Per la seva banda, María Luisa Balaguer va utilitzar dos arguments bàsics en defensa de la seva decisió de presentar-se a la presidència. El primer és que compta amb els vots dels quatre magistrats del sector conservador, cosa que, segons va explicar, permetria, si els sis, a part d’ella, del grup progressista li donaven suport, aconseguir una presidenta per unanimitat. El segon, és que com a militant feminista, creia adequat que, sent ara quatre dones al tribunal, la pròxima a ocupar la presidència fos una dona. María Emilia Casas, magistrada progressista experta en Dret del Treball, va ser la primera dona, i fins ara única, a presidir el TC entre el 2004 i principis del 2011.

Balaguer també va esmentar que havia aconseguit consolidar una relació personal amb el president sortint, Pedro González-Trevijano, la qual cosa li havia permès influir per aparcar durant el seu mandat, fins a les mesures cautelaríssimes en què ella es va enfrontar al ponent Enrique Arnaldo d’aquesta resolució la tarda del 21 de desembre passat, diversos recursos que suposaven una polarització i confrontació quan el TC estava davant la renovació dels quatre mandats vençuts, com el de González-Trevijano, el 12 de juny del 2022.

Les fonts consultades assenyalen que Conde-Pumpido va plantejar que el sector progressista havia d’elegir el seu candidat, sense tenir en compte el plantejament dels magistrats del sector conservador. I que per una vegada en aquests nou anys en què es podia nomenar president un progressista calia evitar que fos seleccionat pels conservadors.

La magistrada María Luisa Segoviano no va donar cap pista sobre el seu vot per a la presidència. Va ingressar, com a experta en dret laboral, a la Sala Quarta del Social del Tribunal Suprem el 2006 quan el magistrat Conde-Pumpido era fiscal general de l’Estat del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Però les seves carreres al Suprem van ser paral·leles entre el 2011, quan Conde-Pumpido va tornar com a magistrat a la Sala Segona del Tribunal Suprem, i el 2017, quan va ser nomenat magistrat del TC. Tot i així no es van conèixer fins a l’acte de presa de possessió.

El 2020, la magistrada de la Sala Cinquena del Militar del Suprem i vocal Clara Martínez de Careaga, dona del magistrat, va votar juntament amb la majoria del sector progressista a favor de nomenar Segoviano, la primera dona presidenta d’una sala al Suprem, la Sala Social. La votació de president i de vicepresident del TC és una votació separada. Primer s’elegeix el president i a continuació, el vicepresident.

Tot i que la majoria progressista podria imposar-se (7 vots a 4) també al vicepresident, fonts consultades assenyalen que es contempla, com ja es va fer el novembre passat, la possibilitat d’oferir la vicepresidència al magistrat conservador i el de més edat del tribunal, Ricardo Enríquez. Amb tot, caldrà tenir en compte la posició del mateix magistrat. El març del 2017, el sector progressista va proposar com a vicepresident Fernando Valdés, i el sector conservador va cooptar Encarna Roca i va sortir elegida vicepresidenta.

El vot s’efectua en secret. I en primera votació, segons l’article 9 de la llei Orgànica del Tribunal Constitucional, guanya el que obté la majoria absoluta. Si no s’aconsegueix, una segona votació donarà el triomf a qui més nombre de vots aconsegueixi.

La reunió del grup progressista, segons fonts de les dues candidatures, va respectar la decisió de María Luisa Balaguer de presentar-se pel seu compte, sense exigir-li que retirés la seva decisió, cosa que de tota manera, segons ella ja havia avançat, no hauria passat.

Els dos candidats a la presidència van exposar els seus punts de vista –abans de la reunió d’aquest dimarts 11– en contactes telefònics amb la magistrada María Luisa Segoviano, que, el dilluns 2 de gener, va dir en una compareixença pública abans d’agafar-se aquella setmana de vacances i conèixer els plans de cada candidat abans de decidir.

Notícies relacionades

La dreta se salta l’abstenció al TC però la demana a una vocal del CGPJ per ser dona del jutge Conde-Pumpido, per Ernesto Ekaizer

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

S’ha creat un veritable suspens en aquesta elecció per la discreció extrema de María Luisa Segoviano. O pot ser que aquesta expectació sigui també un MacGuffin hitchcockià. En la versió del mag del suspens, un MacGuffin podia ser un aparell per caçar lleons a Escòcia, però a l’objecció que en aquestes terres no hi havia lleons la resposta va ser «llavors allò d’allà no és un MacGuffin». En altres termes, que Segoviano ha permès l’avanç de la trama de suspens, però la decisió ja estava presa. Tot i que fonts solvents asseguren que María Luisa Segoviano arriba amb dubtes sobre els dos candidats fins al final. Vicente Guilarte, el vocal del CGPJ i advocat de les escoles de registradors d’Espanya, que ha sigut juntament amb el vocal Juan Martínez Moya, el seu màxim valedor, el seu coixí de consulta.

Continuarà.