Anàlisi

La dreta se salta l’abstenció al TC però la demana a una vocal del CGPJ per ser dona del jutge Conde-Pumpido, per Ernesto Ekaizer

Els magistrats caducats van votar en contra en la seva pròpia recusació i els vocals conservadors

La dreta se salta l’abstenció al TC però la demana a una vocal del CGPJ per ser dona del jutge Conde-Pumpido, per Ernesto Ekaizer
5
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

Dilluns passat, dia 19, els dos magistrats recusats en el ple del Tribunal Constitucional (TC), Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez –amb interès directe a desactivar les noves disposicions d’elecció en el tribunal de garanties per continuar formant-ne part– van rebutjar abandonar el saló i van votar inadmetre la seva pròpia recusació, tot un esdeveniment en la història del tribunal, sobretot quan es tracta de recusacions en relació amb la modificació de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, com en aquest cas, en les quals s’exigeix el més elevat estàndard d’imparcialitat. Aquest dimarts, en el ple extraordinari del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els vocals del mateix sector conservador que els magistrats del TC, van exigir, per aconseguir tirar endavant els seus dos candidats al tribunal de garanties –César Tolosa i Pablo Lucas–, reduir el quòrum mitjançant una abstenció, la de la magistrada i vocal del Consell Clara Martínez de Careaga, una iniciativa del vicesecretari general del Partit Popular airejada el passat 12 de desembre.

González Pons sabia que aquesta abstenció era un requisit per abaixar el quòrum en el ple i així reduir-lo d’11 a 10, amb els quals comptava, per tirar endavant els dos magistrats que proposa el sector conservador: César Tolosa i Pablo Lucas. Aquesta era l’alternativa al magistrat José Manuel Bandrés, proposat pel sector progressista.

Els vocals de la dreta Carmen Llombart, Gerardo Martínez Tristán, José Luis Caballero i José María Macías, van sol·licitar l’abstenció de la vocal per ser dona del magistrat del TC Cándido Conde-Pumpido des del 10 de març del 2017. La vocal va tenir una llarga intervenció que, segons fonts dels vocals progressistes, va desmuntar «magníficament» la sol·licitud de la dreta.

Segons va explicar, no veia causa ni cap raó per abstenir-se tenint en compte que el seu marit ja era magistrat del TC. «El meu marit no es postula aquí per ser magistrat del TC. Ja ho és», va assenyalar.

Els quatre vocals conservadors van aconseguir un cinquè suport i van demanar que se sotmetés l’abstenció a votació. Però els altres cinc conservadors no van secundar aquesta iniciativa.  Per tant, només 5 dels 17 vocals van fracassar en el seu objectiu de donar més espectacle a la iniciativa conjunta d’Esteban González Pons i els «seus» cinc seguidors (tot i que mai se sap qui segueix qui). Finalment, com era previsible ahir, de la votació en el CGPJ no van sortir els candidats (Tolosa i Lucas van obtenir 19 vots i Bandrés, 7). Per tant sense 11 vots no hi ha candidats.

La dreta, que estava ajornant des del 8 de setembre el ple de nomenament, va canviar sobtadament quan es van començar a tramitar les esmenes al Congrés dels Diputats per deixar sense efecte el bloc de la renovació del TC mitjançant un nou sistema d’elecció en el CGPJ, d’una banda, i per mesures per evitar que es pugui repetir el bloqueig que pateix el CGPJ des de desembre del 2018. Els vocals van ser elegits per cinc anys i ja entraran en el desè en les seves funcions. Per això va demanar un ple urgent. Alhora, el PP va presentar el seu recurs d’empara per escanyar dins del TC el procés legislatiu en el Congrés i el Senat, cosa que va aconseguir dilluns passat.

La carta progressista

Però la carta fonamental del sector progressista en aparença difícil de derrotar eren les recusacions per interès directe dels magistrats amb mandat vençut Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez. Ningú volia plantejar-se que serien els mateixos magistrats els que intervindrien en el mateix assumpte de la recusació, es negarien a sortir del saló de plens i cedir als altres la tasca d’abordar l’incident de recusació. Però aritmèticament era evident que això podia ocórrer. ¿Per què? Perquè si els dos s’apartaven, el sector conservador passava a empatar amb el sector progressista en cinc magistrats. Hi calia afegir que s’obria l’incident de recusació en el qual la ponent, per tanda, corresponia a la magistrada progressista Inmaculada Montalbán, qui hauria d’estudiar la recusació i dictar-ne una interlocutòria. Però el fet rellevant és que el procediment del recurs d’empara se suspenia. I el procés legislatiu es consumava sense que el PP i els seus magistrats afins poguessin fer res per frenar-lo.

El president González-Trevijano, un dels dos caducats i recusats, va tenir clar d’entrada que no s’apartaria i que rebutjaria activament la recusació. El mateix Narváez.

Segons fonts consultades tant en la recusació com en el de les mesures cautelaríssimes –que va portar un debat entre les cinc de la tarda i les deu i quinze de la nit– la majoria de les intervencions van ser dels cinc magistrats progressistes.

«Crec que ells no van fer esforç argumental. Els temps els vam consumir nosaltres explicant les raons una vegada i una altra, i demanant-los que contestessin amb raons sobre la tècnica de recusació i la mesura cautelaríssima. Però no hi va haver eco. Estaven determinats a votar», va dir un magistrat consultat.

El sector conservador va justificar el seu rebuig de la recusació perquè presumptament el que es debatia era la lesió del dret d’esmena dels recurrents. És a dir: no la llei orgànica del TC.

Matís tècnic

El pretès matís tècnic és que als diputats a qui se’ls ha acceptat personar-se (PSOE i UP) i que han plantejat l’incident de recusació se’ls considera part en qualitat de «coadjuvants», però no se’ls ha donat legitimitat per recusar. El TC, per tant, defensa que se’ls té per part perquè a ells els afecta, entre altres coses, a l’exercici dels càrrecs representatius, i els diu que no poden exercir el dret fonamental a un jutge imparcial, que és el que s’exigeix en la recusació.

Notícies relacionades

«És una aberració jurídica. Són parts escapçades perquè no tenen el dret fonamental dels drets processals i ho diu un tribunal la funció del qual és emparar els drets fonamentals. Tot preconstitucional», va assenyalar una font judicial consultada.

Fonts del TC assenyalen que el Govern hauria d’haver sabut amb qui es jugava els calés al posar en marxa les disposicions en qüestió a través de les esmenes i eludir el camí de la proposició de llei. «Tot i que tots ho han fet, calia ser molt acurat. Els nyaps es paguen», va apuntar.