Nou cicle electoral

El PSC confia que el triomf en les eleccions municipals del 2023 serveixi de trampolí a la Generalitat

Els socialistes, que dubten que Aragonès pugui esgotar la legislatura, busquen els fruits de la seva estratègia pactista per guanyar centralitat a costa de la ruptura independentista

El PSC confia que el triomf en les eleccions municipals del 2023 serveixi de trampolí a la Generalitat

ELISENDA PONS

4
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

No és cap secret que a la llista de desitjos polítics de Salvador Illa figura passejar-se pel Pati dels Tarongers com a president de la Generalitat. La diferència és que, aquesta vegada, la cúpula socialista no creu que sigui un somni inabastable, sinó que està convençuda que, després de cinc anys de remuntada, mai abans des de la caiguda del tripartit havia estat tan a prop. El Govern s’ha trencat, la relació entre ERC i Junts és, a curt termini, irreconciliable i els sondejos constaten que, com més es divideix l’independentisme, més consolida el PSC la ‘pole position’. Com caps de l’oposició, han centrat la seva estratègia a fer palanca en aquestes esquerdes per guanyar centralitat i presentar-se com l’alternativa governamental que garantirà «ordre» en les institucions i «estabilitat» política, econòmica i social a Catalunya.

L’11 de desembre, en el míting que els socialistes van celebrar a Barcelona de la mà del president Pedro Sánchez per segellar públicament la seva aposta per la desinflamació del procés com a via per desactivar les expectatives independentistes, el líder dels socialistes catalans va intervenir des de l’escenari amb imatges del Palau de la Generalitat a la seva esquena. Una posada en escena dissenyada per projectar una moral de victòria que tindrà com a primera prova de cotó les eleccions municipals i, molt concretament, el resultat de Jaume Collboni en la disputada batalla que es produirà a Barcelona. «El nivell de receptivitat a les nostres propostes és alt i el nivell d’il·lusió dins del partit, també», resum des de la sala de màquines de la seu del carrer Pallars.

La data de les catalanes

Però, aconsegueixi o no la joia de la corona territorial, el que tenen clar al PSC és que difícilment el president Pere Aragonès podrà acabar la legislatura amb la seva exigua minoria. La data idònia de les eleccions catalanes per als socialistes seria després d’unes municipals en què puguin exhibir poder i abans d’una generals incertes –estan previstes per a finals del 2023– per poder presumir en campanya que Sánchez continua a la Moncloa. Anar a les urnes després d’una eventual pèrdua del Govern per part del PSOE és un risc que el partit d’Illa preferiria no córrer. «Si el Govern és coherent i assumeix que la seva debilitat és fruit de la ruptura de l’independentisme, ha d’afrontar el seu futur a les urnes. Tot i que no s’ha d’anticipar, el resultat podria ser un bon moment per trencar blocs», afirma un dirigent de la cúpula del PSC.

I és que tant la fragmentació actual del Parlament com la que pronostiquen les enquestes determina que Illa només podrà ser president si rep el suport d’almenys un dels principals partits independentistes, és a dir, d’ERC o de Junts. En les eleccions del 2021 la victòria no va ser suficient per governar perquè, precisament, el líder socialista no comptava amb la complicitat de cap dels dos. «No tinc pressa», insisteix Illa una vegada i una altra quan se li pregunta quan Aragonès hauria de prémer el botó electoral. La prioritat, afegeix, ha de ser que Catalunya recuperi el lideratge econòmic. Però els engranatges del seu partit ja treballen a tota màquina rumb als dos hemisferis de la plaça Sant Jaume. Després de l’estació dels Pressupostos, carpeta que es preveu que es tancarà en els dos primers mesos del 2023, tots els actors entraran ja en precampanya.

Els equilibris d’Illa

Mentre el Govern espanyol tenia pendent tancar amb ERC l’acord de Pressupostos i la reforma del Codi Penal, el PSC ha optat per no reclamar una moció de censura ni exigir eleccions malgrat la sortida de Junts del Govern i ha fet equilibris entre allargar la mà a l’Executiu i reivindicar-se com a alternativa amb una dura crítica a l’acció de l’Executiu.

Notícies relacionades

Un cop resolts els trencaclosques i intercanvi de suports, ja serà una altra cosa. S’obrirà una nova fase que la Moncloa ja ha donat per inaugurada amb la seva negativa a reunir la taula de diàleg com a resposta a la insistència d’ERC per fixar les condicions d’un referèndum d’autodeterminació a la qual s’oposen rotundament els socialistes.

El PSC assenyala els republicans com els seus principals rivals en el nou cicle electoral, un afront mutu que Illa vol encarar presentant el seu partit com a valor segur i de cohesió en temps d’incertesa econòmica i social. Si en alguna cosa s’ha esforçat el primer secretari des que va arribar al Parlament és no caure en el rol estèril que va jugar Ciutadans al capdavant de l’oposició la passada legislatura pels ponts trencats amb la majoria de grups. «Hem demostrat que el PSC és una peça útil tot i que no governi i que contribueix a l’estabilitat fins i tot estant en l’oposició», comenta un dirigent de la direcció que recalca que avui poc pot fer el Govern si no és amb un acord amb el seu partit. Ells, detalla, han sigut clau per «desmuntar» el procés i sense ells Catalunya no podrà tenir Pressupostos.