Més decrets que lleis: balanç de l’acció del Parlament el 2022

Legislar més a cop de decret que per la via del projecte o de la proposició de llei suposa restar pes a l’acció del Parlament i és una pulsió que s’ha instal·lat també en la dinàmica del Govern central i del Congrés. En el primer dels casos, el paper del Parlament es limita a validar el text promogut pel Govern en el temps màxim d’un mes. En els dos últims plens, per exemple, s’han rubricat al límit de termini el decret per ampliar en 376 milions el pressupost de Salut i el de reducció de la temporalitat dels funcionaris de la Generalitat. Es tracta d’una fórmula reservada a casos de «necessitat extraordinària i urgent», tot i que és subjectiu determinar què ho és i què no més enllà del clar exemple que suposa les restriccions o mesures dràstiques que es van imposar durant la pandèmia.

La minoria del Govern

En canvi, el procés clàssic d’aprovació d’una llei que hauria de ser la tònica general de les cambres parlamentàries inclou un debat més extens, processos d’esmenes i negociació entre els grups, una tramitació que es pot allargar durant mesos i que és més costós quan els governs estan en minoria. Aquesta realitat és la que està patint en aquests moments el Govern de Pere Aragonès, que des de la sortida de Junts de la Generalitat compta amb tan sols el suport de 33 diputats i que ha vist, per exemple, com quedava tombada la llei del pla d’estadística. Els postconvergents la van deixar caure amb la seva abstenció malgrat que va ser elaborada per l’exconseller Jaume Giró i que va suposar la primera derrota d’ERC al Parlament governant en solitari.

Les tres últimes lleis que han sigut aprovades a la Cambra han sigut la de millora dels barris, impulsada pels comuns; la de la ciència, el projecte de la qual es va ultimar sota la batuta de la ja exconsellera Gemma Geis al capdavant d’Universitats i que ha sigut la primera que prospera amb el Govern monocolor, i la de modificació del fons de transició nuclear, promogut pel PSC i que encara arrossega polèmica perquè va prosperar gràcies a una aliança entre socialistes i Junts, mentre que ERC, la CUP, Vox i el PP hi van votar en contra i els comuns s’hi van abstenir.

Però sens dubte la llei estrella aquest any al Parlament ha sigut la de protecció del català com a llengua vehicular a l’escola com a resposta a la sentència que imposava el 25% de castellà, una norma precedida pel vaivé de Junts, que va tenir fins a tres posicions diferents fins que finalment va votar a favor juntament amb ERC, el PSC i En Comú Podem i que ara està en mans del Tribunal Constitucional perquè va ser recorreguda pel PP i Ciutadans. Aquesta va estar acompanyada també per un decret, del qual es va acabar despenjant el PSC, per assumir la responsabilitat dels projectes lingüístics dels centres.

Els pressupostos, pendents

Notícies relacionades

El Govern urgeix PSC i Junts a pactar després d’executar la pròrroga tècnica dels pressupostos del 2022

L’Audiència recorre a França per saber si el Marroc va espiar Sánchez

Destaquen també, durant aquest any, el decret per regular els vehicles amb conductor (VTC), el de mesures per pal·liar les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, el que ha permès que centres educatius passin a la xarxa pública i el de la consulta dels Jocs Olímpics d’Hivern, que el Govern va aprovar el 15 de març i que va ser validat pel Parlament en només una setmana. La paradoxa va ser que, finalment, no hi va haver candidatura per al 2030 i, per tant, aquest propòsit ha acabat quedant aparcat.

El que no ha aconseguit encara el Govern és aprovar la llei que suposa la pedra angular de qualsevol projecte polític: la dels pressupostos, l’única, juntament amb la llei de mesures fiscals i financeres que va aconseguir aprovar durant el primer any de la legislatura tenint en compte que la investidura d’Aragonès va ser al maig. L’any 2023 començarà, precisament, amb aquesta assignatura pendent que el president volia encarrilar abans de menjar-se el raïm i que davant les dificultats per completar els suports necessaris més enllà dels comuns, espera, que estigui resolta del tot al febrer. Per ara, les negociacions amb el PSC i Junts continuen.