Xavier Trias, Junts i Barcelona: les claus de l’últim servei del doctor a la causa

La renúncia d’Elsa Artadi

La candidatura de Trias respon a una urgència. Quan Elsa Artadi va anunciar que deixava de ser candidata i deixava la política per problemes de salut mental, Junts va fer saltar les alarmes que ja tenia en ambre. Artadi només va aconseguir cinc regidors, lluny dels llocs que donen opcions a competir per l’alcaldia. De fet, abans que Artadi renunciés, en el partit s’escampaven els interrogants sobre la seva idoneïtat com a candidata. Trias va aparèixer al cap de poc temps, malgrat que ell havia dit per activa i passiva que el seu temps ja havia passat i havia superat problemes de salut.

Les condicions per presentar-se

Abans de tornar a les travesses com a alcaldable, Trias era molt crític amb l’evolució del sobiranisme i de Convergència. No creia que s’aconseguís la independència, denunciava la falta de lideratge i es desmarcava de figures com Laura Borràs. Criticava durament Ada Colau i explicava que va ser un error la creació del PDECat després de CDC. Es dedicava a col·laboracions amb diferents àmbits, però es mantenia allunyat del dia a dia. Aquesta era la seva situació quan a Junts van saltar totes les alarmes. I Trias, que sempre va estar disposat a gairebé tot en el partit, ha acabat fent un pas endavant amb tres condicions: pactar amb qui consideri oportú, fer la llista electoral a la seva mesura –incorporarà fitxatges professionals de perfil convergent i mantindrà la columna vertebral del grup municipal– i que s’imposi la pau interna entre sectors a Junts. L’última de les condicions no l’ha aconseguit, però la decisió ja estava bastant presa.

Als antípodes de Laura Borràs

Notícies relacionades

Xavier Trias: el retorn de l’alcalde

Xavier Trias: «Barcelona pot morir d’èxit, però també de fracàs»

Trias és també un missatge en clau interna. Dirigents de l’entorn de Borràs, presidenta de Junts, difícilment recolzarien Trias si votessin a Barcelona. Ell representa un espai polític gairebé als antípodes de l’independentisme combatiu d’esquerres d’alguns dels seguidors de Borràs. I els que miren de minimitzar el pes de la presidenta a Junts veuen amb molt bons ulls que Trias sigui la cara visible del partit a Barcelona, perquè encara el centredreta pactista de tota la vida, una actitud assenyada quant a l’independentisme, connexions intenses amb la burgesia catalana i la dreta moderada... De fet, Trias s’ha queixat que alguns dels seus seguidors naturals van passar a finançar la campanya de Manuel Valls. L’exalcalde ha cultivat sempre un perfil dialogant i permeable a esquerra i dreta. Si obté un bon resultat, molts a Junts el posaran al servei de la campanya per minimitzar Borràs.

La carta contra Ada Colau

Junts afirma que enquestes internes donen Trias com a possible vencedor de les eleccions del maig. El partit el presentarà com a autèntica antítesi d’Ada Colau i situarà així ERC i el PSC com partits pròxims als comuns. L’exalcalde podria esprémer també la idea de la revenja, perquè Junts va acusar obertament l’alcaldessa de mala fe quan va demanar explicacions a Trias quan es va publicar un suposat compte a l’estranger de l’exconseller, que va resultar ser fals. Trias, però, no ha fet d’això l’explicació per la qual va deixar l’alcaldia després de només un mandat, i ho ha atribuït més aviat al desgast de CDC per la corrupció i el cas Pujol. Junts, doncs, intentarà jugar la carta anti Colau però amb un hàndicap: aquesta bandera l’aixecaran també altres opcions i, des del punt de vista dels comuns, els vots que guanyi Trias aniran en detriment d’ERC més que de Colau.