Xavier Trias: «Barcelona pot morir d’èxit, però també de fracàs»

Xavier Trias continua sense revelar si serà el candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona, però que participi en actes i conferències que tenen com a objecte el present i futur de la ciutat alimenta el rum-rum que, efectivament, disputarà el càrrec a Ada Colau, Ernest Maragall i Jaume Collboni, entre d’altres. Aquest dimarts ha participat en la primera jornada del Congrés Internacional de Mobilitat que se celebra a Sitges, en què ha versat sobre la connectivitat de les grans metròpolis, un diàleg d’anada i tornada en què ha recomanat col·laboració. Tant a petita escala, amb els municipis de l’entorn, com en l’àmbit planetari. Un alcalde, ha resumit, «és un agent de comerç».

El també exconseller de Presidència i Sanitat ha compartit debat amb Pedro Nueno, veterà professor d’IESE. Una hora dona per a poca profunditat, però de les paraules de tots dos es desprèn el missatge que una ciutat no serà gran, internacional, influent, carismàtica i exitosa si no genera vincles en dues dimensions. Nueno ha recordat el Concorde, l’avió supersònic que unia París i Nova York en dues hores. Ell era usuari d’aquest vol operat per Air France i li permetia treballar un mateix dia a dues de les ciutats més importants del planeta. Exposar-ho ha sigut una manera de posar sobre la taula el poder de la iniciativa privada, la qual cosa, al seu parer, és tant necessària com enyorada.

Una mica de màrqueting

Notícies relacionades

Així serà (o aquesta és la idea) la Barcelona metropolitana del 2050

¿Què canviarà en la zona de baixes emissions a partir del gener del 2023?

Trias ha brandit la necessitat, o més aviat, l’obligació, de les grans ciutats d’exercir de protectors solidaris de l’entorn. Una estratègia que ha de generar sinergies en les dues direccions i que permet vestir una unitat per poder fer aquest salt internacional. Sense gats amagats com els que ha admès que hi va haver en els seus temps d’alcalde. «El 2011 vam començar a explicar que érem una ‘smart city’, però encara no era cert, tot i que aquesta era la intenció». Va ser a partir d’aquest títol virtual, ha afirmat, que la capital catalana va començar a seduir empreses tecnològiques de gran renom perquè instal·lessin una oficina a la ciutat, com així va anar succeint. Ho ha resumit en una paraula: ‘lideratge’. I una mica de màrqueting, és clar. «No s’ha d’estar en els debats; cal estar-hi al capdavant», ha prosseguit.

L’exalcalde ha recordat que la primera batalla de qualsevol consistori és contra la pobresa i ha situat la vivenda com un «problema immens» de Barcelona. També ha fet referència a la falta d’inversions de l’Estat i de la Generalitat a la gran ciutat i ha apel·lat a la «cooperació metropolitana». Però, perquè tot això flueixi, ha dit, «és necessari generar activitat econòmica». Un bé que no ha de venir només de part de grans esdeveniments com els Jocs del 92, ha assegurat. És a dir, que les grans transformacions no depenguin només d’unes olimpíades o una exposició universal o una regata internacional. «Podem morir d’èxit, però també de fracàs», ha sentenciat. «Un dels problemes més greus és entrar en decadència, i anar frenant les coses és un error greu», ha conclòs, sense gaire concreció. És el que tenen els debats d’una hora. Cal veure si ho precisarà una mica més quan sigui candidat. O no.