Xavier Trias: el retorn de l’alcalde

La notícia de la tornada del veterà Xavier Trias a l’arena política no és una rabiosa novetat, atès que es donava per fet des de l’estiu, per béque la sortida de Junts del Govern podria haver remogut les aigües. Però, recomposta la situació, la seva candidatura ha estat confirmada aquest dilluns durant el sopar de Nadal de la federació local del seu partit i amb l’anunci se sacseja el tauler electoral de Barcelona.

Trias torna, i no és un retorn qualsevol perquè, si no hi ha sorpreses gaire cridaneres d’última hora, el seu nom és l’únic amb capacitat de fer trontolleras les travesses. No es tracta, simplement, d’un bon candidat, sinó d’un candidat que té moltes opcions de guanyar, i aquesta possibilitat real canvia el panorama que fins ara s’havia dibuixat. Al capdavall, és «el retorn de l’alcalde», tal com vaig escoltar en una conversa de carrer. I l’expressió té una càrrega emocional que remet a la memòria d’una Barcelona presentable i ben governada, que s’ha perdut irremeiablement des que governa la senyora Colau.

Aquest és el principal actiu de Xavier Trias: la memòria de la seva gestió anterior. Els darrers anys de govern a Barcelona han estat tan caòtics i han deixat tantes ferides en el teixit civil de la ciutat que qualsevol record de temps anteriors al colauisme fa salivar molts barcelonins. Retornar a la ciutat dinàmica i confiable, capaç d’implementar grans projectes i generar recursos, és el somni humit d’una quantitat ingent de ciutadans. ¿Suficients per guanyar les eleccions? Les variables són múltiples i ningú arribarà fàcilment a la ‘pole position’, però sí que és suficient per ser a la primera línia de sortida.

Resoldre un greuge

Trias acumula, a més, altres mèrits notables. D’entrada, arriba a la contesa electoral net de pols i palla, sense pedres a la motxilla ni cadàvers a l’armari. Aquesta vegada ja no seran efectives les clavegueres policials inventant-se comptes suïssos ficticis, ni les Colau de torn aprofitant-se de les mentides per embrutar el seu nom. De fet, el record que Colau va guanyar les eleccions contra Trias gràcies a la campanya de les clavegueres –el segon mandat ho va aconseguir gràcies a l’ínclit i surrealista Manuel Valls...–, afegeix un sentiment intangible, tot i que molt tangible en termes de vot: la convicció de molts barcelonins que li varen arrabassar l’alcaldia d’una forma fraudulenta, i per tant toca retornar-li. Una mena de greuge resolt. A més, Trias va ser un senyor quan va perdre, no va intentar ser alcalde amb pactes contra natura i no va torpedinar el nou govern. I aquesta categoria a l’estil Josep Pla, la de «senyor de Barcelona», és reconeguda fins i tot entre les files opositores.

A banda de les circumstàncies que l’acompanyen, hi ha una qüestió que tampoc no és menor. Trias és Trias, més enllà del seu partit i les seves sigles. Això no vol dir que sigui deslleial a Junts, però és un vers lliure que ha aconseguit una imatge transversal que crea complicitats amb sectors molt diversos de la ciutat. No hi ha cap dubte que farà el seu equip i la seva política, i és probable que «els vells aires convergents» siguin notoris a la llista de noms que l’acompanyen.

Notícies relacionades

Xavier Trias anuncia que es presentarà a les municipals per recuperar l’alcaldia de Barcelona

Trias i el futur de Junts

Aquest fet, que en segons quines circumstàncies jugaria en contra seu, li serà favorable en aquests temps líquids on tot sembla desconcertant, i en una ciutat que anhela cert ordre intel·ligent, després de tant deliri. Cal afegir, a més, que essent un convergent de tota la vida, Trias té un tarannà progressista sobre molts conflictes ciutadans, de manera que la seva ideologia és un mix forjat per la seva pròpia mirada.

Finalment, un fet rellevant. Trias és independentista, però no sembla probable que arribi a l’alcaldia per declarar la independència, sinó per gestionar adequadament la capital de Catalunya. És a dir, centrarà el programa i el debat públic en la prosaica gestió municipal i deixarà l’èpica poètica per a la contesa nacional, allà on certament es poden plantejar els grans embats amb l’Estat. Amb tot sumat, és un candidat de luxe per a un partit que fins fa dos dies no comptava a les travesses dels guanyadors. Excel·lents notícies per a Junts. Pèssimes, per als seus adversaris.