La controvertida figura de l’expresident

Les infinites resurreccions en l’esfera pública de Jordi Pujol

L’expresident es recupera després de l’ictus i continua decidit a assistir a actes públics com el d’avui al Parlament

Es planteja la reedició del seu llibre de referència ‘Dels turons a l’altra banda del riu’ escrit a la presó

Les infinites resurreccions en l’esfera pública de Jordi Pujol
2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

De broma, els seus pròxims li diuen que no es morirà mai. Ell respon que ho està fent a poc a poc. Però més enllà de la fortalesa física –s’ha recuperat d’un ictus als 92 anys–, l’expresident Jordi Pujol prossegueix una carrera discreta però constant en favor de la restitució del seu honor. Del seu llegat polític i ètic, que està com a mínim qüestionat després de la confessió d’haver ocultat durant decennis una fortuna familiar. Un dels pilars d’aquesta restauració moral és una pròxima reedició dels seus textos quan va estar empresonat, ‘Des dels turons a l’altra banda del riu’ amb els seus textos quan va estar empresonat el 1961 pels anomenats fets del Palau.

Després d’aquesta confessió, Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, no podien sortir, literalment, al carrer sense ser insultats. Ara l’expresident participarà en un acte dels 90 anys del Parlament. I no és una excepció. Poc després de recuperar la mobilitat i la capacitat mental –limitada per alguns oblits de memòria recent– Pujol va recuperar la seva agenda. Amb prudència i ajudat sempre per un acompanyant. I ara ningú l’insulta pel carrer. Al contrari.

Els dilemes morals

Aquesta dinàmica no ha sigut casual, sinó fruit de la fortalesa mental del personatge i també d’un procés de restitució per part del seu entorn immediat. Això ha fet que Pujol reaparegués ja el 2018 en un homenatge d’una entitat cultural, que participés en un documental sobre cooperació emès a TV-3 i que protagonitzés un debat sobre Europa junt amb altres expresidents en la Universitat de Barcelona el febrer d’aquest any.

Notícies relacionades

Pujol, en la intimitat, diu de si mateix que se sent trist i desplega un argumentari cristià sobre la culpa, sense pal·liatius. Però els que el coneixen bé saben que aquesta no deixa de ser una part de la història. Que Pujol continua interessant-se per tot, incloent-hi el seu llegat. I que, per descomptat, pateix pel desmembrament del que va ser Convergència, el partit que ell va crear al final del franquisme. Però Pujol continua sent Pujol i continua interessant-se per reivindicar-se. A través de tercers, però reivindicar-se. El títol del diàleg que va publicar junt amb el periodista i escriptor Vicenç Villatoro dona comptes del procés de restitució: ‘Entre el dolor i l’esperança’. Per això no és estrany que tingui interès a declarar en el judici que se celebrarà pel cas dels diners ocults per part de tota la família. O que es prepari la reedició del seu llibre ‘Dels turons a l’altra banda del riu’, que repassa uns fets que van forjar el lideratge i la popularitat del jove Pujol en ple franquisme.

Ara també hi ha una faceta personalíssima, que són les cures que dedica a la seva dona, afligida per l’Alzheimer. Tots dos, amb ajuda, conviuen a la seva casa de sempre. Mentre a ella li costa mantenir una conversa racional, ell continua entossudit a tirar endavant. Amb rehabilitació, amb ajuda, però continua sent Jordi Pujol. I el judici imminent i les debilitats de salut han aconseguit, a més, generar una certa unitat de la família al complet. Unitat que redunda també en favor d’aquest procés pel qual es tracta de netejar la imatge de l’expresident.