Corrupció.cat

Els 6 escàndols de corrupció que van fulminar l’oasi català

  • Pel banc dels acusats han passat líders de CDC fins al PSC

Els 6 escàndols de corrupció que van fulminar l’oasi català

Epi_rc_es

7
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Sara González

A Catalunya, el cas Mercuri, que compleix una dècada, no és l’únic que ha esquitxat judicialment dirigents polítics i partits catalans. Ha obert altres casos en la ja extinta Convergència Democràtica de Catalunya, a més del PSC. Dels processos judicials oberts, dos d’aquests estan pendents de judici a l’Audiència Nacional, a Madrid: el cas 3%, de suposats pagaments de comissions a l’esmentat partit i el que asseurà al banc dels acusats l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seva família per la fortuna oculta a Andorra. Un dels fills de l’exmandatari català, Oriol Pujol, ja va ser condemnat pel cas ITV i va trepitjar la presó, el mateix que li ha passat a Félix Millet i Jordi Montull pel saqueig del Palau de la Música o a l’exalcalde socialista de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, pel cas Pretòria. Aquests són els escàndols de corrupció que van fulminar l’oasi català:

El 3%, a l’espera de les defenses

El cas 3% va esclatar a la petita localitat de Torredembarra, arran de la denúncia d’una regidora pel presumpte pagament de comissions durant la construcció d’un aparcament. La instrucció va derivar en un procediment judicial, la investigació del qual va acabar a l’Audiència Nacional pel presumpte finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en totes les administracions que controlava, a través, sobretot, de donacions a les seves fundacions a canvi de contractes o per resultar beneficiari en el futur. 

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita les penes més elevades per als seus extresorers Andreu Viloca (22 anys de presó, si no paga les multes de 254 milions d’euros que també li reclama) i Germà Gordó (gairebé 19 anys). Després que el jutge Santiago Pedraz obrís judici oral contra una trentena de persones, entre responsables del partit i empresaris, així com la mateixa CDC i el seu successor, el PDECat, la pilota és ara a la teulada de les defenses, que disposen de tres mesos per defensar-se de les acusacions que formulava la fiscalia en el seu escrit.

El cas Pujol, pendent de judici

Una vegada que la defensa de la família de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va acabar d’examinar els documents del cas que creia que afectaven la seva intimitat i no tenien relació amb la investigació judicial sobre el seu patrimoni a Andorra, per sol·licitar la seva expulsió de la causa, serà el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz qui determini què s’aparta del procediment. Aquest pas serà l’últim que el cas Pujol donarà en instrucció abans de ser elevat a la Sala Penal per ser jutjat.

De cara a aquest judici, la Fiscalia Anticorrupció demana nou anys de presó pels delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals per a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i els seus fills, tret de per a Josep i el primogènit, Jordi, per als quals sol·licita respectivament 14 i 29 anys de presó. En canvi, l’Advocacia de l’Estat no acusa l’expresident ni la majoria dels Pujol; demana 25 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola, 17 i mig per a la seva exdona Mercè Gironés i 4 anys i mig per a Josep Pujol Ferrusola.

‘Cas Pretòria’: del PSC a CDC

El desembre del 2020, el Tribunal Suprem va posar el punt final al cas Pretòria. Els magistrats de l’alt tribunal van confirmar la condemna de cinc anys i vuit mesos de presó imposada per l’Audiència Nacional a l’exalcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz (va entrar a la presó el desembre del 2021), mentre que es va rebaixar fins als quatre anys i dos mesos la pena per a l’exdiputat del PSC Luis Andrés García, ‘Luigi’. En el rerefons: una trama de corrupció urbanística ordida entre el 2002 i el 2009 per excàrrecs socialistes i convergents a canvi de comissions.

L’Audiència Nacional va condemnar el 2018 Muñoz, García, i els ex alts càrrecs pujolistes Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, tots dos de CDC, per portar a terme operacions urbanístiques a Santa Coloma, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona que, en lloc d’afavorir l’interès públic, «buscaven l’obtenció d’elevats rendiments econòmics per a promotors i inversors particulars». Les plusvàlues per als constructors van arribar a superar els quatre milions d’euros. Prenafeta i Alavedra (mort el 2018) van pactar amb la fiscalia una rebaixa de pena que implicava evitar la presó i no van recórrer al Suprem. 

‘Cas ITV’: Oriol Pujol a la presó

Oriol Pujol Ferrusola va entrar a la presó de Brians (Sant Esteve Sesrovires) a les 16 hores del 17 de gener del 2019 per complir la seva condemna de dos anys i mig de presó pel cas ITV de cobrament de comissions il·legals i intent de destresa en l’adjudicació d’estacions d’inspecció de vehicles. La magistrada que va presidir el judici va rebutjar la petició de la defensa del fill de l’expresident Jordi Pujol que se li suspengués l’ingrés en un centre penitenciari a canvi de complir la pena amb treballs en benefici de la comunitat.

En la seva resolució, va qualificar els fets comesos per l’exdiputat i el dirigent de CDC (era el cridat a seguir l’estela del seu pare) com a «molt greus», per haver utilitzat el seu càrrec per al seu propi interès, per la qual cosa la seva actuació suposa un «atac molt important» a l’Estat de dret. La pena que se li va imposar va ser menor a la prevista per aquests delictes després d’arribar a un acord amb la fiscalia a canvi de reconèixer les imputacions. La Conselleria de Justícia li va concedir al cap de poc més de dos mesos del seu empresonament el tercer grau penitenciari o de semillibertat, que li permetia anar només a dormir al centre. Al cap d’un temps i arran d’un recurs de la fiscalia, un jutge li va retirar aquesta possibilitat, però la Generalitat va insistir i, al final, l’exdiputat ho va aconseguir.

El cas Palau i el saqueig de la institució

Félix Millet i Jordi Montull, els qui van ser durant anys màxims responsables del Palau de la Música, continuen estant a la presó complint condemna pel saqueig de l’entitat cultural i el finançament il·legal de CDC. Com va dir en el judici el fiscal Emilio Sánchez Ulled, el Palau va ser la «canonada» per la qual es feien arribar els diners a aquest partit. L’abril del 2020, el Tribunal Suprem va confirmar el comís de 6,6 milions d’euros a la formació per tràfic d’influències i va imposar a Millet i Montull penes de 9 anys i 8 mesos de presó i 7 anys i mig, respectivament. També va ser condemnat l’extresorer de CDC Daniel Osàcar. Tots dos han de tornar al Palau els 23 milions que li van saquejar. Fins aquest mes de novembre, l’entitat només ha recuperat 12 milions i les seus embargades a CDC per tornar 6,6 milions a l’entitat per l’espoli han anat a parar els creditors de l’extinta formació. En l’actualitat, hi ha dos jutjats que estan investigant la presumpta ocultació de béns per part de Millet i Montull per no fer front a les indemnitzacions.

El cas Mercuri i el final de l’era Bustos

La investigació partia del pagament de comissions il·legals per part d’empresaris a canvi d’adjudicació d’obra pública entre els anys 2010 i 2012. Aquesta és la peça principal del cas, encara pendent de ser jutjada. Tanmateix, es compten més de 50 investigats pendents de judici. Hi ha polítics, càrrecs municipals i empresaris de Sabadell. Qui va ser alcalde durant 13 anys, Manuel Bustos, ha encaixat ja dues condemnes significatives. La primera va ser d’un any i quatre mesos de presó per la modificació d’un concurs públic a Montcada i Reixac, mateixa pena que va recaure sobre Daniel Fernández i Francisco Bustos i cas que va fer caure també l’alcaldessa María Elena Pérez. La segona condemna per a Manuel Bustos és de tres anys de presó i 17 d’inhabilitació per ordenar la retirada de multes a familiars. Va entrar a la presó a principis d’aquest any i, tot i que li van concedir el tercer grau restringit al cap de dos mesos, se li va retirar l’agost passat a petició de la Fiscalia. L’exalcalde sempre ha defensat que no va cobrar «ni un euro» i que tot el cas ha sigut ordit pels seus detractors.