El futur de la coalició

El PSOE creua els dits per la pèssima relació entre Podem i Díaz: «Si no van junts, adeu a la Moncloa»

Els socialistes temen que les opcions de Sánchez per ser reelegit en les pròximes generals es vegin molt minvades si s’escindeix l’espectre a la seva esquerra
Els vincles entre els morats i la ministra de Treball passen pel seu pitjor moment des de la sortida d’Iglesias del Govern

David Castro

Els últims temps han sigut prolixos en retrets del PSOE cap a Unides Podem. En el pla normatiu, els socialistes han mostrar la seva distància amb els morats per la ‘llei trans’, han retardat l’aprovació en el Consell de Ministres de la llei de famílies, que ve del Ministeri de Drets Socials, dirigit per Ione Belarra, i han remarcat les seves diferències d’enfocament amb la ‘llei del només sí és sí’, que està provocant la rebaixa de penes d’agressors sexuals. Pedro Sánchez tampoc va considerar convenient debatre amb els seus socis en el Govern de coalició els dos nomenaments per al Tribunal Constitucional. Tan sols les esmenes presentades per reformar el Codi Penal semblen haver-los unit una mica, tot i que aquesta setmana tornaran els frecs a costa d’altres normes, com la de benestar animal.

Tots són xocs de fons. Malgrat tot, no és això el que més preocupa la direcció socialista. D’una manera o d’una altra, els conflictes en el si de l’Executiu durant aquesta convulsa legislatura han acabat resolent-se. El que més inquieta el partit de Sánchez, amb moltíssima diferència, és la pèssima relació entre Podem i Yolanda Díaz, vicepresidenta segona, ministra de Treball i, en principi, candidata de tot l’espectre a l’esquerra del PSOE a escala estatal. Els socialistes, que ara es veuen obligats a negociar les lleis no amb un, sinó amb dos socis, com si la coalició hagués derivat en tripartit, no paren d’especular sobre el que acabarà passant.

Ara mateix la impressió general és que és molt probable que es presentin per separat en les pròximes eleccions generals, previstes per a finals de l’any que ve. «Si no van junts, adeu Moncloa», assenyalen en la direcció socialista. Un cisma com aquest, continuen, complicaria les opcions de Sánchez de ser investit de nou, perquè hi hauria moltíssims vots, tant de Podem com de Sumar, la plataforma de Díaz, que acabarien «a les escombraries» al no ser suficients per aconseguir escons en les diferents circumscripcions. Fins i tot si el president del Govern queda per davant d’Alberto Núñez Feijóo, que comença a donar símptomes de desinflament a les enquestes, les seves opcions quedarien molt tocades.

Els recels

«Jo no sé el que passarà, perquè encara queda molt temps. Però quan escolto el que el sector de Díaz diu de Podem i el que Podem diu de Díaz entenc que l’acord entre ells resulta gairebé impossible», assenyala un altre alt càrrec del PSOE. En el fons, explica, gran part del que passi tindrà a veure amb Pablo Iglesias, que, segons aquesta versió, és qui continua movent els fils de Podem. Fa temps que l’exvicepresident dona curs a les seves crítiques a Díaz, a qui va designar candidata sense consultar-li prèviament, a través d’un vídeo en el qual també va anunciar la seva sortida del Govern per presentar-se a les eleccions madrilenyes del maig passat, en les quals va acabar en un molt discret cinquè lloc.

Les relacions entre la ministra de Treball i Podem no han sigut gens fàcils des d’aleshores, però ara passen per un dels seus pitjors moments. El llançament de Sumar, la plataforma amb la qual la també ministra de Treball pretén presentar-se a les eleccions –tot i que encara no ho ha confirmat– ha generat recels en els morats, que temen perdre importants quotes de poder.

«La unitat és important, crec que encara és possible aconseguir un acord de coalició amb Sumar», va dir fa uns dies la ministra d’Igualtat, Irene Montero. L’adverbi no va passar desapercebut al PSOE. Aquest «encara és possible», van assenyalar diversos diputats, implica que actualment hi ha més possibilitats que aquest hipotètic pacte fracassi. En el mateix sentit, els socialistes interpreten que l’acusació de Montero al PP sobre la «cultura de la violació» de fa uns dies arran de dues polèmiques campanyes contra la violència de gènere per part dels governs de Madrid i Galícia, els dos en mans conservadores, obeeix a un intent de la ministra d’Igualtat de construir-se un perfil com a futura aspirant a la Moncloa.

Responsabilizar a las víctimas y no a los agresores en las campañas institucionales tiene un nombre pic.twitter.com/bODhtpI7p6
— Irene Montero (@IreneMontero) 30 de noviembre de 2022

L’aposta

Notícies relacionades

El descontentament amb Díaz és cada vegada més profund en la direcció de Podem. Fonts de la direcció del partit morat critiquen que Díaz «no dona seguretat ni lidera l’espai». No obstant, expliquen que continuen apostant per Díaz com la seva candidata però que ha de ser ella qui es pronunciï sobre què té pensat fer. A més, les mateixes fonts recalquen que busquen una «coalició» amb Díaz. És a dir, una negociació d’igual a igual per conformar una candidatura conjunta.

Sembla que la vicepresidenta té altres plans, tot i que no acaba d’explicar què farà en un futur. De moment, Díaz està immersa en el seu «procés d’escolta» recorrent diferents territoris del país. Es preveu que aquesta dinàmica acabi a principis de l’any que ve. Serà llavors quan presentarà les conclusions d’aquestes trobades en forma de programa polític i quan comuniqui si vol ser la candidata per a les eleccions generals. Sobre el paper de Podem, la vicepresidenta ha sigut breu. Tan sols assenyala que els partits tindran un paper secundari, una cosa que molesta els morats perquè es consideren la «nau nodrissa» a l’esquerra del PSOE. Aquesta tensa relació fa augurar, de moment, una negociació encara més aspra de cara a les eleccions generals i, qui sap, si una ruptura difícil de digerir per a aquest espai. Els socialistes creuen els dits.