Nous magistrats
El Govern central escull l’exministre Juan Carlos Campo i l’exassessora de la Moncloa Laura Díez per renovar el TC
El nomenament pel Govern dels seus dos magistrats del TC posa en perill el funcionament del tribunal

El Govern central ha fet aquest dimarts un pas de conseqüències imprevisibles. Fart dels retards de la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a l’hora de renovar el Tribunal Constitucional (TC) per nomenar nous magistrats, el Consell de Ministres ha decidit nomenar els dos membres d’aquest òrgan que li tocaven. Un dels dos elegits ve envoltat de polèmica: Juan Carlos Campo, que ha sigut diputat socialista i va ser ministre de Justícia. L’altra escollida, Laura Díez, també ha tingut càrrecs a la Moncloa, però molt menys significats que Campo.
El PP va escollir al seu dia per formar part del màxim intèrpret de la Constitució un militant del partit, Francisco Pérez de los Cobos, que va ser president de l’organisme, i també un diputat, Andrés Ollero, però per trobar un exministre que hagi sigut després magistrat del TC cal remuntar-se molt més enrere. Manuel Jiménez de Parga va ser ministre de Treball amb UCD entre 1977 i 1978, però van passar gairebé dues dècades fins que va entrar en l’alt tribunal el 1995. En el cas de Campo, ha transcorregut menys d’un any i mig des de la seva sortida del Govern i el seu nomenament per al TC.
L’exministre de Justícia, va dir el PP al conèixer la notícia, «va amb la missió de ser el xèrif» de l’Executiu. Pedro Sánchez, va dir el vicesecretari institucional dels conservadors, Esteban González Pons, «ha anat massa lluny», perquè els elegits «són membres del Govern» amb la funció de «colonitzar» l’alt tribunal per «salvaguardar la legislació» de l’actual Govern, amb referència que el TC haurà de resoldre recursos sobre normes tan importants com les de l’eutanàsia, l’avortament i la reforma laboral.
També Unides Podem va criticar a Sánchez aquesta decisió, en un moment en què les relacions entre el PSOE i Unides Podem passen un dels seus pitjors moments, degut sobretot a les lleis que tenen a veure amb el Ministeri d’Igualtat. El portaveu dels morats al Congrés, Jaume Asens, va arribar a acusar la part socialista de l’Executiu de caure en el «cinisme» i recórrer a les «portes giratòries». «Se’ns ha comunicat a última hora. No és fruit d’un pacte. Ens sembla un acte de cinisme que es vetés Victoria Rosell per anar al CGPJ, que és un òrgan polític, i en canvi s’utilitzi una porta giratòria per portar un exministre a un tribunal com el Constitucional», va assenyalar. La reacció d’ERC va ser similar. Els nomenaments «grinyolen», va dir Gabriel Rufián.
Els nomenaments, alhora, col·loquen el mateix TC en una situació complicada. Aquesta és la primera vegada que el Govern designa els dos membres que li toquen per quota sense esperar el CGPJ, que fa mesos que impedeix la renovació del TC, el mandat de la qual va expirar al juny. Hi ha fins i tot la possibilitat que la majoria conservadora de l’alt tribunal intenti bloquejar ara la presa de possessió dels dos nous magistrats nomenats per l’Executiu, una cosa que els membres progressistes de l’organisme no descarten.
- L’incendi de Paüls marca el pitjor inici d’estiu des del 2010
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Al Parc de la Cogullada Els Mossos investiguen una agressió sexual amb arma blanca en un parc de Terrassa
- Amenaça sanitària Virus Nipah: tot el que sabem de la nova epidèmia a l’Índia
- Tribunals Ancelotti, condemnat a un any de presó per frau a Hisenda
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Tribunals El jutge de Barcelona inadmet la querella d’Artur Mas per l’operació Catalunya per falta de competència
- 68 cèntims per passatger Aena planteja una pujada de les taxes aèries del 6,5% el 2026 després d’una dècada congelades