Guia per entendre per què fa quatre anys que la renovació del CGPJ està bloquejada

El mandat de l’actual CGPJ vencia el 2018. Aquell any semblava que els principals partits havien fet els deures i que per una vegada no hi hauria retard en la renovació. Ara bé, l’acord entre PP i PSOE va saltar pels aires quan es va filtrar que els vocals elegirien com a president l’actual president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena, que també va presidir el judici del procés.

El pacte va quedar arruïnat definitivament per un whatsapp del llavors portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què afirmava que amb la seva designació «controlarien per darrere» la Sala Penal de l’alt tribunal. Marchena va renunciar públicament a presidir el Poder Judicial el 18 de novembre del 2018. Des d’aleshores ha refusat tota proposta en aquest sentit.

A partir d’això el llavors president del PP, Pablo Casado, va començar a posar condicions alienes al món judicial per justificar que no hi hagués acord, com la participació de Podem, malgrat formar part del Govern de coalició, per les seves crítiques al rei emèrit, o la proximitat de les eleccions catalanes, la concessió dels indults als condemnats del procés i els últims comicis andalusos.

Alhora vetava candidats, com el magistrat José Ricardo de Prada, al que es considera autor de les frases més contràries al PP de la sentència del cas Gürtel o la delegada del Govern de Violència de Gènere, la magistrada Victoria Rosell.

El Govern de coalició va intentar forçar el PP a tornar a la taula de negociació amb reformes legals. La primera va ser tan polèmica que es va veure obligat a retirar-la: passava per poder designar vocals per majoria de les Corts, sense necessitat d’arribar als tres cinquens, fet que a la pràctica significa constituir un òrgan de govern dels jutges totalment afí a qui en aquell moment exerceixi el poder fins i tot sense tenir majoria absoluta.

La que sí que va tirar endavant és la que impedeix al CGPJ fer nomenaments mentre estigui en funcions, cosa que no ha portat el PP a pactar, però sí que ha posat el Suprem en una posició molt delicada, en la qual es tem que deixarà de dictar un miler de sentències a l’any, ja que les vacants que es produeixen en l’alt tribunal per jubilació o mort no es cobreixen.

La llei orgànica del poder judicial va tornar a ser reformada el juny per permetre al Consell fer els nomenaments del Tribunal Constitucional que li corresponen en el terç pendent ara de renovació. Marcava el 13 de setembre com a termini màxim perquè el CGPJ designés els seus magistrats, però encara no ho ha fet i, de moment, l’ha posposat al ple que té previst celebrar el dia 22.

Cansat d’esperar, el Govern ha procedit a designar els dos seus: l’exministre Juan Carlos Campo i la catedràtica i exassessora de la Moncloa Laura Díez, però el TC ha optat per donar una última oportunitat al Consell per mirar de validar en una única reunió els quatre nomenaments. Aquesta renovació resulta d’especial importància per a l’Executiu, perquè com a conseqüència canviarà la sensibilitat majoritària del tribunal de garanties i passarà de conservadora a progressista, amb la consegüent repercussió que això pot tenir en la resolució dels recursos pendents entre els quals figuren els presentats contra la llei de l’avortament, l’eutanàsia o la mateixa reforma que limita les funcions del CGPJ.

Per forçar la situació i que es reprenguessin les negociacions l’octubre passat va dimitir Carlos Lesmes, com a president del Poder Judicial i del Tribunal Suprem. La seva decisió va fer que el president del Govern, Pedro Sánchez, truqués al líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo. Semblava que estava tot fet, però la vigília del pont dels Sants, el president del PP va trencar de manera unilateral la negociació al considerar-la incompatible amb la derogació del delicte de sedició que l’Executiu va anunciar una setmana després.