Debat al Congrés

El Congrés tomba els vetos i facilita la derogació accelerada de la sedició

Socialistes, morats i republicans catalans eviten esmentar una possible reforma del delicte de malversació

Els grups parlamentaris podran registrar les seves esmenes parcials fins divendres de la setmana que ve

El Congrés tomba els vetos i facilita la derogació accelerada de la sedició

EDUARDO PARRA / EUROPA PRESS

5
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

Velocitat. Aquesta és la paraula que millor defineix la tramitació de la proposició de llei orgànica per derogar el delicte de sedició i substituir-lo per un altre de desordres públics agreujats. Una setmana després que el Congrés debatés la presa en consideració d’aquesta iniciativa, registrada pel PSOE i Unides Podem fa escassos 20 dies, el text ha fet un pas més aquest dijous esquivant les esmenes a la totalitat presentades pel PP, Vox, Cs, Junts i la CUP. I la celeritat impresa a aquesta norma perquè sigui aprovada abans de final d’any no es queda aquí. Els grups parlamentaris tindran només fins divendres de la setmana vinent per registrar les esmenes parcials, com una possible modificació del delicte de malversació.

El debat d’aquest dijous era un simple tràmit. El PSOE i Unides Podem han arribat al Congrés amb el suport d’ERC, el PNB, EH Bildu i altres formacions a la seva proposta. Uns suports més que suficients per tombar les esmenes a la totalitat de text alternatiu que han presentat les cinc formacions. Això no ha evitat que els dos partits del Govern hagin rebut durs atacs per la derogació de la sedició i per una d’hipotètica reformar el delicte de malversació, pel que també estan condemnats alguns dels líders del procés, que fa setmanes que sobrevola les negociacions entre l’Executiu i els republicans catalans.

Tanmateix, ni els portaveu del PSOE i Unides Podem ni la d’ERC han tocat aquest assumpte. Les converses al respecte, que l’ala socialista del Govern nega que existeixin, s’estarien portant sota una profunda discreció. El diputat socialista Felipe Sicilia s’ha centrat a reivindicar que la derogació de la sedició només busca equiparar el Codi Penal al context europeu i ha posat en valor que l’Executiu «fa política a Catalunya, que no és altra cosa que buscar l’interès general amb diàleg i acord». En aquest sentit, ha reprès el PP per haver «renunciat a fer política» a Catalunya.

La diputada d’ERC Carolina Telechea, que tampoc ha fet cap referència al delicte de malversació, ha defensat la proposta del PSOE i Unides Podem, tot i que no sigui la que voldria el seu partit. «O ens quedem com estem o intentem millorar la realitat», ha dit abans d’assenyalar que són conscient que «no és suficient». «Cap proposta que estigui per sota de l’amnistia és suficient», ha conclòs. A més, ha avisat que en els pròxims dies registraran esmenes per retocar el delicte de desordres públics agreujats que es vol introduir al Codi Penal. «Procurarem que estigui molt ben tipificat», ha dit, compartint la por expressada per altres partits i moviments socials que aquesta nova figura sigui utilitzada per criminalitzar la protesta ciutadana.

Els retrets

En plena polèmica per la llei del ‘només sí és sí’, el diputat del PP Carlos Rojas ha aprofitat per recriminar el Govern que actuï amb «urgència i nocturnitat» per reformar el Codi Penal per «afavorir» els condemnats pel procés, però no per esmenar la norma impulsada per Igualtat després de la qual s’estan rebaixant condemnes a agressors sexuals. «Que trist senyories és veure un partit perdent els seus principis i que perjudicial per a Espanya és aquest Govern», ha sentenciat. Rojas, a més, ha recordat la promesa llançada pel president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que reintroduiran el delicte de sedició en el Codi Penal quan governin.

Elevant el to, com ve sent habitual, el diputat de Vox Javier Ortega Smith ha retret a Pedro Sánchez que hagi «decidit obertament entregar Espanya amb safata» als independentistes. La presidenta de Cs, Inés Arrimadas, ha acusat el cap de l’Executiu de protagonitzar un «agenollament del Govern d’Espanya» davant l’independentisme. «El Govern d’Espanya avui se situa en el costat equivocat de la història», ha recriminat.

¿Què reclamaven?

Sobre la taula hi ha hagut els cinc textos alternatius al presentat per socialistes i morats. Els dos partits del Govern van registrar una proposició de llei per modificar el Codi Penal i suprimir el capítol 1 títol XXII que versa sobre el delicte de sedició i crear una nova tipificació de delicte de desordres públics agreujats que comporti penes màximes de presó de cinc anys. Tot i que aquesta nova figura ha provocat certs recel en alguns partits, tot podria ser matisat en el termini posterior d’esmenes parcials.

No obstant, Junts i la CUP han presentat dues esmenes a la totalitat en la qual es deroga la sedició, però no s’inclou aquest nou delicte. Els postconvergents, a més, plantegen també la modificació del delicte de rebel·lió perquè sigui necessari «l’ús de les armes» i no només un alçament «violent i públic», com marca actualment el Codi Penal. Per la seva banda, la CUP recull la derogació total de la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’.

En el sentit contrari hi ha els textos del PP, Vox i Cs. Tant els populars com els taronges mantenen el delicte de sedició tal com està actualment recollit en el Codi Penal i, a més, plantegen la recuperació del delicte de referèndum il·legal que va eliminar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero el juny del 2005. Els d’Inés Arrimadas també sumen a la seva proposta l’enduriment de la rebel·lió. Vox, separant-se de la resta de partits, arriba a plantejar la creació d’una nova categoria de delictes «contra la unitat d’Espanya».

Futures negociacions

Notícies relacionades

Els grups parlamentaris tenen fins al 9 de desembre per presentar esmenes parcials al text, en el qual podran retocar el nou delicte de desordres públics o incloure la reforma de la malversació. Serà, per tant, en els pròxims dies quan els partits hagin de moure fitxa i revelar les seves intencions referent a això.

Per complir els objectius del Govern de tenir la reforma aprovada abans que acabi l’any hauran d’imprimir velocitat –aquesta paraula que tant està definint a aquesta tramitació– perquè en la setmana del 12 al 16 de desembre la Comissió de Justícia redacti el dictamen i sigui aprovat en el ple del Congrés. La setmana següent començaria un camí exprés pel Senat per, amb sort, rebre el vistiplau final en un ple extraordinari a la Cambra alta que se celebri l’última setmana de l’any.