Ayuso intenta frenar la vaga de metges amb 2.000 noves places fixes i retribució extra per càrrega de treball

Isabel Díaz Ayuso ha anunciat tres mesures per a la millora de les condicions laborals dels metges de Salut amb què pretén donar un cop d’efecte que paralitzi la vaga dels metges de primària i freni qualsevol intent de repetir aquesta experiència en altres especialitats just avui que els metges es tornen a manifestar a Madrid amb la idea d’acabar la seva marxa davant la Puerta del Sol. Però no totes les mesures que ha anunciat són noves.

El més nou és que la Comunitat pretén implantar un nou sistema tecnològic en atenció primària que permeti «aprofitar al màxim els buits lliures, de manera que puguin dedicar més temps per pacient», segons ha explicat Ayuso. D’aquesta manera, «es podrà remunerar de manera àgil i precisa» l’excés de feina i les places de difícil cobertura tindran una «millor retribució». És a dir, que preveu instal·lar un nou sistema de retribució per productivitat.

El conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, ha detallat que el nou sistema pretén que les agendes telefòniques i les telemàtiques (a través de la targeta sanitària) es comuniquin entre si, cosa que ara no passa, però que tant aquesta mesura com la retribució per excés de feina s’hauran de tancar a la taula sectorial: «Al que treballi per sobre dels pacients que tingui a l’agenda caldrà retribuir-lo més».

Noves places MIR

Una altra de les mesures anunciades per Ayuso és que s’engegarà un programa específic de places MIR en atenció primària que oferirà, al finalitzar el 2023, contractes de tres anys als nous metges que entren al mercat laboral, i que el desembre d’aquest any s’adjudicaran «mil places fixes per a metges de família i pediatres d’atenció primària.

Finalment, la presidenta ha explicat que la Comunitat de Madrid «posarà fi a l’eventualitat laboral» dels professionals sanitaris de la regió. Convertirem tots eventuals en interins», si bé és cert que aquesta és una decisió que té origen en una directiva de la Unió Europea i que el camí per executar-la ja havia començat. Així, dels «10.000 professionals» que «passaran a ser personal fix», com ha dit la presidenta, prop de 2.000 seran nous, ja que la resta ja s’ha anat estabilitzant, i «entre el 2023 i el 2024 es crearan 22.390 places fixes més». En dos anys, ha insistit, «el 86% del personal serà fix, cosa que suposa un avenç històric de les condicions laborals».

El conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, ha assegurat que amb totes les noves mesures es dona resposta a les peticions que durant aquests dies han fet els sindicats, si bé ha explicat que no serà necessari un increment pressupostari, perquè d’alguna manera ja tenien previstes aquestes mesures.

Picabaralla de les negociacions

Deu dies després de l’inici de la vaga, Isabel Díaz Ayuso no s’ha assegut amb els representants d’Amyts, el sindicat mèdic majoritari que manté la convocatòria de vaga, tal com fa dies que li demanen, però sí que ha assumit com a propi el repte de solucionar el problema en el moment en què ha decidit ser ella i no només el conseller de Sanitat la que informi de les últimes mesures adoptades avui al Consell de Govern per intentar solucionar el conflicte sanitari.

Al cap de pocs dies d’iniciar-se la vaga, el sindicat i la conselleria es van asseure a negociar, i mentre a l’equip del conseller Enrique Ruiz Escudero van pensar que havien arribat a un preacord que només faltava rubricar, al sindicat van discutir les propostes de Sanitat amb els seus afiliats i aquests els van dir que no. Així, quan semblava que l’acord arribava, els responsables d’Amyts van informar Escudero que el que oferien no era suficient. Fa anys que els metges d’atenció primària reclamen millores laborals, tant salarials com de càrrega assistencial, i, amb l’inici d’aquesta vaga i després de la pandèmia, tenien clar que no podien conformar-se amb el que consideraven mínims, «ara o mai», deien.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Al Govern d’Ayuso, en canvi, no van entendre aquesta actitud. L’acord estava pràcticament tancat, asseguraven fonts pròximes a la presidenta fa uns dies, però a l’equip governamental apunten que Amyts es va despenjar amb una reclamació que fins a aquell moment no havia aparegut a les negociacions, una pujada salarial lineal de més de 400 euros per a tots els metges de família i pediatres d’atenció primària.

Aquest dilluns passat, Ayuso continuava insistint que les reivindicacions dels sanitaris van més enllà i, tot i defensar que és legítim que busquin millors condicions laborals, va dir que no entenia l’actitud dels representants dels metges i va insistir que també s’està fent un ús «polític» d’aquesta crisi. La presidenta va recordar que la vaga no estava sent «secundada per tot el sector, només per una part dels metges», i criticava Amyts, perquè «tant la convocatòria [amb referència a la vaga] com la ruptura de les negociacions a la taula les van fer de manera unilateral, també els canvis de criteri. Nosaltres hem estat en tot moment a disposició d’ells, perquè el que volem és millorar la nostra sanitat». Va reconèixer que «hi ha uns problemes evidents que llasten l’atenció primària» i que calia «millorar la situació dels professionals sanitaris», i ja dilluns va avançar que el seu Govern estava «preparant mesures per traslladar-les al conjunt de la sanitat pública».