Versions gamberres

Las sales de proximitat produeixen autèntiques joies. De vegades són repescades per altres teatres. L’Espai Lliure de Montjuïc acull a partir de la setmana vinent i fins al dia 16 de novembre la Trilogia de la condició ‘millennial’, un retrat gamberro a partir de clàssics que va triomfar al Tantarantana.

L’autor i director mallorquí Miquel Mas Fiol ofereix les seves versions brètoles de Càndid, Werther i Els miserables, tres espectacles metateatrals amb ganes de provocar. D’ambició no els en falta, i de capacitat per sorprendre, tampoc. "Fem neovarietés", explica Mas Fiol. "Són tres espectacles molt extravagants, amb molta energia i cert aire cubanero i políticament incorrecte". De dimecres a divendres es programarà una obra cada dia i els caps de setmana s’oferiran per primera vegada en format marató.

Càndid o l’optimisme, protagonitzada per Lluís Oliver, parteix de l’obra de Voltaire per centrar-se en la idea de la happycràcia, aquesta tirania de la felicitat, aquesta necessitat de triomfar a qualsevol preu en un món capitalista on, en teoria, un pot aconseguir el que desitja si s’hi esforça i treballa. En Els penis del jove Werther, interpretada en solitari per Mel Salvatierra, el patiment amorós del protagonista de l’obra de Goethe es converteix en el buit generacional que es plasma a les xarxes socials amb el mercantilisme de la tristesa. I Els miserables utilitza l’obra de Victor Hugo per fer una crítica al sistema teatral capaç de tergiversar una dura novel·la per convertidar-la en musical d’èxit on es dilueixen temes importants i se’n romantitzen d’altres. La defensen només tres actors: Lluís Oliver, Mel Salvatierra i Gerard Franch.

Mas Fiol, que en els 10 últims anys ha creat unes 11 obres, s’identifica com a mil·lennista, tot i que per edat no ho és. "Vaig néixer el 1996 i en faré 30 l’any vinent. Soc jove per ser mil·lennista. Hauria de ser Generació Z però com que tinc cosins més grans i he crescut amb ells, amb el Súper3 i el Tomàtic..., els meus referents són els d’un mil·lennista i em considero així". Per això prefereix parlar de condició millennial que de generació. ¿Tres característiques que defineixen aquesta condició? Primer, assenyala, "tenir una marca personal i estar venent-se constantment per sentir-se legitimat". I afegeix: "Has de tractar la teva personalitat com un producte de mercat. Si la meva mare es queda sense feina als 57 anys es veurà obligada a ficar-se a Linkedin i fer un Instagram perquè s’haurà de vendre". Segon, "distracció constant, multiatenció, multitasking, és a dir, intentar fer-ho tot però res bé". Tercer, "precarietat". El que no ha canviat de generació en generació són les aspiracions. Les dels mil·lennistes no es diferencien gaire de les anteriors. "Tots volem el mateix: tranquil·litat, confort i sentir-nos realitzats amb la nostra família, amics...".

‘Burpees’, pròxima estrena

Notícies relacionades

Intriga amb rerefons social i polític

La mudança de Lamine Yamal

El seu pròxim projecte és Burpees, un text escrit i dirigit per ell estrenat a Palma, recentment vist al festival Temporada Alta, que passarà pel Teatre Akadèmia del 12 de novembre al 7 de desembre. Els extremismes digitals són el tema central d’aquesta peça que sorgeix a partir d’aquesta pregunta: ¿Som capaços de continuar estimant un familiar que no pensi igual que nosaltres i s’ha radicalitzat? Joan Sureda, Ann Perelló i Biel Montoro protagonitzen l’obra. "Hi parlo de la masclesfera, aquests homes a internet que donen lliçons de com ser home de valor al segle XXI i que tenen una visió reaccionària: anticomunista, antiecologista i individualista".

Està plantejada com una road drama sobre dos germans separats a conseqüència de la seva ideologia. Fa 13 anys que no es parlen. Ell s’ha convertit en un referent d’aquest univers mascle i té milers de seguidors. La seva germana és feminista i està compromesa políticament.