Massacre a la frontera

El setge parlamentari contra Marlaska continua després de veure els diputats els vídeos de Melilla

Cap grup canvia d’opinió després d’una sessió en la qual deixen un terç de les imatges sense veure

El PP demana la dimissió del ministre acusant-lo de mentir, i Unides Podem i EH Bildu denuncien omissió de socors

El setge parlamentari contra Marlaska continua després de veure els diputats els vídeos de Melilla

AMDH-NADOR

6
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Els membres de la Comissió d’Interior del Congrés han pogut veure el matí d’aquest divendres els vídeos policials espanyols de la massacre a la tanca de Melilla del 24 de juny, sense que –com s’esperava– hagi canviat sensiblement el que cadascú pensa del tema.

El Partit Popular ha sortit demanant la dimissió de Fernando Grande-Marlaska, però defensant la Guàrdia Civil. Ciutadans ha remarcat aquesta defensa, abans d’acusar el ministre de mentir. Unides Podem ha insistit en la inhumanitat de la gestió de la frontera, però ha evitat carregar de cara contra el titular d’Interior, tot i que sí que ha denunciat que es va produir «una clara omissió de socors». I EH Bildu ha corroborat aquesta denúncia, a més d’insistir en la il·legalitat de les devolucions de migrants aquell matí tràgic.

Gendarmes a Melilla

No obstant, els fets es van aclarint per dos dels flancs més polèmics: ja ningú afirma categòricament que hi hagués morts, persones que morissin, en territori espanyol, ja que no ho pot acreditar un vídeo; i tots sostenen ja sense deixar espai a dubtes que sí que hi va haver agents marroquins entrant i actuant en territori espanyol, si bé això per al diputat socialista David Serrada és part de la «normal coordinació» policial en frontera. «Si hi ha coordinació policial, també ha d’haver-n’hi perquè hi hagi una adequada atenció sanitària», ha reclamat el comunista Enrique Santiago. I en aquesta «clara omissió de socors» als migrants se centra ara una de les potes de la polèmica. L’altra rau en si el ministre va dir o no la veritat al Congrés. Amb això construeixen el PP i Ciutadans el seu difícil equilibri: atacar Marlaska sense tocar la Guàrdia Civil. Abans de disparar contra el membre del Govern, la portaveu popular Ana Vázquez ha posat un compte exquisit en lloar la tasca de l’institut armat en l’assalt, com han fet Ciutadans i el PSOE. Vázquez ha acusat el ministre d’«utilitzar com a escut un guàrdia civil» i de mentir: «Tres vegades va dir que mai va entrar ningú del Marroc a Espanya, i van entrar de quatre forces marroquines: gendarmes, auxiliars, policies i militars». L’«escut» a què es refereix és el tinent coronel de la Guàrdia Civil Arturo Ortega, que manava la Comandància de Melilla el 24 de juny. Aquest oficial ha portat des de Melilla un ‘pendrive’ amb 75 gravacionsalguns vídeos de la jornada han sigut mostrats per aquest diari–, i l’ordre d’explicar-les als diputats. Però aquests no han vist les set hores i quart de material. Van entrar a les nou del matí, i a les dues del migdia han decidit abreujar i exposar les seves impressions. El socialista Serrada ha lamentat que «els que exigien transparència no han volgut veure totes les imatges».

Setge parlamentari

La sessió, doncs, no ha servit per canviar postures –«no hi ha res de nou, però els fets són gravíssims», ha dit el portaveu d’EH-Bildu, Jon Iñarritu–, però sí per mantenir el setge parlamentari. A dreta i esquerra, l’oposició s’emplaça a dimecres que ve, a una compareixença per a la qual ja es va preparar Marlaska amb els seus assessors. «Hi ha grups que només busquen el cap del ministre, però obviant la investigació dels fets; nosaltres demanem la investigació dels fets i després ja hi haurà un debat sobre les mesures que s’han de prendre», ha dit l’‘abertzale’. El diputat d’Unides Podem Enrique Santiago, com va fer en el recent viatge a Melilla dels diputats, ha recorregut un camí argumental semblant: que s’estudiïn els fets perquè «no s’està garantint la legislació espanyola i europea: els rebutjos en frontera s’han de fer de manera individual i identificant, i no es va produir aquesta identificació».

No ha sortit cap nova petició de comissió d’investigació. El PNB la creu necessària «sense prejutjar culpabilitats» i exigint transparència, informa Ángel Alonso. «Escoltarem Marlaska i les explicacions que dona i... no tanquem cap possibilitat parlamentària», ha advertit Ana Vázquez.

Sessió inusual

Sessió inusualLes imatges que aquest divendres s’han vist són les preses per un dron, un helicòpter i dues càmeres fixes del costat espanyol de la tanca i inclouen entre les 7.15 i les 11.00 del matí del 24 de juny. S’han mirat no en Comissió, sinó en una simple reunió informativa que no figurava a l’agenda oficial de previsions del Congrés.

Interior havia ofert la seu ministerial, però la Mesa va considerar que, per respecte institucional, havien de ser els vídeos els que anessin al Congrés i no al contrari.

Sense que el reglament hi obligui, la sessió s’ha celebrat a porta tancada. Grande-Marlaska, mentrestant, era a Brussel·les, i des d’allà ha assenyalat que «reduir el visionament a un terç» té «el perill d’interpretacions subjectives i esbiaixades», informa Silvia Martínez.

El ministre ha insistit que l’actuació de la Guàrdia Civil «va ser proporcional, legal i necessària per contenir un atac violent» i que «no hi va haver cap persona morta en territori espanyol». A Madrid, fonts d’Interior lamentaven que diputats que no han vist la totalitat dels vídeos s’arroguin «el paper de presumptes pèrits que volen traslladar després a l’opinió pública.

On, com i per què

On, com i per quèEl guàrdia civil que ha mostrat les imatges era el cap accidental de la Comandància de l’institut armat a Melilla quan van succeir els fets. L’11 de juny havia deixat el comandament el coronel Antonio Sierras i Ortega en va agafar el relleu a l’espera d’un altre nomenament. Tretze dies després més de 2.000 migrants assaltaven el filat. El 18 de novembre, la Secretaria d’Estat de Seguretat va nomenar un nou cap de la Comandància, el coronel Jesús Vicente Torresano.

A les imatges es veu com gendarmes marroquins passen cap a zona espanyola –«el trànsit operacional entre zones és habitual», explica una font policial–, així com un nombre encara no determinat de persones que cauen del costat espanyol en l’assalt.

L’helicòpter va prendre imatges zenitals, apartant-se a un altre punt de tant en tant per raons d’estretor de l’espai aeri, quan arribava algun vol comercial a Melilla. El dron pren imatges més avall, ja que es dedicava a donar suport tàctic al desplegament de guàrdies civils antiavalots del GRS que van contenir els migrants en territori espanyol. Aquell matí es van activar 66 d’aquests guàrdies, els 33 que entraven de torn de matí i els 33 que sortien del torn de nit, més efectius de la Policia Nacional i la municipal fins a arribar a 100.

Sobre l’ús d’elements antiavalots com els pots de fum i les pilotes de goma contra la multitud, que ha criticat el Defensor del Poble, el tinent coronel ha explicat als diputats que es va utilitzar el material mínim de contenció.

Els vídeos acrediten que els migrants es dirigien a un primer objectiu a la tanca, el «punt A 62», però van acabar assaltant el pas fronterer, on van ser empesos per la pressió dels gendarmes marroquins. El lloc es va convertir en una trampa mortal.

Notícies relacionades

Sobre si són territori espanyol el pati, les portes i els corredors on van resultar esclafats un mínim de 23 homes, el visionament no ha aportat més elements a la polèmica. Entre les forces de seguretat és doctrina que l’espai de sobirania espanyola en una frontera comença des del post de comadament de Policia o Guàrdia Civil cap al territori propi, i no cap endavant.

Dimecres que ve Marlaska negarà que hi hagués devolucions en calent. La xifra oferta per la Guàrdia Civil als parlamentaris és de 470 rebutjos en frontera, persones que van ser retingudes pels guàrdies al peu de la tanca tal com baixaven, i calmades per un mediador que es veu en els vídeos anant a parlar amb els subsaharians sense casc ni altres proteccions. Van passar a territori espanyol 134 migrants, la majoria sudanesos que abans havien passat per Líbia. La majoria són avui peticionaris d’asil.