La Fiscalia del Suprem aplica al cas Arandina i a altres violacions les directrius de García Ortiz

La instrucció donada pel fiscal general, Álvaro García, per mirar d’unificar criteris i frenar les rebaixes i excarceracions d’agressors sexuals que s'estan produint després de l’entrada en vigor de la coneguda com a llei del ‘només sí és sí’ ha sigut ja instada a la Fiscalia del Tribunal Suprem en un cas paradigmàtic pendent de revisió, el que va condemnar dos jugadors de l’Arandina i en va absoldre un tercer per la violació d’una menor el novembre del 2017. Es manté aquesta postura en dos assumptes més que es resoldran pròximament per l’alt tribunal.

La fiscal Paloma Abad manté la petició de condemna de 10 anys de presó que va recollir en el seu primer escrit, i afegeix que tot i que ara la forquilla de les penes s’ha rebaixat per a la qualificació penal que correspon a aquests fets concrets, la petició de presó per als dos jugadors condemnats es troba dins de les previsions de la llei impulsada per Irene Montero i, per tant, és aplicable. 

La mateixa postura adopta la Fiscalia del Suprem en dues de més pendents davant l’alt tribunal, en relació amb una condemna de cinc anys de presó per abús a una menor de 16 imposada per l’Audiència Provincial de Sevilla; i per un altre cas sentenciat per l’Audiència Provincial de Tenerife per una agressió sexual continuada en un cas similar, patit per una menor per part de la parella de la seva mare. Segons ha informat El Mundo, s’ha acordat la mateixa postura en relació amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) pels abusos sexuals d’un home a la seva fillastra. 

En relació amb els jugadors de l’Arandina, la fiscal del Suprem explica en el seu escrit que els fets que es van considerar constitutius d’un delicte d’agressió sexual a la menor de 16 anys s’incardinen en l’arc penològic de 6 a 12 anys previstos a l’article 181 del Codi Penal després de la reforma operada per la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual. Per aquesta raó, la fiscal reitera la seva sol·licitud de 10 anys de presó «quant a pena compresa en l’esmentat marc», segons assenyala l’escrit.

Absència de disposicions transitòries

En un altre dels escrits a què ha tingut accés aquest diari, el fiscal Antonio Pablo Rives parteix per a la seva anàlisi de la carència per part de la reforma penal del Govern «de normes específiques de dret transitori», per la qual cosa considera que s’ha d’acudir a les disposicions del Codi Penal de 1995, «que continuen vigents». 

Comparteix en aquest punt el criteri adoptat per l’Audiència Provincial de la Rioja, que seguint aquest criteri ha rebutjat rebaixes en més de mig centenar de casos ja revisats. El fiscal afegeix que aquest criteri ha sigut successivament reiterat en ulteriors reformes legislatives i «resulta d’aplicació per constituir un criteri interpretatiu plenament consolidat», segons assenyala la instrucció del fiscal general. 

El fiscal Rives assenyala a més que en casos com el que ara li correspon, amb condemnes encara no declarades fermes per estar pendents de recurs de cassació davant el Suprem, «operarà plenament la discrecionalitat que permet una i altra legislació, així com totes les circumstàncies que poden influir en l’execució i determinar més o menys gravositat». De tota manera, apunta que en el seu cas s’ofereixen pocs dubtes. Es tracta d’un delicte continuat d’agressió sexual amb accés carnal via vaginal a una menor de 16 anys del castigat amb la pena de presó de 12 a 15 anys, i es presenta l’agreujant de prevaler-se l’agressor, que era parella de la mare de la menor, d’una situació de superioritat sobre la seva víctima. 

Situació de terror

Per això, i tot i que ara el mínim de la pena és menor i, per tant, l’afavoreix, «no té cap efectivitat en el cas», assenyala, ja que l’Audiència Provincial li va imposar 15 anys, en consideració a la gravetat dels fets, la permanència en el temps, l’edat de la menor (entre 12 i 14 anys), les circumstàncies personals del processat (padrastre de la víctima, parella sentimental de la mare), la varietat d’accessos carnals i la submissió de la menor a una situació de terror durant tant temps. «L’arbitri judicial ha sigut exercit de manera adequada i degudament motivada, per la qual cosa, no és procedent adaptar el recurs a la Llei Orgànica 10/2022 –llei del ‘només sí és sí’– atès que la pena imposada és la procedent d'acord amb aquesta Llei.

Tots aquests posicionaments de la Fiscalia del Suprem han de ser en tot cas acceptats pel Tribunal Suprem, que resoldrà sobre tots els casos en els pròxims dies. Per a la deliberació del cas Arandina hi ha fins i tot ja una data fixada, el dia 29 vinent. Des de l’alt tribunal s’adverteix que cal anar cas a cas, i s’admeten dubtes en aquelles sentències per agressió i abús que es van imposar per les penes mínimes que ara s’han vist reduïdes per la nova llei, sobretot si el tribunal d’instància va motivar l’esmentada opció per la mínima després d’avaluar les circumstàncies de la dada concreta. 

Jurisprudència del Suprem

Tanmateix, ja es compta amb jurisprudència en la qual el Suprem ha rebutjat rebaixar condemnes, malgrat que les reformes operades en el Codi Penal respecte a altres delictes hi haguessin obligat, per ser més beneficiós per al reu. Un d’aquests casos, del 2013, es refereix a la reforma relativa als delictes contra la salut pública, i el Suprem va rebutjar revisar la pena de sis anys de presó a un condemnat per tràfic internacional de cocaïna. L’alt tribunal va concloure que si bé la resolució d’instància va imposar al condemnat la pena de sis anys, que d’acord amb el nou marc legal era la màxima, es va valorar que l’esmentada sanció no resultava «desproporcionada en relació amb el fet enjudiciat». 

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Mentre el Govern espera el Suprem per conèixer la transcendència que finalment tindrà la reforma, en altres tribunals espanyols es continua resolent de manera contrària als criteris establerts per la Fiscalia General. Així, aquest dimarts els dotze magistrats de l’Audiència Provincial de Saragossa es van reunir per establir un criteri d’actuació i van concloure que comprovaran tots els casos amb condemnes encara en vigor per restar els anys que ara permet la reforma auspiciada per Igualtat, per ser la norma més favorable als ja penats. 

A Cantàbria, i malgrat l’oposició manifestada per la Fiscalia, l’Audiència Provincial ha afavorit un home condemnat a cinc anys de presó per grapejar una dona mentre aquesta es trobava immobilitzada per un segon agressor que l’agafava dels braços. La pena s’ha vist reduïda a dos anys de presó, per la qual cosa ha sigut excarcerat.