Sánchez, tenallat davant la crisi perquè no pot trencar amb Unides Podem

La Moncloa continua guanyant temps perquè amaini la seva pitjor crisi de credibilitat per la reducció de condemnes a delinqüents sexuals després de l’entrada en vigor de la llei del ‘sí és sí’, però la polèmica continua apallissant el Govern sense treva. La consigna d’esperar que el Tribunal Suprem i la Fiscalia General de l’Estat posin llum sobre el tema no està servint de gaire perquè obvia el paper i la responsabilitat de l’Executiu en l’aprovació d’una llei amb evidents llacunes i perquè aquestes institucions no oferiran una solució global. Almenys el Suprem, que es pronunciarà cas per cas en funció dels recursos sobre delictes sexuals que rebi.

De res està servint el clamor en el PSOE, on pràcticament tots els barons demanen una rectificació urgent en la llei com a gest polític malgrat saber que no servirà de res perquè la correcció només valdria per a les agressions que es cometin a partir d’ara. Però a la Moncloa estan molt preocupats perquè saben que aquest tema desgasta moltíssim l’Executiu, tot i que la cara visible del projecte sigui Irene Montero. Tant els ministres socialistes com Yolanda Díaz són conscients d’això.

«El mal no està en Unides Podem, sinó que sobrepassa, al carrer, la valoració d’un Govern que fins ara s’havia enfrontat a temes molt complexos com la pandèmia, el volcà i la crisi posant per davant els interessos generals». Ara, destaquen fonts pròximes a l’Executiu, «se’l considera inepte».

La crisi es manté congelada a l’espera que torni a Espanya el president del Govern, que després de participar a Bali (Indonèsia) en la cimera del G-20 va viatjar fins a Corea del Sud fins divendres. Quan torni, segons apunten fonts de l’Executiu, es podrà oferir una resposta política. «Tots esperen que sigui el president qui es defineixi, perquè realment és l’únic que té aquest poder», corroboren fonts socialistes.

Fins ara s’ha intentat resistir sota la forta tempesta política, però el Govern ha actuat molt descoordinadament. No s’ha percebut amb claredat si es planteja o no canviar la llei –els matisos canviaven en funció de qui parlés– i la Moncloa ha tingut cap control sobre la rèplica del Ministeri d’Igualtat. La prova és que la seva línia de defensa va ser titllar els jutges de «masclistes» i afirmar que no estan aplicant bé la llei. L’enfrontament amb el poder judicial ha sigut tan greu que la part socialista de l’Executiu ha hagut de sortir a defensar-lo i la majoria de barons, en aquest punt, han discrepat públicament amb Montero.

Altres fonts del partit afirmen que sí que s’ha intentat donar una resposta política amb la crida de Sánchez a esperar que els tribunals unifiquin doctrina, tot i que assumeixen que s’ha pogut percebre com a insuficient. Però defensen que, «a diferència d’altres matèries en les quals la rapidesa evita el desgast, en aquest cas cal ponderar i no precipitar-se, malgrat l’erosió».

La dependència de Podem

Però tot i que la tornada del president permetrà que ell i el seu nucli abordin de ple aquesta crisi, la realitat és que Pedro Sánchez té molt poc marge si vol conservar la integritat del Govern. El seu control sobre els ministres d’Unides Podem és relatiu perquè, si volgués fer una remodelació, abans l’hauria de pactar amb ells.

El president no va poder opinar sobre el nom dels ministres que va aportar el seu soci de coalició i tampoc té del tot a la seva mà la substitució de Montero, a menys que volgués donar un cop a la taula. I això significaria trencar amb Podem, que és precisament el que no vol. «Aquest és el problema que tenim». La Moncloa, asseguren diferents fonts, vol mantenir intacte l’Executiu malgrat la ruptura visible entre Díaz i Pablo Iglesias, que manté la seva influència en Podem.

La majoria en joc

No només per mantenir el Govern, sinó perquè es quedaria sense majoria. Sánchez cohabita amb Podem, que ha tancat files en una fèrria defensa de Montero, i amb els seus socis parlamentaris, que ja han reclamat canvis en la ‘llei del sí és sí’. I no pot prescindir de cap de les parts si vol mantenir els 176 vots de la majoria absoluta en el Congrés, i menys encara en plena tramitació dels Pressupostos 2023, els últims comptes que s’aprovaran en aquesta legislatura. 

El degoteig d’excarceracions i rebaixes de penes a agressors sexuals es podria  sufocar amb depuració de responsabilitats dins del Consell de Ministres. Però, com que es tracta d’una coalició, la possibilitat de cessar algun càrrec d’Igualtat amenaça de fer saltar pels aires el propi Govern. Els socis minoritaris viuen un moment d’especial complexitat, ja que hi ha dos grups obertament enfrontats.

D’una banda, Yolanda Díaz com a líder de l’espai, junt amb Alberto Garzón, d’IU, i Joan Subirats, dels comuns. De l’altra, les dues màximes representants de Podem, Ione Belarra i Montero, que han endurit les seves posicions dins del Consell de Ministres i ja no es limiten a fer oposició només a l’ala socialista, sinó que també carreguen contra la vicepresidenta segona. 

La ruptura entre Díaz i Iglesias

Podem ha optat per fer oposició al Govern des de dins del propi Govern. Una postura que els permet tenir la projecció, la visibilitat i els recursos econòmics que els brinden les institucions però sense renunciar a les crítiques ferotges a l’ala socialista i a Yolanda Díaz, a qui acusen de neutra en els seus plantejaments davant la «claredat ideològica» del partit.

En aquest replegament identitari han tornat a primera plana perfils durs com el de Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero, que emeten atacs forts que els dirigents de l’actual direcció no podrien permetre’s. La crisi del ‘sí és sí’ no només ha afectat el Ministeri d’Igualtat, sinó tota l’organització, on veuen Irene Montero com una possible competidora de Yolanda Díaz per ser candidata a les generals. 

I la gestió de la crisi dels morats també ha anat encaminada en aquest sentit, amb una estratègia de victimització de la dirigent de Podem i una dura ofensiva contra la falta de suport de la vicepresidenta segona del Govern.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Si Sánchez forcés un cessament en Igualtat, els morats ho utilitzarien per persistir en aquesta estratègia i endurir la seva oposició o, ja a l’extrem, abandonar el Govern sota aquest pretext. Una situació que dinamitaria l’actual majoria progressista alhora que precipitaria una ruptura entre Díaz i Podem per als pròxims comicis, de manera que disminuirien les opcions de reeditar un Govern progressista.

El marge del president és, per tant, molt limitat. Sánchez depèn que l’espai a la seva esquerra resisteixi i que es presenti unit en les pròximes eleccions si vol continuar en la Moncloa. Però, alhora, el Govern necessita superar aquest greu sisme. Per això no és descartable una trobada a tres bandes –el president, Díaz i Belarra i Montero– o la mediació de Félix Bolaños amb Podem per intentar pactar una solució.