La derogació dels delictes d’expressió es queda fora de la reforma del Codi Penal

Després de gairebé tres anys de legislatura, socialistes i morats no aconsegueixen arribar a un acord per derogar aquesta mitja desena d’articles del Codi Penal. En la proposició de llei orgànica, que necessita majoria absoluta per ser aprovada, no es fa cap menció referent a això, tot i que quan es reforma el Codi Penal sol ser habitual aprofitar l’ocasió per introduir-hi tots els canvis que es considerin necessaris. Tot i així, Unides Podem podria registrar esmenes que siguin acceptades durant el tràmit parlamentari, però el president del grup morat en el Congrés, Jaume Asens, va assenyalar que només estan treballant en modificacions relatives als delictes contra els treballadors.

El primer intent

L’estira-i-arronsa entre el PSOE i Unides Podem sobre aquest tema ve de lluny. Els morats es van presentar a les eleccions del 2019 amb el ferm compromís de derogar l’anomenada ‘llei mordassa’ i modificar el Codi Penal «per acabar amb la criminalització de la llibertat d’expressió i d’opinió». Però Pablo Iglesias no va aconseguir convèncer Pedro Sánchez d’introduir aquesta promesa en l’acord de coalició que ha marcat l’acció legislativa del Govern bicolor i al qual s’aferren els morats per pressionar als seus socis cada vegada que es produeixen diferències en l’Executiu.

Tot i així, Unides Podem va portar al Congrés, el febrer del 2021, una proposició de llei orgànica de reforma del Codi Penal «per a la protecció de la llibertat d’expressió». La iniciativa va arribar en plena polèmica per la condemna al raper Pablo Hasél a nou mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme i injúries contra la Corona. La nit del 9 de febrer d’aquell any, el Ministeri de Justícia va anunciar que pretenia modificar el Codi Penal i, uns minuts després, els morats se’ls van avançar. Allò va quedar en un altre frec en el si de la coalició. Els socialistes van acceptar prendre en consideració la iniciativa dels seus socis, però des d’aleshores la norma està agafant pols al calaix: el termini d’esmenes s’ha anat ampliant fins a 52 ocasions i no s’ha tornat a saber res del compromís dels socialistes.

Notícies relacionades

Tràmits i majories: així es pot reformar el delicte de sedició del Codi Penal

Així quedarà regulat el delicte de desordres públics agreujats que substituirà el de sedició

En el text que van introduir, els morats proposaven la derogació de mitja desena d’articles: el 491 i un apartat del 490 que fan referència a les calúmnies i injúries contra la Corona; l’article 525, que recull els delictes contra el sentiment religiós; el 543, sobre les ofenses o ultratges a Espanya i els seus símbols; el 504, que al·ludeix a les calúmnies, injúries o amenaces contra el Govern, l’Exèrcit i altres institucions de l’Estat, i el 578, sobre l’exaltació del terrorisme. D’aquesta manera, Unides Podem volia deixar sense efecte la condemna a Hasél. A més, la proposició de llei introduïa dos nous articles per evitar que les autoritats poguessin restringir la llibertat d’expressió.

El segon intent

Aquesta no és l’única llei que ara mateix està encallada al Congrés i que va comptar amb un vistiplau inicial del PSOE per després veure’s aparcada ‘sine die’. ERC, Bildu, el PNB, Junts i altres formacions van registrar una altra proposició de llei al Senat per despenalitzar les injúries a la Corona i els ultratges a Espanya. En aquest cas, només derogaven els articles 491, una part del 490 i el 543. Els socialistes van votar a favor en el debat a la Cambra alta que es va celebrar al maig, però un cop que la iniciativa va arribar al Congrés, va començar a patir la mateixa sort que l’altra: ja s’ha ampliat 15 vegades el termini d’esmenes. I potser continuarà així fins al final de la legislatura.