Nova entitat

Els comuns engeguen el seu ‘think-tank’ per encarar el cicle electoral

La Fundació Sentit Comú té vocació de ser un laboratori d’idees que incideixi en el projecte polític de l’espai i transcendeixi Catalunya

Els comuns engeguen el seu ‘think-tank’ per encarar el cicle electoral

EDUARDO PARRA / EFE

3
Es llegeix en minuts
Sara González

No hi ha partit sense cuina. Però, sobretot, no hi ha partit amb vocació d’existència més enllà de la voràgine de les urnes que no tingui un ancoratge ideològic i de pensament al marge de si el context li és propici o advers. És per això que, set anys després del naixement de Barcelona en Comú i cinc des que va sorgir Catalunya a Comú, l’espai que encapçala Ada Colau engega aquest dissabte el seu ‘think-tank’, els seus fogons de política lenta, la que en moltes ocasions s’ha d’obrir pas –si ho aconsegueix– a colzades entre l’agenda i l’actualitat.

«Es tracta d’abordar amb calma aquells debats oberts que incomoden políticament o que es reconeixen i no desapareixen», explica Sara Moreno, presidenta de la Fundació Sentit Comú. El que pretén ser el laboratori d’idees dels comuns va néixer al juny i, una vegada ha definit els seus objectius i projectes, es posa a funcionar aquest dissabte amb unes jornades formatives sobre transició ecològica que coincideixen al calendari amb la cimera del clima que se celebra a Egipte. Hi està convidada la plana major dels comuns i, de fet, hi intervindrà la líder al Parlament, Jéssica Albiach. La segona sessió serà ja al desembre per abordar les causes, les conseqüències i els efectes de les victòries progressistes a Amèrica Llatina.

A ningú se li escapa que s’acosta un nou cicle electoral que arrencarà d’aquí sis mesos amb les municipals i el repte de Colau de revalidar un tercer mandat a Barcelona, que continuarà amb les generals i que, al mig o just després, poden caure unes eleccions catalanes. Tot i que sembli difícil, la fundació es vol aïllar del ritme frenètic que aquesta perspectiva suposa per a qualsevol partit. «Volem treballar amb calma; el nostre ritme és diferent, perquè no hi ha dreceres per fer-se preguntes, debatre, contradebatre i trobar respostes», afirma Moreno sota la lògica que els conflictes oberts no desapareixen el dia després de passar per les urnes. Segons el director de projectes, Mario Ríos, és precisament aquesta filosofia descompassada del ritme frenètic de la política el que els diferencia de les dinàmiques de les fundacions vinculades a altres partits.

Notícies relacionades

Aquesta cocció de propostes a foc lent, afegeix Ríos, no significa que l’objectiu no sigui oferir «idees i eines a partir de les quals es nodreixin les forces progressistes» per embastar els seus projectes i encarar el cicle electoral. El diagnòstic que fan des de la fundació, que s’articula en l’espai de pensament de l’esquerra, és que el context polític i social és, després de les successives crisis encadenades des del 2008, d’«incertesa» i de «trontoll» de tot el que es donava per segur. Un moment de «por» en què sorgeixen «oportunismes» i «catastrofismes». És per això que, fent gal·la al seu propi nom, creuen que és moment de «construir sentit» amb projectes que aconsegueixin transformar el que consideren un «paradigma neoliberal que està en coma».

El canvi climàtic, el valor del treball de cures, la reducció de la desigualtat i la jornada laboral són algunes de les carpetes que, assenyalen, s’amunteguen a la llista de deures pendents de totes les institucions. I, com que són problemes transversals, la seva vocació és que les respostes no se circumscriguin a l’àmbit català, sinó que tinguin abast estatal –cal veure quines sinergies es traçaran amb la plataforma Sumar de Yolanda Díaz a més de Podem– i fins i tot més enllà. Això, sí, sempre sota la premissa que s’han de basar sempre en la investigació, en les evidències empíriques i en valors com el municipalisme, el feminisme, l’ecologisme i la radicalitat democràtica. En definitiva, apunta Moreno, «fugir del cafè de bar» i oferir propostes amb solvència. Que després aquestes serveixin per obtenir bons resultats electorals o millorar-los ja és una altra cosa i està en mans dels qui s’encarreguin de ser candidats a les urnes.