Els barons clamen per solucionar ja la crisi jurídica i política de la llei del ‘sí és sí’

L’escàndol públic pels efectes de l’entrada en vigor de la llei del sí és sí, que ha suposat la rebaixa de penes per a delinqüents sexuals, continua en cotes màximes, malgrat l’intent del Govern d’emfatitzar que l’objectiu era donar més protecció a les dones. Aquest dijous els barons han fet una crida per donar una solució a la crisi política i jurídica, un autèntic avenc de credibilitat, generada per aquestes revisions de condemna, que inclouen fins i tot excarceracions. Ho han fet alt i clar, malgrat que postura de l’Executiu és esperar que una unificació de doctrina per part del Tribunal Suprem i de la Fiscalia, contribueixi a parar aquest degoteig de beneficis penitenciaris.

Pràcticament tots els presidents socialistes van instar l’Executiu a oferir ja, sense dilació, una resposta. El president d’Astúries, Adrián Barbón, va reclamar «rectificar immediatament»; el valencià Ximo Puig, «actuar» quan «les conseqüències no són les desitjades»; l’aragonès, Javier Lambán, va demanar un remei «al més aviat possible»; la de La Rioja, Concha Andreu, va clamar que «faci’s el que s’hagi de fer» i la balear, Francina Armengol, va assegurar que espera «la millor solució» per protegir adequadament les dones.

El neguit per aquest tema és evident, malgrat que el Govern mira de guanyar temps perquè la justícia ofereixi una sortida. Però la preocupació dels barons va més enllà de buscar que es corregeixi sinó de respondre políticament a l’error. Barbón va defensar que quan passen aquestes coses que «el que cal fer és plantejar aquesta rectificació» sabent, va admetre, «que la correcció ja no té efectes de reparació del mal perquè no hi pot haver irretroactivitat de les penes sancionadores més greus». No hi ha manera de reparar-lo, va dir, tret que el Suprem doni instruccions molt precises.

«Cal corregir els efectes no desitjats de l’aplicació d’aquesta llei», va insistir, que era «molt important» per garantir el consentiment lliure de les dones en tota relació sexual i la protecció a aquesta llibertat de decisió. «Ningú s’esperava» aquestes conseqüències però «això no va de culpar els jutges sinó de buscar una solució al problema».

Cuando de la aplicación de una norma jurídica se producen efectos no queridos e indeseables, hay que corregirlo.
En mi opinión, la solución no pasa por atacar a jueces y tribunales. Hacerlo es faltarles al respeto y no respetar la separación de poderes.
No perdamos la humildad.

— 🌹 Adrián Barbón 💙💛 (@AdrianBarbon) 17 de noviembre de 2022

De difícil remei

El president asturià, jurista de formació, va assumir que en aquesta ocasió, respecte al que ha passat amb altres reformes del Codi Penal, «no es va introduir una clàusula, una disposició transitòria, que sol posar-se sempre, que ve a dir el següent: quan hi ha una modificació penal, si amb el nou tipus es pot imposar la mateixa pena no es considera aplicable la retroactivitat».

Amb menys detalls, altres dirigents es van pronunciar també de manera similar. Puig va assegurar que tot i que «afortunadament, demà es tornarà a fer de dia, els problemes estan aquí, i cal mirar de buscar solucions, no intentar des de la política generar més conflictes».

Concha Andreu, presidenta de La Rioja, va afirmar que «aquesta llei era per protegir les dones i jo com a dona sento que aquí alguna cosa ha fallat». «Faci’s el que s’hagi de fer», va remarcar. «Hi ha lleis com la del Codi Penal que ha passat per 45 revisions, doncs si s’ha de revisar, faltaria més».

No culpar els jutges

A l’Aragó, Javier Lambán no es va estalviar tampoc gens de preocupació i va assenyalar que el problema que ha suscitat entrada en vigor de la llei «és molt greu», amb «efectes absolutament contraris a la voluntat dels legisladors». Però, va reconèixer que, «si diversos jutges han fet ja aquesta interpretació», amb referència a la reducció de condemnes, «gairebé amb tota seguretat vol dir que la llei ofereix escletxes que ho permeten». Tot i que com Barbón va admetre que el remei legal ara és «bastant complicat» va reiterar que cal buscar una solució.

Sobre la petició de dimissió de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, que exigeixen algunes associacions de jutges, va ser l’únic que es va pronunciar: «No soc qui per dir a ningú si ha de dimitir però el problema és seriós i és greu». Però tant el president asturià com el valencià van respondre obertament a aquest Ministeri, que ha responsabilitzat els jutges per les reduccions de condemna, amb l’argument que fan una mala interpretació de la norma i fins i tot de tenir un biaix «masclista».

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Barbón va destacar que «el que no es pot és que, quan hi ha una aplicació no volguda, que no s’esperava, atacar els jutges» perquè «flac favor fem a la separació de poders». «Jo sens dubte no culparé els jutges, tot i reconeixent que el Dret no és una ciència exacta», va apuntar.

I Puig va demanar no erosionar el funcionament de l’Estat. «Aquest país necessita asserenar-se. La serenitat i la responsabilitat són bones receptes. No podem estar com si cada dia s’acabés el món», va sentenciar.