Canvis en el Codi Penal

Els 4 arguments del Govern espanyol per reformar la sedició

El PSOE i Unides Podem registren la proposició de llei per substituir aquest delicte per un altre de desordres públics agreujats

  • El Govern espanyol derogarà el delicte de sedició: última hora, en DIRECTE

Els 4 arguments del Govern espanyol per reformar la sedició

Iñaki Berasaluce / Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

La proposició de llei per derogar el delicte de sedició i substituir-lo per un altre de «desordres públics agreujats» ja està registrada al Congrés. Després que Pedro Sánchez anunciés aquest dijous aquesta reforma del Codi Penal, els portaveus del PSOE i Unides Podem a la Cambra baixa, Patxi López i Jaume Asens, han presentat el text amb què pretenen rebaixar les penes màximes a 5 anys. En l’exposició de motius, els dos partits que configuren el Govern de coalició detallen els arguments que els han portat a prendre aquesta decisió:

L’equiparació als estàndards europeus

La raó principal que l’Executiu feia mesos que al·legava és la necessitat d’adaptar el delicte de sedició als estàndards europeus. Així, en la proposició de llei registrada deixen palès que el primer objectiu d’aquesta reforma és «harmonitzar la legislació espanyola sobre aquesta matèria amb la dels països» de l’entorn. En el text remarquen que el delicte de sedició no té «reflex en la legislació dels països europeus» i que «en altres ordenaments és difícil trobar un delicte específic que pugui identificar-se amb l’article 544 del Codi Penal espanyol en el qual es recull la sedició».

Actualitzar-lo a la realitat històrica

Socialistes i morats asseveren de manera taxativa que el delicte de sedició està «obsolet» i situen com a segon objectiu d’aquesta reforma l’adequació de la regulació «a la realitat històrica actual» que, segons sostenen, «resulta molt diferent d’aquella en què van ser concebudes algunes figures» legals. Els dos partits del Govern afirmen que la redacció del delicte de sedició es «manté pràcticament inalterada» des que es va introduir en el Codi Penal de 1822. «És un deure de l’Estat dotar l’ordenament de tipus penals que permetin donar la resposta jurídica més adequada als nous reptes per a la convivència que plantegi el present i que, com és lògic, no siguin recollits en tota la seva complexitat en una legislació de fa dos segles», sentencien. 

Falta de claredat

«La doctrina ha criticat efectivament la falta de claredat sobre el contingut i abast del tipus delictiu de sedició», afirma per remarcar l’exposició de motius. Tot seguit, apunta que aquests «problemes evidents d’indeterminació» operen «en contra del mandat de certesa propi del principi de legalitat penal». A més, consideren que la redacció de l’actual delicte de sedició pot vincular-se amb el desenvolupament dels drets de reunió o de llibertat d’expressió. «Convé evitar un possible efecte dissuasori sobre l’exercici de tals drets i llibertats constitucionals, cosa que fa particularment necessari precisar quina és exactament la conducta castigada», es detalla.

Principi de proporcionalitat

El Govern també destaca en l’exposició de motius l’«elevada gravetat de les penes previstes» en el delicte de sedició. Referent a això, defensen que les condemnes de presó establertes de 8 a 10 anys –de 10 a 15 per a persones constituïdes en autoritat– resulten excessives tenint en compte l’amplitud de la redacció de l’article de la sedició i també en comparació amb «altres ordenaments jurídics europeus».