Un dit de més va portar el PP a votar en bloc contra la llei de ‘start-ups’

Poc abans de les 10 del matí, el diputat del PP Víctor Píriz Maya va pujar a la tribuna del Congrés. La seva missió era defensar la posició del seu grup davant la llei de ‘start-ups’. Des del principi, ho va deixar clar. Estaven a favor d’aprovar la norma. «Després de diversos anys esperant, avui per fi aprovem en aquesta Cambra una llei necessària», va dir abans de desenvolupar les bondats d’aquesta. I per si en quedava algun dubte al final de la seva intervenció va insistir que l’ecosistema emprenedor espanyol «espera de nosaltres [els diputats] que aquesta llei surti amb el màxim consens i així ho farà el meu grup».

Aquesta entesa de la qual parlava es produiria. De 349 escons hi hauria 262 suports a la norma. Un acord tal és estrany en la política espanyola dels últims anys i les cròniques periodístiques ho van ressaltar. «Ampli consens», es podia llegir als titulars. Però la sorpresa va arribar passades les 19.15 hores, quan el PP –85 dels seus 88 diputats– van votar en contra. ¿Què havia passat? ¿Què havia fet saltar pels aires l’acord que tot just deu hores abans s’havia escenificat a la tribuna de la Cambra baixa?

Impossible d’esmenar

Res. No va passar res. El PP seguia a favor de la norma, però la diputada conservadora Macarena Montesinos de Miguel, encarregada de marcar el sentit del vot al seu grup, es va confondre. A l’arribar la votació, els responsables de cada grup parlamentari van aixecar la mà i amb els dits van indicar als seus companys el que havien de votar. En aquells moments, l’hemicicle se sol convertir en un caos en el qual se senten els crits de «¡Sí!», Nooo» i «Abstenció». Montesinos de Miguel, en lloc d’aixecar l’índex, el senyal del ‘sí’, va elevar dos dits, la del ‘no’. Es va adonar ràpidament del seu error i va mirar d’esmenar-lo.

Notícies relacionades

La llei que regularà les ‘start-ups’ neix amb un ampli consens polític

La sentència ‘mutant’ del procés

«¡Sí! Perdó. ¡Sí! ¡Sí! ¡Sí!», va cridar al seu grup. Però ja era tard. Els segons que els diputats tenien per votar s’havien consumit i els 85 diputats del PP havien premut el ‘no’. Només tres diputats van votar correctament. Píriz Maya, després d’haver defensat la norma, sabia que hi estaven a favor i així va votar. El mateix van fer els diputats populars Ricardo Tarno i Alicia García, que van votar telemàticament. Que quedi constància que també hi va haver una fallada al grup socialista. Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, vicepresident primer del Congrés, també va votar en contra.

La norma va tirar endavant tot i així. 177 ‘sí’, 88 ‘no’ i 75 abstencions. Però va quedar patent que qualsevol norma, per important que sigui i molt consens que aconsegueixi, està a mercè que una persona aixequi un o dos dits.