La llei que regularà les ‘start-ups’ neix amb un ampli consens polític

Gairebé 16 mesos després de començar a rodar formalment, la llei de ‘start-ups’ és pràcticament un fet. El Congrés dels Diputats preveu aprovar aquest dijous a la tarda la que en realitat es diu llei de foment de l’ecosistema d’empreses emergents, un marc legal que regularà el mercat de l’emprenedoria tecnològica i que el sector entén com un primer pas per començar a competir en condicions d’igualtat amb la indústria europea. Així, el text quedarà només pendent que el Senat hi doni el seu vistiplau, tot i que donat l’èxit amb què ha superat els últims tràmits, s’espera que la llei sobrepassi també sense problema aquesta última gestió.

Perquè a mitjans d’octubre, la Comissió d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital va validar el text amb 32 vots a favor, cap en contra i cinc abstencions. I el to del debat celebrat en el Congrés aquest dijous a primera hora del matí, permet augurar un resultat similar ara.

En aquest ha brillat una rara sintonia entre partits polítics, tot i que si bé fins a vuit diputats de diferents grups parlamentaris han celebrat l’aprovació d’aquest nou marc legal, la majoria també ha aprofitat per assenyalar les seves flaqueses. El Partit Popular ha apuntat, per exemple, que «es queda a mig camí del que es necessita»; Ciutadans, que «arriba una mica tard», peca de «cert conformisme» i deixa serrells solts com que es millori encara més la fiscalitat; ERC, que oblida la capacitat de les comunitats autònomes de regular certs aspectes; i pràcticament tots, que limitar a cinc els anys que una ‘start-up’ és considerada com a tal es queda curt.

Consens polític

Però més enllà d’això, el consens ha sigut evident. Així ho ha posat de manifest la mateixa ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, màxima responsable del departament que ha impulsat la llei. «Val la pena veure per a què serveix un Congrés, el debat lleial i el treball intens entre grups diferents», ha destacat Calviño. «Aquest debat i aquesta votació ens ensenya el millor de nosaltres mateixos», ha afegit.

«Els diferents grups parlamentaris han estat oberts al diàleg, conscients que aquesta és una llei de país, i tant ells, com el Govern i l’administració, han treballat juntament amb el sector de l’emprenedoria innovadora per tobar un text extremament ambiciós», anticipava ja ahir en un comunicat l’alt comissionat per a Espanya Nació Emprenedora, Francisco Polo. «Aviat tindrem una de les millors lleis de ‘start-ups’ d’Europa, un marc normatiu que introdueix nombroses mesures per impulsar l’atracció de talent i inversió, amb la qual ens convertirem en un referent dins de l’emprenedoria innovadora mundial», continuava aquest.

Claus del text

Entre altres coses, aquesta llei defineix exactament el que el Govern entendrà per ‘start-up’, estableix incentius fiscals molt més atractius que els actuals per als inversors, simplifica gestions i millora el procediment per fitxar treballadors estrangers.

Notícies relacionades

Les claus de la nova llei de ‘start-ups’

¿Què implica la nova llei de ‘start-ups’?

Així, a partir d’ara, es considerarà empresa tecnològica emergent aquella que tingui a tot estirar cinc anys de vida (set, en el cas, per exemple, de les biomèdiques), un emprenedor podrà seguir emparat per la llei fins i tot si funda fins a quatre ‘start-ups’ –el número ha anat pujant a mesura que s’ha anat discutint el text–, els inversors es podran deduir el 50% de les inversions de fins a 100.000 euros en aquest tipus d’empreses i els nòmades digitals tindran un visat propi per facilitar-los el seu mode de vida o pagaran impost sobre la renda de no residents en comptes d’IRPF.

Aquests dos últims elements s’han inclòs a partir de les més de 80 esmenes presentades per diversos partits polítics, que també han afavorit la inclusió d’instruments per potenciar l’emprenedoria en el món rural o retenir els treballadors que acabin els seus estudis a Espanya perquè busquin feina aquí.