Olona va a buscar el vot que les dones neguen a Vox, però sense distingir-se d’Abascal

L’exportaveu de Vox al Congrés Macarena Olona escalfa el compte enrere per presentar el seu projecte polític i apunta una nova data a l’agenda, el 4 de novembre a Jaén. En el prellançament d’una plataforma a la qual fa setmanes que posa altaveu, amb gira inclosa per Llatinoamèrica, Olona ha posat a circular un vídeo que deixa clar quin serà el missatge central d’un projecte cridat a combatre «de manera mundial la ideologia de gènere».

En el vídeo, que posa en el punt de mira el presentador de Telecinco Jorge Javier Vázquez, possiblement com a estratègia per disparar la seva difusió, insisteix en la frase que ha repetit ja en molts actes i mítings polítics contra la llei de violència de gènere. «¿Què és un home per a vostès?», interpel·la Olona en nom de Vox en una intervenció antiga al Congrés on acusa el Govern de fer «carronya política de la violència i del maltractament». «L’home no viola, viola un violador. L’home no mata, mata un assassí. L’home no maltracta, maltracta un maltractador. L’home no humilia, humilia un covard», proclama com va fer en cada míting de la seva campanya de les andaluses. Olona diu que parla «com a dona, com a espanyola, com a mare, com a germana, com a política».

Aquí empezó todo. Vosotros decidiréis cuándo termina. Cuenta atrás para la presentación. Con las alas extendidas 🦋 pic.twitter.com/C61l3SFwWR

— Macarena Olona (@Macarena_Olona) 31 de octubre de 2022

Sense espai propi

El projecte d’Olona, que acabarà convertit en partit si Vox punxa en les municipals i autonòmiques del maig i amb el qual l’alacantina es podria presentar a les generals, centra el discurs en les dones, la gran barrera electoral que fins ara no ha pogut fer caure el partit de Santiago Abascal. L’estudi postelectoral del CIS va assenyalar que el vot de les dones funcionava com un mur de contenció de Vox a Espanya, amb un 3,2% d’electores agafant aquesta papereta, la meitat que els homes (6,4%). Una bretxa que lluny d’empetitir-se s’ha anat engrandint i que Olona, que ha sigut el principal referent dona d’aquesta formació fins a la seva sortida el juny passat, coneix de primera mà.

Altres partits ultres en països europeus han sabut acabar amb aquesta diferència. El gran exemple és el de Marine Le Pen, a França, que va aconseguir que en les últimes eleccions la votessin més dones que homes amb un feminisme de tall xenòfob. L’anomenat femonacionalisme, apunta la politòloga i professora de la Universitat Carles III Sílvia Claveria, aconsegueix acostar-se a les dones amb un discurs racista, que culpa del retrocés en drets a les comunitats immigrants, rebutjant costums com l’ús del vel o culpant els estrangers de la violència sexual que redueixen la llibertat. Una ideologia nacionalista que va servir a França per a l’anomenat ‘purplewashing’ (un rentat d’imatge del feminisme) que voldria aconseguir Olona per imposar-se al seu partit d’origen, Vox.

La que va ser candidata de l’extrema dreta a les andaluses ja va intentar aquest discurs, amb èxit reduït segons els resultats, durant la seva campanya autonòmica. En localitats d’Almeria amb alt percentatge de població immigrant, Olona es va adreçar a les dones per apel·lar a la seva llibertat i assenyalar els immigrants. En un dels debats electorals va assegurar que «l’única diferència» entre localitats d’Almeria com El Ejido i Saint-Denis, el barri parisenc amb una alta presencia d’immigrants i on la Champions va donar dies abans una imatge de caos i violència, és que a la localitat andalusa encara no s’havia celebrat un esdeveniment esportiu d’aquest nivell. El PP va aprofitar l’assenyalament per part de Vox per atacar Olona, acusant-la de fer un retrat injust d’una terra emprenedora i generadora de riquesa. A Juan Manuel Moreno li va anar bé. Vox va perdre en tots aquests feus on havien sigut hegemònics en les cites anteriors. Des d’aleshores, Olona va deixar de banda aquest discurs pseudofeminista que copiava a Le Pen.

La tradició i Meloni

Ara el seu mirall és la seva «estimada» Giorgia Meloni, que ha aconseguit a Itàlia també reduir de manera important la bretxa de gènere en el vot a Germans d’Itàlia. Claveria apunta que l’anàlisi postelectoral italiana es detecta un 27,8% de vot masculí davant un 24,2% femení, cosa que llançaria una bretxa poc important. «Ho aconsegueix amb un discurs simple i ambigu, que és d’una banda molt tradicional, en contra per exemple de l’avortament tot i que ara ha dit que no el canviarà i que d’altra banda defensa que les dones i mares fortes poden aconseguir-ho tot. Meloni també utilitza el femonacionalisme per culpar els immigrants de la violència contra la dona», reflexiona la professora de la Carles III. Meloni ha demanat que no s’utilitzi el llenguatge inclusiu, una decisió que podria semblar menor però que té una profunda càrrega ideològica.

En aquest sentit, Olona també navega en aquest discurs que apodera la dona, mare o germana, que defensa l’home i defuig, de la paritat o la discriminació positiva. La italiana, la primera a arribar a la presidència, té només sis dones en un gabinet de 24 ministres. «Per a elles el poder continua sent una cosa molt masculina i es presenten com a escollides dins d’una cosa d’homes, en això sí que coincideixen», apunta Claveria. Tant Olona com Meloni comparteixen trajectòries vitals similars, totes dues són mares fora d’un matrimoni tradicional, per exemple, o han patit l’abandonament del pare a curta edat, malgrat aquesta defensa fèrria de la família tradicional. Olona abraça un lideratge femení per defensar l’home, és la seva carta.

Dona entre homes

És l’altra via per la qual podria intentar arrabassar el vot femení a Vox per l’anomenada representació descriptiva, només pel fet de ser una dona la que lidera el partit, tot i que després l’estructura estigui molt masculinitzada. El politòleg i analista Daniel Guisado apunta a una investigació de Juliana Chueri i Anna Damerow que deixa en evidència que això no funciona per als partits radicals, perquè «l’extrema dreta no atrau tant vot de dones per la representació descriptiva (si la líder és dona), sinó per la representació substantiva (pel que es diu)». En aquest sentit, Guisado té clar que «el projecte d’Olona està abocat al fracàs». «És una construcció personalista que no presenta cap reclam nou i fort per trencar les files electorals a Vox. No és com en altres països (Països Baixos, França, Itàlia), on les dretes radicals s’han separat en dos. En aquests països l’oferta programàtica, el discurs i els ‘targets’ electorals són molt diferents. Un francès té incentius per elegir entre Le Pen i Zemmour perquè tots dos són diferents. ¿Quina és la diferència entre Abascal i Olona? ¿Entre Vox i el projecte d’Olona? Al principi va semblar que l’única diferència era la democràcia interna (ella en va sortir amb crítiques), però ara tot es redueix a una qüestió d’egos», apunta.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Per aquest analista, el tema de la dona és exactament igual. «¿Quina és la diferència entre el que pot dir Vox i el que diu Olona de la dona? Si no hi ha diferències no hi ha incentius perquè els votants desertin del seu anterior partit i la votin a ella. Jo veig el discurs de Vox molt lluny d’altres dretes radicals com Meloni o el nord d’Europa, que han pivotat cap a un predomini del mèrit i una crítica menys frontal al feminisme i el que aquest representa», afegeix Guisado. Olona ha mantingut discursos en què parlava de la dona merament com a mare, «destacant com el feminisme enganya la dona perquè es dediqui professionalment i, quan vol ser mare, el rellotge biològic ha passat i ja no ho poden fer. És una interpretació molt maniquea que no està en sintonia amb altres discursos de les dretes radicals que sí que han aconseguit trencar la bretxa de gènere en el vot», reflexiona el politòleg.

En la mateixa línia, Claveria es pregunta a quin electorat apel·la Olona i en què es distingirà de Vox i d’Abascal, perquè si no és en el terreny econòmic i és només en el cultural, apunta, tampoc afloren diferències. «Les dones solen ser més d’esquerres perquè voten més per les polítiques públiques, pensant en mesures que la interessen per conciliar, per avançar professionalment. Aquest és un primer obstacle, però a més ¿apel·la Olona a les dones amb el seu discurs o apel·la als homes? No està gens clar», conclou la professora de la Carles III.