La regulació dels lloguers a Catalunya, pendent de la negociació dels Pressupostos

El setembre del 2020, el Parlament va aprovar una norma per posar límit a les pujades abusives de lloguers. Ho va fer amb un ull posat ja en els recursos anunciats per PP i Cs davant el Tribunal Constitucional. Més tard se’n va acabar sumant un altre de registrat pel mateix Govern de coalició. El motiu era la invasió de competències. La norma recull la capacitat de la Generalitat de designar zones de mercat tensionades en què es fixa que el preu del lloguer no pot augmentar respecte al contracte anterior i que si una vivenda tenia un preu per sobre de la mitjana de lloguers de la zona, el nou contracte no podria superar l’índex de preus de la Generalitat.

El Tribunal Constitucional, en resposta al recurs presentat pel PP, va anul·lar al març els articles que limitaven el preu dels lloguers a l’entendre que les bases de la contractació en matèria civil només li correspon a l’Estat segons l’article 149.1 de la Constitució. Les esmenes presentades per Unides Podem, ERC i EH Bildu pretenen revertir aquesta decisió atorgant a Catalunya la capacitat de legislar sobre els contractes d’arrendaments urbans.

La solució

Morats, republicans catalans i ‘abertzales’ volen introduir als Pressupostos una modificació de la llei d’arrendaments urbans de 1994 per estipular que «les comunitats autònomes que siguin competents en matèria de vivenda i dret civil, foral o especial, podran regular íntegrament els contractes d’arrendaments urbans». Catalunya té les competències en matèria de vivenda i dret civil, per la qual cosa estaria emparada per aquest nou article. D’aquesta manera creuen que es podria esquivar l’anul·lació del Tribunal Constitucional i que la norma catalana tornés a estar vigent.

També volen incloure que les comunitats autònomes puguin adequar la legislació estatal en matèria de vivenda a les «necessitats i particularitats del mateix territori com en el marc de les zones declarades de mercat residencial tensionat i mitjançant el sistema d’índexs de preus de referència del lloguer de vivenda». En relació amb això, la norma catalana estableix que les llars de les zones tensionades que es lloguin per primera vegada hauran d’ajustar-se a l’índex fixat per l’administració per a cada zona. Per tant, estaria també emparada aquesta mesura.

Notícies relacionades

El PSOE i Junts estableixen les bases per al diàleg en una primera cita amb verificador a Ginebra

El PSC assumeix la pèrdua de càrrecs en el nou mandat de Sánchez com un rearmament per a les eleccions catalanes

El Tribunal Constitucional va tombar també el decret llei de reforç de la protecció del dret a la vivenda davant els efectes de la pandèmia, amb la qual cosa s’obligava les grans forquilles (propietaris de 10 o més vivendes) a oferir una alternativa habitacional abans d’iniciar els tràmits judicials que podien acabar en desnonament. La raó va ser, novament, la invasió de competències. Ara, a través d’una altra esmena presentada als Pressupostos, les tres formacions pretenen prohibir de manera definitiva i a tot l’Estat els desnonaments quan el llogater sigui un gran tenidor i l’arrendatari no tingui una alternativa habitacional i es trobi dins dels paràmetres de risc d’exclusió residencial.

Dues vies

Les negociacions amb el PSOE, partit decisiu perquè qualsevol d’aquestes propostes cristal·litzi en els Pressupostos, resultaran àrdues. Fa mesos que els socialistes bloquegen la tramitació de la llei de vivenda al Congrés, tot i que s’han mostrat disposats a reobrir les converses amb ERC i EH Bildu si això aplana l’aprovació dels comptes. Les opcions són introduir aquestes esmenes en els Pressupostos o desempolsegar la llei de vivenda i incloure-les és aquesta norma.