Les eleccions de l’ANC acusen el seu desgast: els candidats no omplen tots els llocs de la direcció malgrat repescar-ne els fundadors

La xifra és encara més cridanera si es té en compte que, amb el canvi d’estatuts del juny passat, es va flexibilitzar la limitació de mandats existent. Fins aleshores, només es podia ser secretari nacional durant dos mandats, equivalents a quatre anys. Ara, en canvi, tampoc es permet presentar-se a un tercer procés electoral consecutiu, però sí tornar a participar transcorreguts dos mandats sense càrrecs, és a dir, quatre anys després de finalitzar l’últim exercici.

Aquesta modificació ha propiciat que tornin alguns dels fundadors de l’ANC, com Pere Pugès, o antics secretaris nacionals com Jordi Manyà. No obstant, tampoc aquesta mesura ha aconseguit assegurar totes les places.

Fins a 18 vacants

¿Això significa que tots els candidats tenen el seu lloc assegurat i que quedaran 13 places lliures? Doncs no, en seran fins i tot més, les vacants. L’explicació és que hi ha diversos blocs i determinades places per cobrir en cada un. Per exemple, al bloc nacional hi ha 13 llocs, en el sectorial n’hi ha cinc i dos més reservats per als joves, mentre que els 54 restants estan dividits per territoris i tampoc són intercanviables.

Això significa que, tot i que hi hagi 16 candidats nacionals per a 13 llocs, les tres persones amb menys vots no podran formar part de la direcció de l’entitat, independentment que no s’omplin les cadires als altres blocs.

Segons les dades a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, han quedat desertes les següents places: Barcelona (1 plaça), l’Hospitalet (2) –on no hi ha hagut ni un sol candidat–, Vallès Occidental (1), Vallès Oriental (1), àrea del Penedès (1), comarques de Tarragona (3), zona de l’Ebre (2), Pirineu (2), Osona i Ripollès (1), Catalunya Nord (1) i la comunitat exterior (2). A més, només hi ha un aspirant al bloc jove per cobrir dues places. Això significa que quedaran 18 vacants i que a moltes demarcacions no hi haurà relleus en cas de dimissions durant el mandat.

En les eleccions del 2024 també van quedar cinc vacants: una al Barcelonès Nord, una al Vallès Oriental, una a les comarques de l’Ebre i dues més en la territorial de la Catalunya Nord. No obstant, ni de lluny es va produir una situació semblant a l’actual, ja que tot i que només es van omplir 72 de les 77 places del secretariat, es van presentar 104 socis. El 2016, un dels moments més àlgids del procés, hi va arribar a haver 139 aspirants.

Eleccions sense sector crític

El que sí que es preveu és que aquestes eleccions siguin més tranquil·les que les anteriors, ja que el sector crític ha decidit no presentar batalla després de les turbulències viscudes a l’entitat en els últims anys.

El febrer del 2023 es va estar a punt de la ruptura quan fins a 13 secretaris nacionals van dimitir en bloc, arran de la proposta de la cúpula d’aleshores d’impulsar una nova opció electoral independentista. Un any més tard, el 2024, es va viure una altra situació límit: la divisió originada llavors va bloquejar durant dies la designació de Llach, un dels principals detractors d’aquesta ‘llista cívica’, com a president de l’entitat.

Notícies relacionades

Feijóo acaba d’afinar el seu particular ‘no a la guerra’

Sánchez manté Montero com a número dos del PSOE per donar-li la «màxima força» i mobilitzar tot el partit per al 17M

En aquesta ocasió no s’hauria de repetir el bloqueig, ja que a més de l’absència de crítics, el canvi d’estatuts del mes de juny passat també va reduir l’obligació de comptar amb una majoria qualificada per a l’elecció de càrrecs com el de president. Ara, si no s’aconsegueixen els dos terços en els dos primers intents, es pot celebrar una tercera votació en la qual només es necessitaria majoria absoluta.

Les eleccions de l’ANC sempre estan envoltades en secretisme i els candidats no poden fer públic si volen o no liderar l’entitat, ja que això podria ser identificat com a campanya encoberta. No obstant, es dona per fet que Llach vol repetir com a president, a l’haver-se presentat de nou al secretariat nacional, i previsiblement serà el més votat pels socis ja que és l’aspirant més conegut.