La llei de vivenda, paralitzada malgrat la urgència: quatre mesos bloquejada i no sembla que hagi d’avançar

Els retards entorn d’aquesta norma han estat a l’ordre del dia des de la seva concepció. Va ser el 26 d’octubre del 2020, al caire de les 22.00 hores de la nit, quan el PSOE i Unides Podem van acordar legislar el preu dels lloguers. El pacte va ser fruit d’una tensa negociació que va permetre salvar el primer pas dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021, l’entesa entre els propis social. 648 dies han passat des d’aleshores i, de segur, se’n compliran dos d’aquell dia sense que el text estigui aprovat.

«És una llei rigorosa, sòlida, compacta i transversal, que blinda la condició social que ha de tenir la vivenda», va asseverar Rodríguez l’1 de febrer passat, quan el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei i el va remetre al Congrés. La intenció inicial era que aquest pas s’hagués produït abans que acabés el 2021. La seva arrencada a la Cambra baixa també va ser complexa. Fins a l’últim minut va perillar la seva acceptació a tràmit que, finalment, va sortir gràcies al ‘sí’ del PSOE, Unides Podem, ERC, EH Bildu i altres grups minoritaris.

Centenars d’esmenes

Una vegada en marxa la maquinària parlamentària, es va obrir el termini per presentar esmena a la norma. La Taula de la Comissió de Transports va ampliar fins i tot en nou ocasions aquest període, en total dos mesos que han servit per obtenir més de 850 esmenes. El següent pas és la convocatòria d’una ponència, en un termini de 15 dies, que redacti un informe. Tanmateix, novament, s’han produït pròrrogues i la norma fa gairebé 4 mesos que està a l’espera que es reactivin els treballs.

El problema, segons apunten fonts parlamentàries, resideixen en la incapacitat dels partits –inclosos els dos que formen el Govern– per arribar a una entesa que permeti una majoria absoluta al seu pas pel ple del Congrés. Ja en un primer moment, la ministra de Transport i Vivenda, Raquel Sánchez, es va veure obligada a comprometre’s des de la tribuna d’oradors amb què la llei respectarà les competències autonòmiques i serà negociada amb les forces progressistes. Aquest anunci va ser el que va aconseguir portar ERC i EH Bildu al ‘sí’. Tanmateix, el PP, Cs, el PNB, el PDECat, Junts, Vox, Coalició Canària i el PRC s’hi van oposar.

Negociacions pendents

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Tot apunta que les negociacions amb els republicans catalans i amb el partit abertzale seran àrdues. Malgrat aquest suport inicial, les dues formacions van reclamar modificacions substancials en la norma ja que, al seu entendre, suposa una invasió de competències autonòmiques, ja que regula certs aspectes, com són la vivenda, que estan cedits a les comunitats. Sobretot, ERC va denunciar que la llei estatal podria entrar en conflicte amb una normativa aprovada pel Parlament que ja va implicar nombroses friccions entre la Generalitat i el Govern.

I les tensions no seran només de portes cap enfora de l’Executiu. Entre els dos partits del Govern també serà necessari el diàleg. Unides Podem va registrar més de 60 esmenes per modificar un text que, en principi, era fruit de l’acord previ dels dos partits. Tanmateix, els morats volen modificar un dels aspectes més importants de la llei: el termini per obligar les grans forquilles de vivendes a ajustar els preus a un índex elaborat pel Ministeri. La norma planteja un període de 18 mesos, fet que situaria ja el desplegament real de la norma en la pròxima legislatura i Unides Podem vol reduir-lo a 3 mesos.