Relleu en l’Executiu català

Pere Aragonès inicia el setge a Junts per aprovar els pressupostos sense donar cop de porta al PSC

Els postconvergents burxen en la minoria del Govern i insisteixen que el president s’ha de sotmetre a una qüestió de confiança

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Pere Aragonès va fer aquest dimarts el seu particular ‘com dèiem ahir’. Si en el primer Consell Executiu després de les vacances, amb l’ultimàtum de Junts encara fresc sobre la taula, va fixar com a prioritat l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2023, sis setmanes després, i amb motiu de la presentació del nou Govern, va tornar als comptes i a la seva importància. Aragonès parteix ara de més enrere, ja que a diferència de l’agost ja no compta de sortida amb Junts per a la seva aprovació. I per això va anar a totes a intentar sotmetre els postconvergents a la màxima pressió possible. La seva frase, «no s’entendria, i seria una irresponsabilitat, que Junts, que ha elaborat aquests Pressupostos, no els donés suport», es prefigura com a punt d’arrencada de qualsevol argumentari republicà.

L’intent de ‘pressing Junts’ va ser tan entregat que no va permetre, ni tan sols, que el personal es distregui amb altres opcions. És a dir, amb els socialistes. No vol Aragonès que l’eventual ‘no’ de Junts als comptes passi com una cosa assumida i, fins i tot, raonable. Fora d’això, el president va deixar clares la seva preferències: la negociació amb aquells que van donar suport a la seva investidura, Junts i la CUP, o bé als Pressupostos d’aquest 2022, els comuns, excloent, per tant i en una primera fase, el PSC. .

Això sí, sigui perquè no va voler que l’atenció es dividís entre postconvergents i socialistes, sigui per allò de ‘mai diguis que d’aquesta aigua no en beuré’ Aragonès va evitar tot intent dels mitjans comunicació congregats al Palau de la Generalitat perquè vetés o no el PSC a la partida pressupostària. En cap moment ho va descartar explícitament. No va seguir, per tant, la contundència del seu president de partit, Oriol Junqueras, qui dissabte va asseverar que no es pactaria amb qui «va aplaudir fins a la carn viva a les mans l’empresonament» dels polítics independentistes.

«No s’entendria i seria irresponsable que JxCat es descartés d’uns Pressupostos fets per JxCat» /

Pere Aragonès.

President

Fonts republicanes van voler treure tot el ferro a l’òbvia disparitat, com a mínim, de to. «Es tracta d’un repartiment de rols, cada un amb els seus matisos. El president adopta un to més mesurat i institucional i Junqueras pressiona el PSOE». Aragonès, a més, per tancar el cercle d’opcions, va asseverar que hi ha mecanismes perquè, amb uns Pressupostos prorrogats, el Govern, via Parlament, faci servir els 3.100 milions d’euros que el Consell Polític Fiscal i Financer va acordar com a liquidació del sistema de finançament per a Catalunya el juliol passat.

La rèplica de Junts

L’encarregat de replicar a la pressió d’Aragonès va ser el que s’ha convertit en màxim representant institucional de Junts, Albert Batet, líder del grup parlamentari. «Abans de parlar de Pressupostos el president ha de resoldre la confiança que té el seu Govern en el Parlament», va esgrimir el dirigent de JxCat, que va dedicar la seva intervenció exclusivament a carregar contra el nou Executiu («vell» i «autonomista», segons l’argumentari de Junts) i a remarcar la minoria en la qual queda ERC en el Parlament.

«Primer hem de veure si ERC s’aclareix o no perquè Junqueras vetava el PSC i s’obria a prorrogar-los, avui Aragonès contempla que s’aprovin amb Junts i la CUP, s’hauran d’aclarir entre el senyor Junqueras i el senyor Aragonès», va atacar. I en relació amb l’apel·lació del president a la responsabilitat de Junts, va assegurar: «Hem de ser responsables, rigorosos, el president va cessar el vicepresident i va tenir ocasió de manifestar el seu compromís amb el pacte» de legislatura. «Hi ha hagut un canvi radical d’orientació política», ha afegit.

Amb tot, aquesta vegada Batet va evitar afirmar que el Govern no té legitimitat –com ha afirmat reiteradament la presidenta del partit, Laura Borràs– i el va qualificar de «feble». Junts promet, segons l’argumentari citat, una «oposició constructiva» però es prepara per a un xoc frontal, com es va veure ja en les decisions de la Mesa del Parlament i en les afirmacions dels dirigents del partit. Tant és així que continuen veient com una hipòtesi la convocatòria d’eleccions anticipades.

Notícies relacionades

El que sí que va mostrar Aragonès és reflexos per evitar un possible envoltant socialista pel qual es posés sobre la taula el suport creuat d’uns i altres als comptes de la Generalitat i als de l’Estat. Preveia l’exconseller d’Economia, Jaume Giró, que el Govern aprovés el projecte de Pressupostos el pròxim dia 18 i donar inici, després al tràmit parlamentari. SI s’hagués realitzat així, els comptes catalans amb prou feines anirien 15 dies per darrere, setmana amunt, setmana avall, dels comptes del Govern, als quals els va donar el vistiplau fa vuit dies.

«És una irresponsabilitat governar amb el Govern més dèbil de la història de Catalunya»

Pere Aragonès.

Albert Batet. President del grup parlamentari de Junts

El president, malgrat certificar que els comptes de Giró estan «pràcticament» elaborats, si va anunciar que el nou equip de la consellera d’Economia, Natàlia Mas, «necessitarà un «temps per aprofundir en el projecte i tancar-lo». Això provocarà amb tota seguretat que, a diferència d’aquest exercici, no hi haurà nous comptes l’1 de gener del 2023. El que es diu guanyar temps i separar una negociació, la de Madrid, de l’altra, la catalana