Crisi a l’Executiu

Pere Aragonès poleix el seu nou Govern amb la incorporació de perfils tècnics

Esquerra rebutja la mà estesa del PSC i els comuns avisen el president que el seu suport no és un xec en blanc

Pere Aragonès poleix el seu nou Govern amb la incorporació de perfils tècnics

M.G

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El president Pere Aragonès poleix els últims serrells de l’arquitectura del nou Govern, marcat per l’entrada de perfils tècnics i la possible fusió d’algunes conselleries. Ja deslligat dels obligats equilibris que requereix una coalició, Aragonès dissenya el seu Consell Executiu a mida, monocolor, amb l’objectiu d’aguantar una legislatura amb data de caducitat el 2025. Això si no hi ha més contratemps i pendent del suport extern, al comptar amb un curt suport de 33 diputats, els d’ERC, el que suposa el 24% de l’hemicicle del Parlament.

Els comuns i el PSC estan disposats a sostenir-lo per garantir l’estabilitat a Catalunya després de la sortida de Junts del Govern. La baixa postconvergent ofereix una oportunitat per a una majoria progressista, però Esquerra vol caminar sense lligams, com a mínim dins el Consell Executiu. 

En les càbales destaquen els noms de Marc Ramentol a Salut i Natàlia Mas a Economia, tots dos veterans de l’Administració catalana. El que s’està acabant de lligar és si hi ha fusió de conselleries, com la de Justícia i Interior, o la de Feminismes i Drets Socials. L’objectiu, segons va comunicar el president, és que el Govern representi el 80% de la societat catalana –la partidària d’un referèndum, segons enquestes de la Generalitat– i no del 52% de vot independentista en les passades eleccions autonòmiques.  

Els agents econòmics i socials

La previsió és que els canvis puguin ser oficialitzats aquest diumenge o dilluns, perquè prenguin possessió com abans millor i dimarts ja celebrin el primer Consell Executiu. Això permetria evitar a Aragonès la imatge d’un equip a mitges per l’absència de Junts i, alhora, màxima diligència a l’hora de resoldre el conflicte que afecta la primera institució catalana. Tots els titulars sortints, els de Junts, ja han posat el càrrec a disposició del cap del Govern i la publicació dels cessaments al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya es preveu «a principis de la setmana que ve».

El president es passarà el diumenge a Palau per confeccionar la remodelació, després d’haver estat aquest dissabte «en contacte amb agents econòmics i socials», segons fonts de Presidència. Això és, amb destacats membres de les patronals, els sindicats i les entitats socials, amb alguns de forma presencial i amb d’altres per via telefònica. 

Mà estesa dels comuns i el PSC

Malgrat ser conscients que JxCat optarà per una dura oposició, els republicans miraran de buscar el seu suport, com a mínim, per als Pressupostos que va dissenyar el seu conseller d’Economia, Jaume Giró, tot i que el secretari general, Jordi Turull, assenyali a Aragonès que les seves úniques opcions són una qüestió de confiança o eleccions

Esquerra insisteix a rebutjar els socialistes per evitar quedar lligats de mans al Govern de Pedro Sánchez, sense marge per poder després pressionar amb els seus indispensables 13 diputats al Congrés. Per això el líder del partit, Oriol Junqueras, ja va obrir la porta a una pròrroga pressupostària, a allargar el pacte forjat l’any passat amb els comuns. I és que per molt que la reedició del pacte entre el Govern i En Comú Podem estava pràcticament a punt, sense els 32 vots de Junts no tiraria endavant. Però la líder dels morats, Jéssica Albiach, va advertir al cap del Govern que ha de cuidar els potencials socis i no esperar un xec en blanc, un suport incondicional sense atendre les seves demandes. 

Notícies relacionades

Amb els 33 del PSC sí que hi hauria Pressupostos el 2023, però Aragonès manté el que ja ha dit, almenys per ara, malgrat l’insistent oferiment de Salvador Illa. «No som amics de cop de volant ni batzegades», va recalcar per certificar que no el convenç un escenari electoral, i va insistir que «construir una alternativa no vol dir no a tot», per la qual cosa continuarà «allargant la mà perquè Catalunya tingui un pressupost de país». «Jo no rescato cap govern, jo rescato Catalunya», va replicar Illa, després de les dures crítiques rebudes des del quarter general del PP i Cs amb acusacions d’estar «entregat» a Aragonès i ser la «crossa del separatisme».

¿El final del procés?

El nou Govern no té per què alterar el pla de govern, però el final d’una dècada d’aliances independentistes i l’abandonament de Junts, amb la consegüent dependència de forces que no són netament partidàries de la desconnexió, altera un tauler català amb unes majories que ara es mouran cap a l’esquerra. A això es va referir l’exsecretari general de Junts i exlíder de l’ANC, Jordi Sànchez, en declaracions a TV-3 quan va dir que la ruptura del Govern «acaba amb el que fins ara s’havia identificat com el procés». I és que ERC ja no té per què fer cas de les tres exigències que van propiciar la sortida de Junts del Govern, tret que siguin fruit d’un intercanvi de vots per als comptes. Tot i que Aragonès podria obrir-se al diàleg, com ho va fer des de l’hemicicle abans que el líder parlamentari de JxCat, Albert Batet, l’amenacés amb una qüestió de confiança i dinamités així la coalició.