Junts tanca files i es prepara per a una oposició dura

Aquest discurs, més emocional que polític, porta a pronosticar una oposició dura al Govern monocolor del president Pere Aragonès. Però mentre això passa, els que defensaven seguir al Govern estan consternats, desolats i demanen explicacions al secretari general, Jordi Turull, que fins ara s’havia imposat al sector radical de Laura Borràs. A l’executiva d’aquest dilluns s’ha viscut un debat intens, de nou.

Però encara amb el ressò de la votació de divendres i la destitució dels consellers de la formació, el discurs públic està en mans de Borràs i la idea de la falta de legitimitat d’Aragonès. Això es tradueix a nivell intern en una tàctica basada, afirmen, en poder preparar des de l’oposició i al carrer el «desbordament democràtic» que porta a la independència, a l’espera que el Govern d’ERC fracassi i Junts torni a tenir majoria institucional. Aquest escenari es basa en el «no podem seguir així» de Turull, però assumeix que hi haurà travessia del desert.

Aquest envalentiment porta fins i tot a parlar de depurar els qui no comparteixin aquesta via. Una via que en aquesta ocasió no només ha encapçalat Borràs, presidenta del partit, sinó que ha comptat amb la pressió directa de Carles Puigdemont i de Toni Comín. Aquest últim es va implicar telemàticament en l’executiva de vuit hores celebrada en la setmana del debat de política general, quan el president va cessar al llavors vicepresident Jordi Puigneró. I també va decidir fer campanya en favor del ‘no’ de manera intensa quan es va convocar la consulta a les bases.

Aquest dilluns a l’executiva hi ha hagut debat i els qui rebutgen el que s’ha decidit han exposat sense embuts el seu estupor. «Hem fet teràpia», feia broma un dirigent. Però s’imposa a aquesta hora que transcendeixi el soroll. Borràs se sent reforçada i el seu entorn, també, després de diversos revessos en el congrés de la formació i en les votacions d’òrgans territorials.

Estupor entre els crítics

El cert és que l’entorn de Turull no amaga el seu estupor amb el secretari general, que no es va pronunciar obertament, però que va jugar a favor de sortir del Govern. Segons algunes fonts, ho va fer mogut pel rancor a ERC al veure que els republicans no atenien les tres exigències i l’ultimàtum de Junts, i també per la pressió que Puigdemont ha exercit en aquest moment.

Els fidels al secretari general i en general els membres del partit favorables a seguir en el Govern no amaguen la seva desolació: «És incomprensible, increïble, ens hem enfonsat en la misèria, hem fet de CUP», es lamenten. Les conseqüències de la decisió, adverteixen, són incalculables: «¿Qui voldrà pactar amb nosaltres? ¿Podrà Xavier Trias, si és candidat, pactar a l’ajuntament de Barcelona amb ERC o amb el PSC, si hem dit que ‘no’ a ERC al Govern?», afegeixen.

L’angoixa també té a veure amb el relat que amb aquesta decisió la insurrecció i la independència està més a prop, quan –adverteixen– en realitat el que està constatada és la divisió de l’independentisme. «Ens n’anem del Govern perquè no s’accepta la unitat estratègica, però el que aconseguirem és que no existeixi per molt temps», constaten.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La derivada de tot això a nivell intern és el qüestionament de Turull i la recuperació de poder de Borràs. I, externament, el desplegament de la idea d’implementar la independència. «Estàvem aturats, ara avançarem molt», afirmen uns. «Ens han ficat en un avió, que ens deixa al mig del desert, a quaranta graus, sense una cantimplora, i alguns dient que tenim un oasi».

Les decisions, pendents

Mentre té lloc aquest debat, algun exconseller no descarta acabar a l’atur. On són milers de catalans, d’altra banda. I entre aquests exmembres del Govern que optaven per seguir en el Govern existeix un xoc tan gran que de moment impera el silenci i digestió d’una decisió de gran calat. Junts haurà de decidir, ja que cap conseller era diputat, si Albert Batet es converteix en el principal referent institucional com a cap de files parlamentari, ja que ni Turull ni Borràs poden exercir. També caldrà reorientar les finances, si bé aquest –afirmen– no és el principal problema ara com ara d’una formació en ple terratrèmol.