El tribunal rebutja suspendre el judici contra Torrent per desobediència

L’acusació pública basava la seva petició en l’incident de nul·litat que va presentar fa uns dies per haver exclòs del tribunal el magistrat Carlos Ramos, recusat per Costa. La defensa s’ha adherit aquest dimecres a la sol·licitud de la fiscal Assumpta Pujol. Totes les parts han al·ludit en la seva intervenció els perjudicis que es poden ocasionar si la vista continua i, posteriorment, s’anul·la i s’ha de repetir. Els magistrats, tanmateix, consideren que no hi ha raó per ajornar la vista. «Tenim l’obligació de celebrar el judici i no hi ha cap motiu per suspendre’l», ha afirmar el president del tribunal.

Divendres passat el TSJ va mantenir la data del judici perquè la sala especial dedicada a recusacions «ni tan sols» no havia admès a tràmit l’incident de nul·litat de la fiscalia contra la decisió de recusar Ramos. Aquest magistrat va ser apartat del judici l’agost arran de la recusació que va presentar Costa i que van secundar la resta d’imputats. El tribunal va decidir excloure aquest jutge del cas pel seu to en un informe al contestar a una altra recusació contra ell en aquesta mateixa causa, que segons els magistrats destil·lava un «apassionament personal o proximitat» que deixava en dubte la seva imparcialitat en el cas. Aquest dimecres, els togats han confirmat aquesta decisió i han al·legat que no ha canviat res des d’aleshores.

La fiscalia, disconforme amb la decisió d’apartar Ramos del judici, va presentar un incident de nul·litat contra la recusació del jutge: aquesta petició. Els togats encarregats de valorar-la van donar un termini de 10 dies perquè tots els implicats en la causa es posicionin abans de decidir. Aquest termini encara no ha finalitzat. Per tant, si continua el judici, es podria donar el supòsit que s’acceptés l’incident de nul·litat i que s’hagués de tornar a celebrar el judici. Aquest dimecres, el tribunal ha confirmat la seva decisió d’excloure Ramos i ha al·legat que no ha canviat res des que van prendre aquests decisió.

Acompanyats per ERC i Junts

A l’entrada del Palau de Justícia de Barcelona, seu del TSJC, dirigents d’ERC, com Oriol Junqueras, Carmen Forcadell i Laura Vilagrà, han acompanyat Torrent A l’esplanada del passeig de Lluís Companys l’esperaven altres líders polítics, com Laura Borràs (Junts), i diversos consellers del Govern de coalició, com Lourdes Ciuró i Josep Maria Argimon. L’expresident del Parlament ha sigur rebut amb aplaudiments. Abans d’accedir a l’edifici judicial, Torrent ha rebut una forta abraçada de Junqueras.

La fiscalia reclama per a Torrent, Costa i Campdepadrós un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros, i per a la republicana sol·licita un any i quatre mesos d’inhabilitació i una multa de 24.000 euros, perquè només va participar en una d’aquestes tramitacions. Segons el ministeri públic, hi va haver una «manifesta i prèviament concertada voluntat d’infringir el mandat inequívoc».

En la primera sessió de judici es tractaran les qüestions prèvies i en la segona estan previstes les testificals, entre aquestes, les de Xavier Muro (exsecretari del Parlament), Antoni Bayona (exlletrat gran del Parlament) i Joan Ridao (ERC). Els imputats declararan els últims. És a dir, divendres.

Requeriment individual

Aquest procediment judicial va néixer arran de la decisió del TC, acordada per unanimitat, de requerir la Fiscalia Superior de Catalunya que estudiés si Torrent i els seus companys de la Mesa havien comès un delicte de desobediència per admetre la tramitació al Parlament de dues resolucions, l’octubre del 2019. En aquest sentit, el TC els havia requerit «individualment i personalment» el seu «deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada», precisen els fiscals José Joaquín Pérez de Gregorio i Assumpta Pujol en el seu escrit d’acusació.

L’acusació pública relata que Torrent, Campdepadrós i Costa, «sent coneixedors del contingut i els avisos» del TC de dies anteriors, «i malgrat l’oposició de la resta dels membres de la Mesa» i l’avís del secretari general de la Cambra, van acceptar el 2019 tramitar les resolucions sobre la monarquia i el dret a l’autodeterminació, que van ser aprovades el novembre d’aquell any.

Els fiscals remarquen que, dies abans de l’aprovació, els quatre imputats van desestimar les peticions de reconsideració efectuades per grups de l’oposició i «van ratificar» l’admissió a tràmit dels textos. «Torrent, tenint coneixement» de la impugnació per part de l’Executiu central i «sabent» que el TC acordaria de manera immediata la suspensió de la tramitació de la moció, va decidir «modificar» l’hora de l’inici del ple, argumenta l’acusació.

Llibertat ideològica

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

L’ara conseller va sostenir en la seva declaració davant el jutge que va actuar correctament, en defensa de «la llibertat d’expressió i ideològica dels diputats», alhora que va advertir que una eventual sentència condemnatòria seria un «precedent nefast» per al debat parlamentari. També va insistir en la «neutralitat política» de la Mesa del Parlament a l’hora de tirar endavant qualsevol iniciativa dels grups polítics.

El dirigent d’ERC, igual que va fer al seu dia la seva predecessora, Carme Forcadell, condemnada pel Tribunal Suprem pel procés, va esgrimir la «inviolabilitat parlamentària» i va recalcar que a la Cambra catalana s’ha de poder debatre sobre tot i, en concret, sobre el dret d’autodeterminació i la monarquia. «La Mesa del Parlament ha de vetllar per la defensa de la llibertat d’expressió i ideològica dels diputats», va explicar Torrent.