El TSJC cita Torrent el 15 de setembre com a imputat per presumpta desobediència

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat com a imputat per al 15 de setembre l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, per declarar com a investigat per presumpta desobediència per haver permès la tramitació d’una sèrie de mocions vinculades al procés independentista en contra de les sentències dictades pel Tribunal Constitucional. Per al mateix dia, declararan companys sobiranistes a la Mesa de la Cambra durant la passada legislatura, Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdeparós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC).

L’alt tribunal va admetre a tràmit la querella presentada per la Fiscalia Superior de Catalunya el març del 2012, a l’estimar que els fets que detalla l’acusació pública en el seu escrit presenten «a priori una aparença delictiva», si bé adverteix que amb la seva resolució no assumeixen ni donen per suposades «en absolut» les seves valoracions. Ha sigut la magistrada instructora María Eugenia Alegret que ha decidit citar els dirigents sobiranistes. Després de conèixer-se la querella, Torrent va defensar que al Parlament sempre s’ha pogut «parlar de tot, i així ha de continuar sent».

El gener del 2020, el Tribunal Constitucional va acordar per unanimitat requerir a la fiscalia que estudiés la presentació d’una querella per delicte de desobediència contra Torrent per admetre la tramitació de dues resolucions, l’octubre del 2019, en les quals es reivindicava el dret d’autodeterminació i es reprovava el rei Felip VI. Els dos textos van ser recorreguts pel Govern del PSOE.

Advertència expressa a la Mesa

Notícies relacionades

El TSJC admet la querella de la fiscalia contra Torrent per desobediència

Europa prepara combatents d’intel·ligència artificial per a la guerra en el ciberespai amb un programa de l’espanyola Indra

El Constitucional va considerar llavors que aquestes resolucions de la Cambra catalana atemptaven contra la sentència del 2 de desembre del 2015 que anul·lava i deixava sense efecte la declaració del 9 de novembre anterior, en què el Parlament va proclamar l’inici del procés d’independència. El Constitucional va advertir expressament a la Mesa que s’havia d’abstenir de realitzar qualsevol actuació referent a aquestes mocions en els apartats anul·lats.

Segons la fiscalia, el 22 d’octubre del 2019, els grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP van registrar al Parlament una proposta de resolució per la sentència del Tribunal Suprem pel procés, en la qual es tornava a reivindicar la «defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític». L’acusació pública precisa en la seva querella que «malgrat les expresses advertències de la il·legalitat» realitzades pel secretari general del Parlament i l’oposició dels restants membres de la Mesa del Parlament, Torrent, Costa i Campdepadrós, van acordar admetre a tràmit la proposta de resolució, «sabent el que s’havia ordenat i advertit» per part del Constitucional. El mateix va passar quan es va acceptar tramitar una altra resolució en què es reiterava la «reprovació de la monarquia».