Les dues ànimes de Junts per Catalunya exhibeixen la seva divisió davant la consulta sobre el Govern

D’una banda, si com ve promovent el sector afí a la presidenta de la formació Laura Borràs (Jaume Alonso Cuevillas, Aurora Madaula, Quim Torra i Francesc de Dalmases) i al seu predecessor, a més d’expresident, Carles Puigdemont (Josep Rius i Toni Comín), les bases opten per trencar amb ERC, el futur que li espera a Junts és una oposició directa al president Pere Aragonès, en el relat, i una pèrdua d’influència, poder i càrrecs, a la pràctica.

Si, per contra, s’imposa l’ala que defensa la majoria dels ara titulars de Junts –a més de Giró, Victòria Alsina, Lourdes Ciuró i Violant Cervera–, els que tenen antecedents a Convergència i el PDECat (Xavier Trias, Joaquim Forn, Damià Calvet i Josep Rull), bona part dels alcaldes, Jordi Sànchez i els pròxims al secretari general, Jordi Turull, la formació s’haurà d’arremangar per explicar la seva permanència després de mesos criticant carències a Aragonès. En concret, tres: la falta d’unitat a Madrid, la no-acceptació de la seva delegació a la taula de diàleg i l’absència d’una direcció estratègica del procés.

Peticions de neutralitat

Si bé Turull va negar que hi hagués risc de ruptura, la bel·ligerància entre uns i d’altres ha anat a més durant la campanya interna, amb recels que s’arrosseguen des que Borràs va començar a encadenar fins a quatre derrotes en un any: primer, quedant per darrere de Turull i d’Anna Erra en la votació de la direcció; després, amb els seus candidats a l’executiva –David Torrents i Ester Vallès– incorporats a la cúpula malgrat no haver obtingut els suports necessaris; en tercer lloc, perdent competències en matèria municipal al congrés del juliol, i, finalment, perdent contra el seu «número dos» a les eleccions territorials. 

I és que el xoc intern és tal, que hi va haver d’intervenir la sindicatura electoral interna. La mateixa Borràs, presidenta del partit per acabar-ho d’adobar, va desatendre tal instrucció, brandint el seu «no» a continuar en el Govern a Twitter, fet que va propiciar un nou comunicat de l’òrgan intern en què recordaven la seva petició de neutralitat i criticaven a alguns dirigents l’ús d’imatges i simbologia oficial del partit. Extramurs del partit, és evident que el resultat de la consulta, sigui quin sigui, impactarà en la Generalitat, perquè quedarà sotmesa a una tensió inevitable.

Notícies relacionades

La resposta d’ERC als tres punts de l’última proposta de Junts per salvar el Govern

Junts retira ara l’exigència de restituir Jordi Puigneró en el Govern

Si s’activa la ruptura, Junts es disputarà amb la CUP la cadira de la direcció de l’oposició independentista i implicarà que Aragonès hagi de governar en solitari amb aliances puntuals amb els comuns i, per aritmètica, amb el PSC. Tot això requerirà una remodelació del Govern, amb l’entrada de nous consellers per ocupar els set departaments que quedarien buits i amb uns pressupostos per al 2023 pendents –ara en mans del conseller Jaume Giró, partidari de la governabilitat–, indispensables perquè ERC pugui tirar endavant el paquet anticrisi que va prometre el president atesa l’elevada inflació a Catalunya.

Però tampoc es presumeix pau, en el cas que les bases postconvergents optin per mantenir-se en l’Executiu. Ho va assenyalar el mateix Aragonès, dimarts, en la sessió de control del Parlament, quan va reclamar, si això passa, «lleialtat» perquè «al cap de 15 dies no es pot estar una altra vegada igual». No es descarta que, en cas de quedar-s’hi, es porti a terme una remodelació interna del Consell Executiu. En part, és obligada, com a mínim, a causa de l’elecció d’un nou vicepresident, perquè malgrat que JxCat va mirar de negociar la restitució de Jordi Puigneró, ell mateix va demanar que se l’apartés de les condicions. I s’obre la porta, també, al fet que consellers ja desgastats per la gestió decideixin fer un pas al costat.